Perdre, perdre's, perdre'm, perdre't...

Imatge de Google

Em sorprenc cada dia de la riquesa de la nostra llengua. Les frases fetes, que no es poden traduir literalment, tenen un significat diferent a l'escrit.

Se m'ha acudit ( sembla que no tinc res més a fer ...) fer un exercici memorístic respecte al verb perdre.

Ben segur que és un exercici inacabat...

*****

Perdre's en un mar blau ( en uns ulls blaus ), perdre's en un bosc ( un lloc fosc, atepeït ), perdre't en tu mateix (desorientar-te ). Perdre el nord (el rumb, el camí, la coherència). Perdre el temps (no fer res ), perdre els papers ( descontrolar-se ), perdre el cap (la raó o la capacitat per a raonar ).

*****

Perdre's en algun lloc, perdre quelcom, perdre algú o perdre's en algú o amb algú...

Serà que "realment" vivim perduts i l'únic que fem en aquesta vida és intentar "trobar el nord", trobar-nos, trobar el nostre lloc o trobar algú?

Quantes vegades al llarg de la vida ens perdem!

D'adolescents anem perduts, d'adults ens perdem sovint, com a pares i mares anem ben perduts, els mestres van perduts i els polítics perden el nord...

*****

Perdre pistonada (enlentir-se, perdre capacitat, vigor...), perdre de vista algú ( que desapareixi de la nostra vida ). Perdre l'erma ( la orientació ), perdre el món de vista ( esglai, desmai ), perdre l'oremus ( perdre el control de si mateix ) ....

I una dita molt nostrada : " Qui perd la nit...perd el dia!"

*****

M'agrada perdre'm en els espais físics. Descobrir allò que no està escrit i que no surt en lletra gran a les guies turístiques.

M'agrada perdre'm dins d'un llibre, perdre'm en companyia mirant una posta de sol, ballant i conversant fins que es perd la nit.

Marxo uns dies de Vacances.

Em perdré en indrets perduts. No m'agradaria perdre el nord ni perdre'm buscant-te. Et trobaré en algun lloc perdut... darrere un somriure, abraçant-me amb la mirada...

Quan estàs de vacances tens els sentits més desperts... És fàcil perdre't en una conversa interminable amb algú que no coneixes de res i amb el qual / la qual només t'uneix el moment.

" Hi ha persones que es creuen a la teva vida i d'una manera o altra s'hi queden per sempre més... "

Bon estiu... i bones vacances a tots i a totes...

No sigueu ( o sí ) "perduts" ni "perdudes"...

I si no torno... " feu-me una perdi ". No! ... Millor : " Envieu-me una perduda"

Fins la tornada!

De la pel.lícula Honeydripper ( Estats Units 2007)

Música: Mason Daring

Cançó : Don't Throw Your Love on Me

Després de Sant Jordi...

Les roses, músties. Les he guardades. Tenen un aire " retro" i polsegós. M'agraden. Semblen envellides. De fet la vida de les flors és tan efímera que en uns dies es tornen arrugades i seques. Però m'agrada aquesta altra versió d'elles. Naturals i seques. Les guardaré...

Els llibres, llegits. Algun l'he deixat, algun altre el rellegiré, i els altres els he endreçat...

La seva vida, la dels llibres, tot i que perdura, també és efímera a les mans del lector. Una setmana , un mes, 3 mesos, un cap de setmana i desapareix del nostre costat.

A la tauleta de nit hi ha el suplent que espera que, amb son als ulls, unes mans l'agafin i, per uns dies, un mes, o 3 mesos, la relació sigui com la de dos amants...

******

"He tornat als braços dels meus amics més fidels, els llibres. Amb ells no em qüestiono res, els trobo al lloc on els he deixat el dia abans. No em pregunten res. No em demanen res. Només un intercanvi fluïd d'emocions em diu en quin estat d'ànim em trobo..."

******

Ben en el mundo - Doris Lessing- ( Premi nobel de literatura 2007 )

Ben neix en una família modèlica anglesa. Però és un nen inclassificable. Ni normal ni anormal. Menyspreat des de petit arriba a adult havent conegut la marginació social moderna.

Ben en el mundo se lee como un cuento de hadas - The New York Times -

És el primer llibre que llegeixo d'aquesta autora. Realment m'ha sorprès la capacitat inventiva i la manera fluïda que té de transcriure-ho. Emotiu.

Ed. Punto De lectura¨

******

A la platja de Chesil - Ian McEwan-

Impressionant novel.la sobre les pors i la repressió sexual a principis dels 60. Un matrimoni que es troba en la seva nit de noces totalment espaordit davant del sexe, davant d'ells mateixos... Un relat que manté la tensió fins al final amb un vocabulari molt ric. Una novel.la que sorprèn.

Ed. Anagrama / Empúries

******

Una lectora poc corrent - Alan Bennett-

Què passa quan la reina d'Anglaterra es torna una lectora compulsiva i abandona el protocol reial?- Divertida i poc corrent.

Ed. Empúries/ Anagrama

******

L'estranya - Sándor Márai -

Un burgès que trenca amb tot.Amb la seva vida, la feina, els amics i se'n va a la recerca d'ell mateix. Una novel.la densa com totes les d'en Márai. En busca del sentit de la vida i de la pròpia existència portats a l'extrem...

M'han quedat coses al tinter. L'he de rellegir...

Ed. Empúries / Salamandra

******

Directe al gra - Recull de contes eròtics de diferents autors: Sebastià Alzamora, Julià de Jòdar, Carles Cortés i Isabel Clara Simó.

Divertit. Satíric. Humorístic. Electritzant...

Ed. Bròsquil

Pròleg d'Enric Sòria

Bona lectura!

Destil.lació

François Benveniste

A vegades paga la pena no dir res. Romandre en silenci i estar amatent. Fer de flascó. Obrir el tap i emmagatzemar totes les sensacions que et brinda el cos.

Entendre l'olor més enllà dels dits que et ressegueixen i copçar el tacte imperceptible que t'arriba a través de l'oïda, com una melodia en el llindar del silenci...

Anar teixint, interiorment, una sanefa de colors, d'imatges trencadisses, mig fonedisses, disperses...

I amb els ulls clucs anar assaborint la delicada percepció del tacte proper que t'envaeix la pell.

Despullar l'altre cos amb la calma barroera del moment i allargar l'instant en un doll de besades.

Saber-te tu i en part descobrir l'espurna nova de desig en una altra mirada. L'esclat rialler, brillant i escadusser d'uns ulls a frec dels teus.

La sorpresa de que t'escruten mentre tu et fons dins el flascó d'un nou perfum...

I un dia , de cop, trobant-te destapant-lo i olorant-ne petites dosis per fer del record un plaer present!


Bona revetlla a tothom!

Clar de lluna

El temps estava insegur, inclús cap a les 8 del vespre va amenaçar amb un ruixim però els pagesos som gent molt tossuda. Vam decidir anar-hi. Això sí amb paraigües i capelines. Feia fresca i la nit no prometia. Malgrat tot no va ploure i va sortir la lluna. Tard. Però en vam tenir suficient.

Us parlo del " Enrondallémena". Una nit a l'aire lliure a l'ermita de Santa Cecília de les Serres a la Vall del Llémana ( terme municipal de Sant martí de Llémana) - El Gironès -

Una carena envoltada d'ermites : Sant Martí, Sant Roc, Santa Elena...

Una petita festa a començaments d'estiu.

Amb música - L' Orquestra Fireluche - que toca música popular amb instruments singulars ( de joguina ) i uns narradors que expliquen contes i rondalles.

Aquest any es va fer en homenantge al poeta Joan Oliver ( Pere IV ). Pseudònim que va començar a utilitzar potser per estalviar-se problemes ja que la seva obra ironitzava i satiritzava la burgesia del moment ( classe social a la qual pertanyia ).

El dissabte passat es van llegir fragments d'aquest poeta, es van explicar contes populars i rondalles, que els avis en el seu moment explicaven a la vora del foc als néts.

Recuperar aquestes tradicions en un marc idíl.lic és com fer unes passes enrere en el temps.

I no hi va faltar ni coca ni cava ecològic.

Els més ganuts van aprofitar per a sopar. Un entrepà o la carmanyola i de refiló , també vaig descobrir, algun botiró d'aquells on s'hi amaga vi negre de la bota del racó...

Nens , avis, pares , joves... Una vetllada oberta a tothom, i a la fresca ( mai millor dit aquest any).

Orquestra Fireluche - La Cellera de Ter - La Selva

I uns fragments de- Corrandes d'exili - Del llibre - Saló de tardor 1947

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re...

Si la lluna feia el ple,

també el feu la nostra pena

..............

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

i una pàtria tan petita

que la somio completa.

Paraules que no s'esborren

El crit se'm va ofegar a la gola abans de dir el teu nom.

Caminaves, el cap cot, per l'altre costat del carrer entre un formiguer de cotxes.

Vaig fer un segon intent i el teu nom em va quedar sense lletres, confòs al paladar.

Feia tard a una cita mèdica i en pocs segons vaig deduir que si corria cap a tu el temps s'escolaria entre la fila de cotxes, l'abraçada i el gruix de temps que fa que no ens veiem.

Vaig girar el cap una i altra vegada.

Les teves passes, cansades. Els teus ulls, emboirats... Cercaven el nom d'un carrer ... potser. O un lloc en concret. L'agenda sota el braç.

Caminaves pel meu barri i jo podia oferir-me, si buscaves res...

Però vaig continuar, en direcció contrària, girant el cap endebades.

I et vas perdre en l'encreuamant d'algun carrer...

I jo em vaig passar una hora a la consulta esperant, sense poder tornar al primer paràgraf d'aquesta història. Ni aturar-me ni aturar el temps...

I no sé si és ben bé enyorança o un altre sentiment que no sé quin nom posar-li ara...

Gossos - Corren

Premis, detalls, regals

Hi ha premis, detalls, regals que, igual com les paraules, les abraçades i els petons no es compren ni es venen... es donen.

Vaig llegir, no sé on, que els regals són més plaents per qui els fa que per qui els rep.

A mi em desperta un cert pessigolleig el fet de fer-ne o donar-ne. I penso que qui ho fa també se li desperta aquesta sensació.

Per tant des d'aquest humil blog he d'agrair molt sincerament a tots aquells i aquelles bloggaires que m'han fet arribar un dels distintius que tinc a la dreta del blog.

Em veig incapaç de treure'ls de la vitrina virtual. Per respecte, sobretot, a les persones no virtuals que me'ls han donat.

Sóc conscient que exhibint-los no fa que aquest blog sigui millor ni pitjor del que és. No vull semblar ostentosa ni presumir de res.

És el meu blog. Un petit espai que comparteixo amb persones que mai hauria "conegut" si no el tingués.

Un món que encara m'apassiona. Reconec les meves limitacions però no desisteixo en la meva capacitat d'aprendre. Estar per aquí al mig d'aquest bullidor, que sou tots vosaltres, em fa sentir que estic a la "ona" i compartir-ho m'ajuda a fer-me "gran".

La Carme R. em va concedir l'honor d'aquest premi i jo el voldria repartir a uns quants blogs i bloggaires que m'agrada com redacten els posts. És allò de que entren bé. Felicitats doncs, i us els recomano si no els coneixeu!

Aguarelix

Estripanits

Kapitana

Somiatrufes

Somnis i realitats

Caminant damunt un mar de boira

Caspar David Friedrich 1818

Estimat pare,

Gràcies per la postal. Et veig com sempre, contemplant la natura. Segur que la vista és fantàstica des d'aquí a dalt.

Vas mudat igual com vas marxar. Aquest vestit te'l va fer el sastre del poble, en un dia molt assenyalat per a tots.

La mare te'l va replanxar i continues lluïnt-lo.

Ja casi farà 3 mesos que vivim sense tu... El cor ple de records teus. El cap tan serè, els moments de tertúlia i les estones en què ens obsequiaves amb algun dels teus acudits, amb aquell humor anglès...

Ja veig que tens bons contactes per aquí a dalt. Des que vas marxar que no ha parat de ploure. Tant que et preocupava l'hort i la sequera!

La mare hi ha plantat quatre tomateres i quatre enciams. No vol renunciar-hi i això que ja no està per aquestes feinasses.

Si veiessis les patates d'en C et sorprendries. Fan mig metre d'alçada, i els porros i la ceba tendra... El blat, el blatdemoro...a punt de recollir ...

Ara ho he de comprar tot i no saps com enyoro els sabors de casa!

També t'enyoro a tu...

No hem plorat gaire saps? Però et portem a dins. Tampoc estem tristos. Anem endavant. La mare, la primera. Valenta com és!

Em fa il.lusió que m'hagis enviat aquest retrat. Ara estic feliç de veure que continues estan atent al que passa per aquí a baix.

Segur que no t'arriba el diari en paper que tant t'agradava llegir cada dia... fins l'últim dia...

Però si parles amb Sant Pere segur que amb un clic podràs llegir-lo per internet i constataràs que els pantans estan mig plens, que l'Ebre està a punt de desbordar-se, que la collita de préssecs i de fruita en general s'ha malmès... Que els polítics, ni un pam de net...

Bé, però això , tu ja ho deus saber...

La E acaba el curs bé. En N li costa més però s'hi està esforçant. Ja saps què et va dir abans no marxessis...

_ Avi, m'agradaria que em deixessis d'herència tota la saviesa que tens emmagatzemada al cap... recordes?

La L ( sí la veïna del poble ) s'ha trencat el genoll i l'han operada. No saben si tornarà a caminar...

Confio haver-te posat al dia...

No facis cap pas en falç ... La boira és traïdora ( sempre m'ho deies ).

Escriu-me per e-mail o envia'm un sms ,... Ja saps, el món va tan a corre-cuita que gairabé no el podem atrapar...

Una abraçada ben forta.

La teva filla

És una altre proposta de Relats Conjunts

Sabates italianes

Hi ha dies sense ordre ni concert. Com si els esdeveniments s'haguessin capgirat i de cop i volta tot fos un garbuix de succesos encadenats a l'atzar.

Tot i la pluja i la grisor del matí no em desdic d'agafar el tren. Avui m'esperen a la capital.

_ Necessito una dosi de tu!

He emmagatzemat energia, aquesta setmana. Una mica més de la que em reservo.

.................................................

" Em perdo en un arxipèlag glaçat en un lloc inòspit i fred d'Estocolm. M'esgarrifa aquesta fredor. Prefereixo l'escalfor d'una abraçada sota els blancs llençols de cotó brodats amb punt de creu .M'endinso en el viatge del protagonista."

................................................

Hi ha regals materials. N'hi ha de simbòlics.

................................

" Sabates italianes ", tot un regal d'artesania! - Quin gust posar-se unes sabates fetes a mida de la teva forma - " Unes bones sabates han d'ajudar qui les porta a oblidar-se dels peus " -

Henning Mankell ho explica des de la llunyania. S'ha amagat del món. " Fa 12 anys va cometre un error que no va saber assumir i el paga vivint tancat en ell mateix. Un dia però, caminant pel glaç del Bàltic, arriba la dona que havia estimat i que havia abandonant..."

.....................

No m'agrada amagar-me del món...

.....................

Hem dinat al " Gran cafè " al carrer d'Avinyó. Ens hem regalat l'estona. Només per a totes dues. Com si el temps s'hagués encongit en un plat d'arròs caldós de sèpia i gambes. Uns anys concentrats en una barreja d'aromes i colors. Com el dia... que s'ha anat despertant a l'hora de la migdiada.

I de cop volíem estar a recés, en una platja. Massa lluny, avui. Un altre dia canviarem d'escenari i dormisquejarem a la sorra.

Hem deslligat nusos i dubtes. Ens hem barrejat amb els "guiris ".

La distància ens ha acostat. Hem fet sopes amb l'arròs... Trossets de pa impregnats de gustos casolans i records d'infantesa.

..............................................

M'he adormit al tren , de tornada... Abans però, he acaronat les "Sabates italianes " i he abraçat el llibre mentre tornava a una realitat que per unes hores havia oblidat.

No voldria que s'acabés el diumenge i a vegades tampoc vull que s'acabi la setmana...

He tingut un petit somni... M'ha segrestat un pelegrí que feia " El camí de Santiago ".

_ Vull fer el camí amb tu...

_ Amb mi?, Però si no ens coneixem!

_ Per això mateix. Després del viatge ens coneixerem.

He tancat de nou els ulls per saber com continuava el somni... Massa tard. S'havia escapolit a la darrere parada.

Potser el viatge interior ja l'he començat...

El protagonista del llibre , també.

A vegades fa por, fer-lo. Començar-lo no depèn ben bé d'un mateix. La vida t'hi porta. Tens el neguit de quedar-te atrapat en un illot del nord d'Estocolm colgat per una tormenta de neu...

Però estic segura, que si passa, sempre hi ha uns braços que et treuen del forat... Com sempre hi ha una abraçada sota els llençols de cotó que t'impedeixen que hi caiguis.

Hi ha dies fets d'una barreja de colors...

Hi ha dies llisos...

Hi ha regals farcits de paraules...

.................................................................................

Sabates Italianes

Henning Mankell

Tusquets Editors