Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 29 de novembre de 2008

Oxígen

Imatge de google

Instal.lada en la rutina i

esgarrapant temps al temps.

Guanyant una dècima d'oxígen,

cada dia,

sota l'aigua...

Per quan em falti el respir.

Per quan no aconsegueixi l'escalfor

d'una abraçada robada.

Per quan necessiti desxifrar el sentit de les paraules...

Perquè mai els llavis tinguin gust de comiat.

25 comentaris:

Carme ha dit...

Esgarrapo paraules al temps.
La rutina s'ensorra
i fins puc respirar
sota l'aigua.
Acarono els teus mots
i en bec el sentit.
Sempre sabrem
on trobar l'abraçada.
I als llavis gust de mandarina.

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El veí de dalt ha dit...

Despedida? hmmm...

Els llavies tenen aquest gust?

Albanta ha dit...

Moltes vegades cal aturar-se i agafar AIRE ben fort per poder continuar.
Una abraçada, sense tindre-la que robar!!

XeXu ha dit...

Entre els poemes que heu escrit la Carme i tu, m'he de quedar amb el seu, però no perquè sigui més bo, que els dos ho són, i molt, sinó perquè m'agrada més l'optimisme que tant de bo poguessis aplicar-te a tu mateixa, en aquests moments amb tan poc aire.

Anònim ha dit...

si entendiera mejor el francés, por lo que entendi esta bueno el poema, recolgado no (digo por ser un hispano hablante), la verdad que busque en los blog con el boton de siguiente y encontre este sitio. bueno Felices Fiestas!!!!!!!!!!!

L'espia ha dit...

Aprofitant el temps abans de que s'acabi. M'ha agradat.

D'altra banda concretamen més,no vull ser perepunyetes, però em sembla que en català d'una "despedida" és millor dir-ne comiat.

Àlex

Striper ha dit...

Respirar una mica d'aire fresc cada diaes tan necessari.

nimue ha dit...

i quant costa de vegades guanyar aquesta mica d'oxígen...

khalina ha dit...

Bonic però trist, que acompanyat d'una tarda freda i ennuvolada, i que el diumenge acaba... Una mica d'oxígen!!

Joana ha dit...

Esgarrapant paraules, temps, abraçadaes i petons...
Sota l'aigua, Carme intento aguantar 1,2,3,4 segons...per quan em falti...És com fer reserves, no se si conscient o inconscienment...
Preciós el poema! Gràcies! Bon diumenge!
No pas...Veí...de moment. Només una respiració fonda, per continuar endavant.Prefereixo el gust de mandarina ;)
Gràcies Albanta... Aturar-se per continuar...M'agrada robar abraçades :)
Gràcies Xexu. Quan hi ha molts fronts oberts has d'aturar-te i agafar aire, res més. Tot passa! Bon diumenge!
Bé...AnònimAixò és català. Bones festes!!!
Molt ben entès Espia. Això volia transmetre. I moltes gràcies. Ja he fet l'esmena. I res de perepunyetes. Tot el contrari. Molt agraïda!
Si es pot cada dia millor que de tant en tant Striper! Bon diumenge!
Però almenys intentar-ho...Nimue!
KhalinaOxígen per tota la setmana i aprofitar el diumenge que ja s'acaba! Bona setmana per a tu també!

Deric ha dit...

una mica d'oxígen és necessari

jordicine ha dit...

Clar que sí. Cal reservar-se per quan no ni hagi. Un petó, Joana.

Tondo Rotondo ha dit...

M'he imaginat una estació de tren, de les d'abans. Sense aves ni històries i amb les burques del rellotge de paret avançant inexorablement...

Precipitant-los al buit de la separació :-) heheheheheh

Mon ha dit...

hi ha petons que ens deixan sense ale. però just despres de rebrels o donar-los reneix una força interior...aquesta es la nova alenada d'oxigen que ens fa viure...Bona setmana Joana

estrip ha dit...

sota l'aigua també hi ha racons molt bells! oxigen no tant! però si la rutina no et deixa sortir, de moment, mira de trobar els coralls...

Joana ha dit...

Sobretot oxígen pu Déric
Com les formigues...JordicineBona setmana!
Tondo
No saps com m'agrada la teva imaginació desbordada. Veus colors i situacions allà on només hi ha paraules. M'oxigenes sense adonar-te. Un petó!
Bona setmana Mon. Petó oxigenat!
;)
La bellesa, Estrip és arreu. Només cal que la volguem veure...Gràcies!

el paseante ha dit...

No crec que a tu et falti mai el respir, ni l'escalfor, ni una abraçada robada. Ni que trobis en un petó el sabor del comiat. Seria absurd.

ddriver ha dit...

hola wapisima
molr maco com sempre

Salva Piqueras ha dit...

Aiiiiiiss!! Què ens vols entristir??? Agafa aire i deixa'l anar a poc a por... mira el cel ple d'estrelles... que hi són.

Abogada en Bcn ha dit...

que dur quan els llavis s'acomiden!


RESPIRA A FONS!!!!!!!!!

Candy ha dit...

Quina foto més bonica mama!
i l'escrit..ja saps que penso que hauries de fer!

Una abraÇada!!!!

ELi

Déjà vie ha dit...

vols q et porti aigua del riu arno, aire de florencia o pluja italiani dins un potet de mermelada? ;)

Joana ha dit...

Seria absurd pensar Paseanteque a mi mai em pot faltar ni passar...
Veig que has tornat sà i estalvi Ddriver. Barcelona ja t'espera!
Salva fa uns dies una mica ennuvolats! gràcies!!!
Gràcies per aquesta abraçada Candy!
I tant! No tardis massa! Un petó Déjà

Uribetty ha dit...

Molt maco Joana.
Una abraçada ben forta.