_ Asssshhhhh....l'astènia tardoral em mata! Fixa-t'hi... Avions, el forat de la capa d'Ozó, núvols tòxics...fum...
_ No trobes que la meva pell no té la textura d'abans?
_ A mi m'agrada com la tens...
_ Com si li faltés oxígen...
_ Jo te la veig com sempre. Rosada i satinada...
_ Sense brillantor...
_ Els teus colors m'encanten...
_ Abans volaven més ocells i papallones ... no trobes?
_ Encara en volen...
_ Està tot més contaminat, grisós...
_ Jo veig un cel radiant, uns colors nítids. Sento els ocells i les papallones a la panxa...
_ És ben evident! Estàs enamorat@!
_ ja m'ho ha dit el metge que tinc "Astènia humoral". Assshhhhh....
*****
És una altra proposta de Relats Conjunts
24 comentaris:
ai l'amor que en fa de veure coses......bonic relat. Un petó i per una vegada vull ser el primer end esitjar-te bon cap de setmana
Bon cap de setmana per a tu també, Mon!
Me'n vaig a ioga! ;)))
Ja veig, el que esta enamorat@ és el de la dreta... per això tenia tant interès en quedar bé al meu dibuix! M'agrada, és que això d els enamoraments sempre és molt emocionant. I jo la segona! Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana Carme. Faig tard! Una abraçada! Assssshhhhh....
Els angels s'enamoran sera amor celestial.
El sol, enquimerat amb cada cosa,
amaga tot avui sa testa d'or.
Sols perquè penso en vós, el dia mor
entre una glassa de color de rosa.
Que monos els angelets... i un està enamorat... i no és una bona estació la tardor, per enamorar-se?
fins i tot els angelets es rendeixen a la teva sensibilitat...que macos!
Aquesta falta d'oxígen, engrescadora i nerviosa alhora... quins recors. :-)
Ai... aquesta malaltia de l'amor que arriba fins i tot als àngels...
uns àngels molt reflexius i mira que semblen trapelles....
ai, aquest angelets! jo també tinc astènia tardoral i no vaig cara a l'aire! A veure si arriba aviat la primavera!
És que l'amor arriba a tots llocs!!
La vida és així... segons els ulls que la miren i segons l'intencionalitat que li poses al mirar-la.
Bona lliçò per reflexionar este cap de setmana!
Un petó, dolça.
que tendreeeeeeee!
Que bonic... i es que es cert que l'amor et canvia la percepció de les coses!
Sempre m'han fet gràcia aquests angelets, però amb la conversa que els has fet encara més. Ai l' angel enamorat!
Molt maco Joana.
Ara que han acabat les pràctiques passaré més per aquí.
Un petó ben dolç.
aixx l'amor celestial i divi...
bonic relat estimada
assshhhh ! i un angelet enamorat ... és molt bonic !!!
No sé com deu ser l'amor celestial, STRIPER!
Estic gratament sorpresa , TÉ LA MÀ! Gràcies!
Sobretot si fa una mica de fred, XEXU!
Vols dir CLINT? ;)
Deu ser a causa de la hiperventilació TONDO! :)
És com una epidèmia, NOVESFLORS!
Vols dir que no fem ben bé el que volem amb ellsESTRIP?
Encara falta NIMUE! Ja sé que t'agrda més l'estiu...hauràs d'esperar!
C'ést si bon l'amour ALBANTA! No reflexionis tant ! ;)
Oooooooh! Déjà! Wapa!
Benvinguda NEOPOETA! L'amor ens trastoca , ben segur! ;)
Costa saber quin és un i l'altre , no trobes? KHALINA
No descuidis la teoria però ...com la pràctica res! Gràcies URI!
Gràcies KPI!
Benvinguda ASSUMPTA i gràcies.
Bona setmana a tothom
Aaaaaaai... l'amor l'amor...Què n'és de bonic... I què bonic que ho veiem tot quan estem enamorats...
M'ha agradat la teva visió! Estàs enamorada, porser? Aaaaai...
Bona setmana!!!
Sempre arribo tard però m'agrada llegir els teus relats, Joana.
Una abraçada :)
És bo aquest diàleg. M'he identificat amb el pesimista :-)
Guspira,
Hem d'estar sempre enamorats d'algú , d'alguna cosa , d'alguna situació. Il.lusions ... :)
pd40,
Gràcies per passar!
Paseante,
No m'ho crec.... :)
Publica un comentari a l'entrada