Solem queixar-nos de la monotonia del dia a dia, dels horaris, de les rutines a la feina, a casa, de les reunions programades, dels sopars d'empresa i de les mateixes converses amb els veïns...
A la majoria la rutina ens exaspera. Necessitem trencar-la. Fer un cafè tot conversant, llegir una estona en un racó silenciós, escoltar música i dormisquejar. Sortir a passejar, omplir-nos de colors i olors. Un sopar en un lloc agradable. Caminar, fer ganxet o " macramé". Pintar , escriure o dibuixar.
Oxigenar-nos i carregar les piles per a continuar, per anar a treballar amb ganes i per a sentir-nos bé.
Petites felicitats o felicitats petites, tant se val.
Hi ha moments a la vida que la nostra rutina es trenca de sobte i no precisament d'una manera agradable. Hem de deixar de cop i volta el ritme al que estem acostumats.
Ens enfadem i no ho acceptem. Rumiem, preguntem i ho assumim. Ens posem a lluitar. Treiem forces d'allà on no sabíem que les hi teníem.
L'aparició d'una malaltia fa que haguem de posar el rellotge a les 00:00 i a partir d'aquí començar un nou camí, una lluita aferrissada. Un compromís d'enfrontar-nos-hi i combatre-la.
Tot passejant pels blogs he tret el cap al blog " La vida en un blog" i el jove Joan, a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un sopar, explica en primera persona " Allò que és important, ara".
Si hi passeu, no li estalvieu una abraçada.
Per ell doncs, aquest post i per la lluita que ara comença.
En aquest cas, tornar a la rutina serà un regal.
Molta sort Joan.
19 comentaris:
Es que en aquestes situacions la rutina a vegades es un regal.
Vaig passar fa uns dies i no vaig gosar, ara t'he fet cas i li he deixat una abraçada.
Un post molt generós, Joana. Ets un sol de persona!
Quan es trenquen les rutines per motius com aquest és vital comptar amb les persones que t'envolten. Un gest molt solidari per part teva. Segur que el Joan ho aprecia i l'encoratja en la seua lluita.
Una abraçada bonica.
La veritat Joana, és que ens vam conèixer en un sopar de molt bon record, i aquest escrit que has fet, a banda de la dedicatòria, condensa tot el que puc sentir en aquest moment, quan just tinc tantes ganes de fer tantes coses!
Una fortíssima abraçada! I moltes gràcies, moltes!
tots encarem el 2009 amb ganes de que canviin coses...
Hola Joana. M'afegeixo als comentaris de la Rita i l'Albanta. I no repetiré el que han dit elles perquè, a més, ets discreta. Ja he passat per ca'l Joan.
Ja he passat a fer-li una abraçada, un bon gest per part teva el descobrir-nos un nano tan valent.
és trist que ens calguen aquestes coses per adonar-nos del que és realement important...
una abraçada, bonica.
Ara passo pel seu blog. A mi les rutines m'agraden. Em fan sentir segur. Serà que continuo sent com un nen. No ho sé. Però ho dic seriosament. Els grans canvis em descentren. Un petó.
ara hi he anat, Joana. Un petó.
Segons quines situacions ens fan replantejar moltes coses. Arran de l'accident de cotxe d'una companya, jo també porto un temps donant voltes al magí. Un petó.
Doncs jo també me n'hi vaig ara, Joana, potser hauríem d'estimar més la rutina de quan tot va bé.
Vaig a fer una visita ara mateix... Gràcies, Joana!
Em sento tan identificada amb tot això que escrius, no ho podries expressar millor. És com si visquéssim sempre intentant fugir d'allò únic que tenim, que és el moment present. Però quan passes situacions com les que redactes, llavors voldriem aturar i encadenar el present, no deixar.ne escapar ni un segon. Els humans...ens ho fem ben difícil. Una forta abrçada al Joan!
De vegades em sento tant egoista...i cada dia la vida em dona una lliçó.
Petons
De vegades no sabem valorar la rutina, o no sabem apreciar els petits detalls... Quan apareix una malaltia canvia el prisma amb que mirem les coses.
Ja he anat al blog d'en Joan Safont
Striper, Rita, Albanta,Robertinhos,Paseante,Xexu,nimue,Jordicine, Montse,Fada, Carme,
DooMMaster,Malketa, Antoni, Khalina... Gràcies!
Joan Safont, Una dosi d'energia positiva...recopilada entre tots des de la distància, des de l'altre costat.
Una abraçada ben forta!
Ara mateix hi passo, si ho recomanes tu, segur que es fa necessari.
Una abraçada.
Gràcies Núria
Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada