Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 13 de desembre del 2008

Poesia a la pell

Imatge google
( Es tornen a portar... Desperten... Inspiren... Són un bon regal...)
*****
MESTER D'AMOR



Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.


No besis, no, com l'esclau i el creient

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar - sacrifici fervent -

com més roent més fidel la besada.


¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada - la copa ben alta.


Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.


( de La gesta dels estels,1923)


JOAN SALVAT-PAPASSEIT

19 comentaris:

Striper ha dit...

Un bes escriu sinfonies d'amor a sobre de una pell.

el Mèlich ha dit...

Carícies

Et teclejo.

Vacil•lants
els dits em vaguen pel teu cos.

El tornassol llanós
com el vellut d’un préssec,
esdevé damasquí,
quan va la mà indolent,
lliscant pel teu paisatge.

Després d’aquest passeig,
una vegada més,
caldrà que m’eros...ionis.

J. Mèlich
(amic de la Carme)


Del meu libre "Eros hi era"

Jesús M. Tibau ha dit...

quin verb més bonic, besar

Montse ha dit...

sensualitat a flor de pell, sempre :)

novesflors ha dit...

Quin poema (i quin poeta) tan vitalista.

Carme Rosanas ha dit...

He copiat la ide a de l'amic Mèlich i he buscat un poema antic meu que parla d'un bes. O de més d'un.

T'he buscat els llavis
pels camins roents de sol,
en la calor del mercat
i en l'acollidora alzina,
tan dolços com les móres
de l'esbarzer del camí.
i n'he sentit l'enyorança
tot just acabat el bes
i per no perdre'n la mida
tot seguit l'hem reemprès.

Salvat Papasseit l'he llegit tants cops que hi ha algun poema que me'l sé de mèmoria.

El veí de dalt ha dit...

Veig que el Papasseit t'atrau, eh?

fada ha dit...

Sense comentaris. Salvat-Papasseit ja ho diu tot.

khalina ha dit...

Es bonic besar-se, i més quan està així explicat

el paseante ha dit...

Un poema molt sensual, que no relaciono amb la fotografia de les sabates d'agulla (més eròtiques). Que tinguis un bon diumenge.

Rita ha dit...

Sempre amb aquell punt tan precís de sensualitat tu... :-)
Bona setmana, maca!

nimue ha dit...

m'encanta Papasseit...

Joana ha dit...

Molt maco el que dius Striper.Gràcies!
Gràcies Mèlich per aquest poema tan sensual i bonic!
I sona bé amb català amb aquesta "s" sonora...J.M.Tibau
Sort en tenim d'encabir-ho a la vida diària Montse:)
I no passa de moda! Novesflors!
Ooooh! Carme...això de reemprendre un bes... ;)Gràcies!
A tu no Veí? ;)
Et donc la raó Fada!
El difícil és explicar-ho!Khalina
I per què no, sensualitzar l'erotisme? paseante...Bon diumenge i bona setmana per a tu també!
Gràcies Rita i bones vacances!
A mi també ...Nimue!

Deric ha dit...

sempre m'han semblat molt sensuals aquestes mitges

Clint ha dit...

Impossible no besar aquesta costura...amunt o avall?

Antoni Esteve ha dit...

Quin gest tant senzill però tant important.

Un bes!

Joana ha dit...

jejejej...Déric ;)
A gust del consumidor...Clint! ;)
Un petó per a tu, Antoni! i gràcies1

Mon ha dit...

a frec de pell unes mitjes unes cames suaus

Jordicine ha dit...

Preciós. M'ha encantat. Molt sensible. Un petó.