Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 2 de juny de 2008

Sabates italianes

Hi ha dies sense ordre ni concert. Com si els esdeveniments s'haguessin capgirat i de cop i volta tot fos un garbuix de succesos encadenats a l'atzar.

Tot i la pluja i la grisor del matí no em desdic d'agafar el tren. Avui m'esperen a la capital.

_ Necessito una dosi de tu!

He emmagatzemat energia, aquesta setmana. Una mica més de la que em reservo.
.................................................
" Em perdo en un arxipèlag glaçat en un lloc inòspit i fred d'Estocolm. M'esgarrifa aquesta fredor. Prefereixo l'escalfor d'una abraçada sota els blancs llençols de cotó brodats amb punt de creu .M'endinso en el viatge del protagonista."
................................................
Hi ha regals materials. N'hi ha de simbòlics.
................................


" Sabates italianes ", tot un regal d'artesania! - Quin gust posar-se unes sabates fetes a mida de la teva forma - " Unes bones sabates han d'ajudar qui les porta a oblidar-se dels peus " -


Henning Mankell ho explica des de la llunyania. S'ha amagat del món. " Fa 12 anys va cometre un error que no va saber assumir i el paga vivint tancat en ell mateix. Un dia però, caminant pel glaç del Bàltic, arriba la dona que havia estimat i que havia abandonant..."
.....................
No m'agrada amagar-me del món...
.....................
Hem dinat al " Gran cafè " al carrer d'Avinyó. Ens hem regalat l'estona. Només per a totes dues. Com si el temps s'hagués encongit en un plat d'arròs caldós de sèpia i gambes. Uns anys concentrats en una barreja d'aromes i colors. Com el dia... que s'ha anat despertant a l'hora de la migdiada.


I de cop volíem estar a recés, en una platja. Massa lluny, avui. Un altre dia canviarem d'escenari i dormisquejarem a la sorra.


Hem deslligat nusos i dubtes. Ens hem barrejat amb els "guiris ".


La distància ens ha acostat. Hem fet sopes amb l'arròs... Trossets de pa impregnats de gustos casolans i records d'infantesa.
..............................................



M'he adormit al tren , de tornada... Abans però, he acaronat les "Sabates italianes " i he abraçat el llibre mentre tornava a una realitat que per unes hores havia oblidat.


No voldria que s'acabés el diumenge i a vegades tampoc vull que s'acabi la setmana...


He tingut un petit somni... M'ha segrestat un pelegrí que feia " El camí de Santiago ".
_ Vull fer el camí amb tu...


_ Amb mi?, Però si no ens coneixem!


_ Per això mateix. Després del viatge ens coneixerem.

He tancat de nou els ulls per saber com continuava el somni... Massa tard. S'havia escapolit a la darrere parada.


Potser el viatge interior ja l'he començat...


El protagonista del llibre , també.


A vegades fa por, fer-lo. Començar-lo no depèn ben bé d'un mateix. La vida t'hi porta. Tens el neguit de quedar-te atrapat en un illot del nord d'Estocolm colgat per una tormenta de neu...


Però estic segura, que si passa, sempre hi ha uns braços que et treuen del forat... Com sempre hi ha una abraçada sota els llençols de cotó que t'impedeixen que hi caiguis.

Hi ha dies fets d'una barreja de colors...

Hi ha dies llisos...

Hi ha regals farcits de paraules...
.................................................................................
Sabates Italianes
Henning Mankell
Tusquets Editors

26 comentaris:

Violette ha dit...

Jo també vaig tenir una retrobada molt emotiva aquest cap de setmana. Vaig arribar a una casa de La Floresta per fer una visita ràpida i m'hi vaig quedar a dinar, a berenar, a sopar, a dormir... a esmorzar, a dinar...
Quants records, quantes paraules... feia anys que no estàvem tantes hores juntes. Un regal de primavera.

El proper cop que tu baixis o que jo passi per Girona fem el cafè?

Bona setmana, bonica!

Anònim ha dit...

Jo també l'he llegit aquest llibre, és bonic quan ens ve a dir que tot i la nostra solitud, sempre hi ha algú disposat a venir-te a buscar i donar-te la seva escalfor mitjançant l'estimació.

Striper ha dit...

Aquets retrobaments tenen molt de magig i omplen el cor de somriures.
bona setmana.

Cesc ha dit...

Sona molt bé, ho tindré en compte si ve de tu més encara! :)

Clint ha dit...

No m'expliquis el final...em falten 80 pàgines per acabar.lo!

M'agrada aquesta coincidència!

AGUARELIX ha dit...

Quina passada... fer el camí de Santiago!!! torno a quedar com un innocent? parlaves metafòricament? Bé, en tot cas serien els teus desitjos que t'han fet parlar així... Quina passada seure al tren amb el teu llibre i quatre seients, fins que se t'acosta l'home per dir-te que vol fer el "camino de Santiago", i que si l'hi acompanyes!!! Val la pena que passin coses així o no¿? Són aquell tipus d'aventures per les quals tremolo i sóc inquiet.
Que vagi de gust i bona setmana!

AGUARELIX ha dit...

Que fort! Ja ho veus, potser eren els meus desitjos... I pensar que "només" era un somni! hahahahah

Núria ha dit...

És com si les sabates italianes fossin el pretext per entrat dins un món de somnis i de realitats màgiques.

Gatot ha dit...

recordo que fa anys, un venedor de números dels cecs que tenia molts problemes als peus es va fer "fer" uns botins a mida per un sabater d'Olot; malgrat tot, no s'hi va acostumar.

Ell i jo fèiem el mateix número de peu: mel's vaig emprovar i m'anaven com un guant! em vaig oblidar dels meus peus durant els anys que em van durar els botins!!!

... arròs caldós? mmmm!!!

petons i llepades sucant-hi pa!!!

barbollaire ha dit...

Tota la màgia d'un viatge per retrobar-se amb algú estimat...
Amb tot el temps que proporciona el tren. Per pensar, per somniar.

Per dedicar-nos a la preparació de la trobada...

Les paraules del llibre...

El somni (premonitori?) de la tornada...

I tot l'encís de les teves paraules, nina.

Petonet dolç :¬)**

nimue ha dit...

impossible no anar a buscar aquest llibre després del teu post! B7s! :)

Tondo Rotondo ha dit...

Parles de la sal de la vida, d'aquests encontres que li dónen un sentit des de la qüotidianitat i que ajuden a transitar-la millor.

I mentrestant veig que continues, de tant en tant, passejant per Barcelona.

Aprofita, que aquest estiu o no hi haurà llum elèctrica, o no hi haurà trens, o no... jejejejjeje

O SI!!!!

Rita ha dit...

Un trajecte d'una horeta en tren, amb llibre i alguna becaina; una trobada amb una persona estimada, amb passejada, bon dinar i sobretaula, i de tornada un somni seductor... Es pot demanar més?
Bona setmana, maca!!!

Zenit R.A.M. ha dit...

És l'autor ideal per combinar després amb el comisari Montalbano d'Andrea Camilleri.

Un tristot vs un vividor, els haurien d'ajuntar en algún cas difícil.

Joana ha dit...

O una orxata ara que ve el bon temps, Violette!
Quan vulguis!
Bona setmana per a tu també.
Aisss Anònim, benvingut!És una lectura recomanada. Gràcies!
Tu també em despertes un somriure Striper!
A veure si t'agrada Cesc!
Ja n'hem tinguda més d'una...de coincidència! Clint. No t'explico res....
Jajajaja Aguarelix, m'agrada quan dius " Quina passada" "Que fort"...
De fet tenen una fesomia molt bonica, les sabates italianes , no? Núria
Sabates com un guant...Poques vegades es pot dir això... Gatot ...Doncs suquem-hi pa!
;)
M'agrada molt baixar a la capital amb tren Barbollaire quan no és per obligació. Quan hi estudiava no era tan divertit!
Petons!
És un pèl trist Nimue, però enganxa!
Tondo tu també em vas dir que de tant en tant hi passejaves...Ara ja no? ;)
Un dia rodó Rita!No sóc molt exigent jo...
Prova d'ajuntar-los Zenit! ;)

jordicine ha dit...

El viatge interior és el més bonic de tots, però a vegades començar-lo no és fàcil. M'ha encantat el post d'avui. Està ple de sentiments... i melangia? Un petó, Joana. Fins aviat.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

vaig estar fa poc al Gran Café del carrer D'Avinyo, el quadre de Picasso Les senyoretes d'Avinyo està fet en homentatge a aquest lloc que antigament era un burdell

petons

ddriver ha dit...

t´agrada dormir???que maco el post

Waipu Carolina ha dit...

Gracias por tu recomendación, segurísimo la tendré en cuenta pronto.

Calidoscopi ha dit...

Que interessant, quants detalls, quantes sensacions. Les coses senzilles ens fan estar bé.

www.manresacalidoscopi.blogspot.com

Spock ha dit...

Avui he tornat a voltar pels blogs després d'una llarga absència motivada per res en particular o per moltes coses alienes als mateixos blogs... El cas és que, un cop més, m'ha fascinat la teva prosa, m'ha arribat molt endins la sensibilitat de la història que expliques. I Mankell... és un dels meus autors preferits, i en canvi, aquest llibre l'he anat aparcant, ara ja sé per què: esperava el teu post!

Una abraçada literària

Carme ha dit...

El llibre em va agradar, els retrobaments també m'agraden i alguna mena de somnis suggeridors o potse r si premonitoris com diu el Barbollaire. Resultat que m'ho he passat bé amb el teu post. Petonets, Joana.

el paseante ha dit...

Me n'han parlat molt bé d'aquest autor. L'hauré de llegir. Veig que vas disfrutar per Barcelona. I del carrer Avinyó a la platja de la Barceloneta només hi ha vint minuts de passejada. (Aquest cap de setmana vaig passar per davant del Gran Cafè amb l'Ilse -després de dinar. Potser ens vam creuar).

Arare ha dit...

NOmés deixar-te uns petonets valencianets, xe!

Bon cap de setmana, reina de la llum!

mq ha dit...

quin bell somni!
però és cert: hi ha moments en què tens la sensació que tot al teu voltant s'ha aturat, que t'has convertit en el centre de l'univers i que res no succeirà fins que tu no ho iniciïs de nou i posis en marxa la roda del temps.
""que el temps resta immòbil,
almenys m'ho ha semblat.""
salut!!

Joana ha dit...

Gràcies Jordicine I felicitats pel teu aniversari! ;)
Gràcies Té la mà Jo em pensava que havia estat una botiga de betes i fils! ;)
jajajaj...Dormo menys del que voldria... Ddriver!
Feliz domingo carolina .Cuidate!
Bon diumenge calidoscopi.
Em fa il-lusió retrobar-te de nou Spock . Sigui el que sigui el que t'ha allunyat "temporalment" dels blocs hagi estat enriquidor! A veure si escrius al blog!!!!
Gràcies a tu carme !
Pot ser Paseante! La platja...quan parlem de platja sempre enyorem la Costa Brava!Però tens raó a un pam, la Barceloneta!
Que disfrutis! Reina mora!
Entre somni i realitat el món no para... almenys al meu costat! Gràcies mq!