Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 18 de juny de 2008

Clar de lluna

El temps estava insegur, inclús cap a les 8 del vespre va amenaçar amb un ruixim però els pagesos som gent molt tossuda. Vam decidir anar-hi. Això sí amb paraigües i capelines. Feia fresca i la nit no prometia. Malgrat tot no va ploure i va sortir la lluna. Tard. Però en vam tenir suficient.
Us parlo del " Enrondallémena". Una nit a l'aire lliure a l'ermita de Santa Cecília de les Serres a la Vall del Llémana ( terme municipal de Sant martí de Llémana) - El Gironès -
Una carena envoltada d'ermites : Sant Martí, Sant Roc, Santa Elena...
Una petita festa a començaments d'estiu.
Amb música - L' Orquestra Fireluche - que toca música popular amb instruments singulars ( de joguina ) i uns narradors que expliquen contes i rondalles.
Aquest any es va fer en homenantge al poeta Joan Oliver ( Pere IV ). Pseudònim que va començar a utilitzar potser per estalviar-se problemes ja que la seva obra ironitzava i satiritzava la burgesia del moment ( classe social a la qual pertanyia ).
El dissabte passat es van llegir fragments d'aquest poeta, es van explicar contes populars i rondalles, que els avis en el seu moment explicaven a la vora del foc als néts.
Recuperar aquestes tradicions en un marc idíl.lic és com fer unes passes enrere en el temps.
I no hi va faltar ni coca ni cava ecològic.
Els més ganuts van aprofitar per a sopar. Un entrepà o la carmanyola i de refiló , també vaig descobrir, algun botiró d'aquells on s'hi amaga vi negre de la bota del racó...
Nens , avis, pares , joves... Una vetllada oberta a tothom, i a la fresca ( mai millor dit aquest any).






Orquestra Fireluche - La Cellera de Ter - La Selva

I uns fragments de- Corrandes d'exili - Del llibre - Saló de tardor 1947

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple,

també el feu la nostra pena

..............

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

i una pàtria tan petita

que la somio completa.






14 comentaris:

nimue ha dit...

ostres, Joana! fas sempre coses tan boniques i interessants! :))
Quin goig!

Striper ha dit...

ostres una experiencia cultural i musical d'aquesta mena m'hagues encatat gaudir-la. per cert quina orquestra mes singular.

barbollaire ha dit...

Joan Oliver... Natural d'on visc ara...
Parla d'un país petit...
Com anys després ho faria en Lluís Llach...

Clar que, al Vallès, no es veuen els campanars veïns, però.

L'Orquestra sona molt bé!
Estic convençut que haurà sigut una nit plena de màgia.

Quina envejeta, Joana ;¬)!!

Petonet dolç, festiu i rondallaire nina
:¬)**

fada ha dit...

"Avui en terres de França, i demà més lluny potser". Sort que molts escriptors catalans van ser tan tossuts com els pagesos i malgrat l'exili van continuar escrivint. Tot homenatge és poc! Quina festa més bonica! Petonets.

Myt ha dit...

Una vetllada ben especial, sí senyora!

Tot honor per la meva ciutat comptar amb la figura de Joan Oliver...

Molta màgia per les properes nits a l'aire lliure. Una forta abraçada

XeXu ha dit...

El poema és preciós, tot i que trist, però què es pot esperar, si la temàtica és l'exili...

el paseante ha dit...

Sempre he pensat que els gironins (utilitzo el genèric) teniu un goig de viure, de fer coses, que no us fa semblar catalans. Sou més lleugers. Sou una altra cosa.

Robertinhos ha dit...

carai, quina sort. El gironés guanya en bellesa amb les teves paraules!

Salva Piqueras ha dit...

M'agrada veure que encara que el canvi climàtic no ha arribat al teu blog!!

Encara és el jardí més maco i florit de la blogosfera.

Segueix regant les plantes de la mateixa manera.

Una abraçada!

Cesc ha dit...

Aquestes petites coses són les que t'omplen...

Carme ha dit...

Doncs si que fa enveja aquesta festa. Que bonica! Alegria de viure.

Joana ha dit...

Nimue...Espectacles gratuïts que fan per les meves contrades i a vegades sorprenents!
Ah! Que és xula ...Striper!
Una nit diferent Barbollaire, plena d'instants fugissers!
Em va sorprendre gratament Fada i els poemes també. Tossuts tossuts!
Gràcies Myt! Un honor compartir nit amb el teu poeta veí!
Sort Xexu que també van recitar poemes picantons i amb molt d'humor!
Ja em diràs Paseantequina altra cosa sóc/som...els gironins... M'has deixat bocabadada!
M'agrada que vegis bellesa a tot arreu , també Robertinhos !
Quan vinguis Salva agafa les flors que més t'agradin i conserva el seu perfum! Gràcies per les teves paraules!
I no et costen ni un euro! Cesc!
ërem unes 200 persones , Carme en un indret perdut, perdut a la muntanya...
Bona revetlla a tothom!

el paseante ha dit...

Jo diria que una mica francesos Joana. Amb tot el que això significa: les ganes de plaer, el bon gust, la delicadesa, l'orgull...

Joana ha dit...

I vols dir Paseante que això és exclusiu dels francesos? dels catalans? O depèn de la persona, les circomstàncies...el pòsit... En definitiva de com hom és i de la manera d'enfocar la vida....
Gràcies!