Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 7 de març del 2009

Te


M'agrada com el temps s'escola a la meva pell...

Com desxifres el seu tacte en un recorregut interminable...

Lluny...

Imaginat-nos en un recés perdut.

Com els cercles que es dispersen en una tassa de te

tot buscant el camí inexistent cap a l'oblit...

Mentre el sucre es fon .

I queda la dolçor i el perfum del record en forma de present

30 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha resultat molt "entranyable" això de pArfum (amb A), és com ho deia el meu avi!!! (vull dir que els valencians ho llegim amb e i ell ho feia amb una mena d'A, com ho feu els catalans).
És molt suggeridor, és teu?

Joana ha dit...

Ostres Abel ...és una errada molt gran. L'esmeno.Gràcies!
Es meu, sí. Si no ho fos posaria de qui és!
Bon cap de setmana Abel!

rhanya2 ha dit...

Abel, se li ha escapat en francès, la Joana viu tan a prop d'ells... "parfum, n'est-ce pas"? Sembla que, escrit així, encara fa més bona olor.
;)
Bromes a part, amb el teu breu escrit, tan rodó, m'has fet venir ganes de prendre un te, Joana.
Una abraçada.

Joana ha dit...

Violette,
Oui madamoiselle, le parfum français c'ést de longtemps le milleur!
Bon dia Violette :)
Hauré de fer classes de francès...el tinc rovellat :(

Jesús M. Tibau ha dit...

el temps que frega la pell, no és un temps perdut

Anònim ha dit...

Això sona molt bé... em fa pensar...

Robertinhos ha dit...

prefereixo el cafè (excepte quan em preparen te amb menta seguint el ritual musulmà), però per ser tu faré una excepció

novesflors ha dit...

Precioses paraules i preciosa imatge.

òscar ha dit...

el records, sempre o molt sovint, ens desperten algun dels cinc sentits. algunes olors són molt evocadores.

rebaixes ha dit...

Amb quina suavitat ho has relatat. Les volutes que busquen un camí ínexistent...Preciós.
Encara que de te no acostuma, me'n agafen ganes... Coses de l'enyor o record.Anton.

rebaixes ha dit...

Amb quina suavitat ho has relatat. Les volutes que busquen un camí ínexistent...Preciós.
Encara que de te no acostuma, me'n agafen ganes... Coses de l'enyor o record.Anton.

kweilan ha dit...

Molt suggerent...i al llegir-ho les sensacions es queden una estona dins nostre.

Sergi ha dit...

Moments que, sens dubte, generaran records que en un futur també podràs reviure en forma de present.

estrip ha dit...

el kangi japonès 'te', significa 'mà'.
com la mà que ha escrit aquesta dolça poesia anomenada te.

Carme Rosanas ha dit...

Jo ja tinc el te a la mà...

Rita ha dit...

Jo també sóc més de cafè, però certament ve de gust un té ara mateix... ;-)
Bona nit i bon diumenge, Joana!

Deric ha dit...

mmm
ja sento el gust del te

zel ha dit...

meravella, meravella...

nimue ha dit...

i quin bon present... :)

Montse ha dit...

hmmmmmm! un te boníssim. El sucre es va fonent... i queda la dolçor.

Albanta ha dit...

Uhmm Joana, sempre tan exquissita!! Venen ganes de fondre's com el sucre dintre la tassa de té!!
Feia temps que no et deixava cap comentari, però et llegia... sempre és un plaer fer-ho.
Que passeu bona setmana guapa!!

khalina ha dit...

Com transmets les sensacions!
Jo tampoc sóc massa de tè, però ara em prendria un, amb el sucre fonent-se...

Spock ha dit...

El gust, l'aroma i la sensualitat fràgil del teu escrit semblen traspassar el meu ordinador amb una nitidesa exquisida, gràcies!

Mon ha dit...

oh que bonic! com sempre les teves paraules m'agraden tant i tantcom aquest perfum de te

Laura ha dit...

Una manera preciosa de recrear sensacions i plaers. Que bonic....

Anònim ha dit...

Joana, aqui tens un link per si algun dia et decideixes a publicar en paper. Tú poses el preu de venda.

http://www.bubok.com/

Una abraçada ;)

Ja tàvisaré

Antoni Esteve ha dit...

Esmaperdut una vegada més.
Genial.

Barbollaire ha dit...

L'aroma d'un te posseeix una màgia diferent a la del cafè.

És com de cossos arraulits sota una flassada davant un finestral obert sobre el mar.
Amb la música, nua, de les carícies de les pells...

Una abraçada infinita
una bosseta de petons dolços, nina

:¬)***

Salva Piqueras ha dit...

Saps que l'he sentit l'olor del te??? I amb molt de sucre, com ha de ser!!

Joana ha dit...

Jesús Mª,
Ni un temps gastat! :)
Cesc,
Només olora!
Robertinhos,
Jo també sóc cafetera però de tant en tant...un te!
Novesflors,
Gràcies per les teves paraules!
Oscar,
I els recrds ens transporten lluny o a prop :)
Anton,
Coses de l'enyor o del record! Maco!
Kweilan,
Aquest és l propòsit !
Xexu,
D'aquí un temps rellegiré tot el meu blog! :)
strip,
Gràcies per la informació :)
Carme,
Ben calentó!
Rita,
El cafè és una addicció...Em vaig pssant al te :)
Déric,
T'agrada?
Zel,
Com tu :)
Nimue,
Petits moments!
Montse,
Queda!
Albanta,
Gràcies i cuida't molt. Ja saps que t'enyorem!
Khalina,
A vegades l'olor del te evoca noves sensacions. El cafè sembla que te l'has de prendre més ràpid, ben calent...
Spock,
Les teves paraules sí que ho són , d'exquisites!Però sé que t'agrada el cava :)))
Mon,
Un altre , doncs?
Hada i Sol
Gràcies . Passaré per casa teva.
Laura,
Qualsevol moment és bo!
Ja t'avisaré,
Gràces. Em faràs d'editor????
Antoni,
Estic contenta de veure't!
Barbollaire,
Em trec el barret...I no afegeixo res més. Gràcies!
Salva,
Llaminer :)