Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 7 de maig del 2008

La Lletissonada

Com cada any des de en fa 8-10 , el primer diumenge de maig vaig a La Lletissonada. Una caminada per la Vall d'en Bas ( la Garrotxa ). Una caminada llarga en què et lleves de bon matí i te'n vas a dormir com les gallines, cruixit.

Uns 22-23 km muntanya amunt. Llocs tan alts que si t'alces de puntetes pots tocar el cel i si mires per una cinglera t'entra vertigen i no veus el fons.
Aquest darrer diumenge vaig caminar sota un sol de justícia i , per sort, estones a l'obaga, enmig de fagedes pintades al bosc, molsa i falgueres. Ginesta i farigola. La part ombrívola i l'assolellada. Aguilots volant. Orenetes, roquerols, falciots,mallarengues, raspinells, reietons, pinsans i merles. Torrents i alguna font regalimant. El Salt de Sallent que imposa , però la seva cua de cavall és transparent ( poca aigua ).

Salt de Sallent



I com a curiositat d'aquest any - Les escletxes de la Freixeneda - "Un entremat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenòmen natural. El seu orígen es deu per la inclinació i el trencament ( diàclasis ) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus fa uns 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques ( l'africana i l'europea ). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. Aquestes platges formaven part d'una conca oberta al mar Cantàbric. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas. "
( Text tret de la revista Puigsacalm - núm 97 )



Escletxes de la Freixeneda






En el punt més alt vam assolir els 1.350 m. No és una gran alçada però comptant que vam sortir d'uns 500m. el desnivell sí que ens va fer bufar ( 850m.).





A mig camí un bon esmorzar ( patrocinat per la G.E.C.A ) per recuperar forces i llavors la baixada. Amb pendent, pedragosa, lliscosa, sense aturador...

Santa Magdalena



A l'arribada, la medalla de l'any passat, un piscolabis i ... no em vaig poder resisitir de fer una migdiada, a l'ombra perquè no em sentia les cames i el cos
m'ho demanava.
Ginesta i farigola

26 comentaris:

Striper ha dit...

Uff quins paratges, Saps de molt jovenet jo era minyo escolta sant jordi, i en una acampada que fem fer a Rupit, vem posar amb un lletrero amb el nom de cada salt i recordo molt be el salt de Sallent, per que nosaltres eram justament de Sallent ( Bages)

el paseante ha dit...

Ai, el jovent, què en sou de valents. M'han agradat molt els teus paisatges, però a mi fes-me caminar per les planes de l'interior o pels carrers de Barcelona. Una vegada, fa vint anys, em van dur a fer muntanya, i encara tinc mal a les cames :-) Que tinguis un bon final de setmana Joana.

Barbollaire ha dit...

Quina enveja, nina.
Espero què, amb la "planxa i pintura" que m'han de fer d'aquí res, pugui recuperar la forma i tornar a fe la cabra.

Qui sap si l'any vinent ens trobem allà!

Una mica de peneta que tot estigui tant sec, no?

Petonets dolços i aromatitzats de herbes boscanes
:¬)************

Sergi ha dit...

Sembla una excursió molt interessant, i això de les escletxes és espectacular. Ostres, quan llegia la descripció pensava 'mira aquesta la Joana si que en sap de pedres', fins que he vist que era un extracte d'una revista. No vull dir que no en sàpigues, però era un fragment molt tècnic!

Esther ha dit...

Què xulo! Ja ho tinc apuntat per l'any que ve! Petonets guapa!

Mon ha dit...

Ostres,ostres,ostres...perque ens ho fas aixó? perque ens fas dentetes? jolin que bonic i quins paisatges.........bon cap de setmana, envoltada de natura

Maite Fruitós ha dit...

Precioses imatges, Joana!

Que renovada tornaries després d'aquesta immersió en la Natura. Ja t'imagino descansant tota relaxada amb l'aroma de ginesta i farigola. Mmmmm!

Una abraçada immensa

res ha dit...

bona caminada
ben documentada
bones fotos
salut!!

Anònim ha dit...

Eiii això és una passada em relaxa i tot!

República B612 ha dit...

Mmmmmm! Sona molt agradable. Fa dies que tinc mono de natura. A veure si prospera i el cap de setmana que vé fem una caminada pel pirineu... El que més trobo a faltar és l'olor i el silenci d'aquests paratges... ai! Grans ciutats! :)

Joana ha dit...

També tinc una foto semblant del Salt del Sallent, les cingleres de Rupit i Tavertet són imponents sempre.

Toy folloso ha dit...

L´any vinent, podré venir-hi amb moto?

Tocat del cargol ha dit...

Jo també hi vaig estar al Salt de Sallent, ja fa uns quants anys...impressionant. Amb tanta natura que respires no m'estranya aquesta tendresa que transmets amb paraules...sembla que estigui caminant al teu costat. Una excursió molt agradable!
Salut!

Jo Mateixa ha dit...

Quina meravella d'excursió, el paissatge es precios i segur que la companyia ho va fer més agradable, ara que debies acabar ben feta caldo :-S

Petonasos bonica!!!!

estrip ha dit...

jo també la vaig fer un parell de vegades la lletissonada! però aquest any tenia altres plans. Hauré de tornar-hi l'any que bé.

Dessmond ha dit...

Només de veure aquestes espectaculars imatges ja tinc "agulletes". Per cert, com es diu catalanament això de les agulletes?.

ddriver ha dit...

quin cami mes maco,ostres.I aixo d anar a dormir com les gallines impresionant,no ho habia sentit mai.
Curios ho del cantabric

Anònim ha dit...

Quins paisatges! Bona excursió... doncs una mica d'enveja si que fas. m'agrada molt la Garrotxa, però no he vist mai el Salt de Sallent ni les Escletxe s de la Freixeneda. M'ho apunto, per anar-hi.

Joana ha dit...

Quins records striper. I Rupit que bonic també!
Sóc addicta a la muntanya Paseante. Tots tenim alguna debilitat. I passejar per altres llocs també m'encisa! ;)
Posa't en forma Barbollaire I l'any que ve ...puges i pujarem com les cabres! ;)
Aissss Xexu Que no sóc experta en res, però per això hi ha els llibres i les enciclopèdies...
A veure si és veritat i ens hi trobem l'any que ve! Esther !
Aissss Mon. Tu també tens bonics paisatges a prop!
Myt el bosc estava deliciosament perfumat!
Gràcies mq i benvingut/da!
I tant Cesc primer cansa i després relaxa!
B-612Has de desintoxicar-te de tant en tant ...
Veig que t'ho coneixes Joana !Un lloc preciós!
Em sembla molt que no podràs pujar-ho! Toy!
La fan cada primer de maig Tocat del cargol , si vols pots venir-hi!
jajajaj Jo mateixa ...la companyia...més de 1.000 persones ;)
Doncs l'any que ve... Strip!
Aisss dessmond que et van més les ensaïmades de Mallorca que el caminar...
A veure després de les consultes pertinents... El terme "agulleta" i "tireta" no és correcte en català. És un esbraonament, però s'ha de dir "estic esbraonat" o "estic cruixit".
Esbraonament ve del verb "esbraonar": Fer perdre el braó, el vigor, fatigar en alt grau. ;) Confio que et sigui útil!

Bé tampoc hi vaig anar tan d'hora, però sí més aviat! Ddriver !
Si ho visites t'agradarà carme !
Que passeu un bon diumenge!

AGUARELIX ha dit...

Ei! Apunt lingüístic: em sembla que la traducció de "agujetas" és "fibladures" o "fiblades". El que sé del cert és que el cansament ha valgut la pena... Quins paisatges!!!

Dessmond ha dit...

Gràcies per la teva consulta lingüística. Estar cruixit no pensava que volia dir això. No hi ha dies que no vagi a dormir que no sàpiga una cosa nova.

Joana ha dit...

aguarelix , Gràcies .Crec que fiblada és més en singular....Una fiblada de mal de cap i l'esbraonament o cruiximent és més tenir el cos adolorit...
No sóc lingüísta, per tant no n'estic del tot segura si fiblada és el terme que tradueix "les agulletes".
Dessmond A lo millor podem dir també que tenim "fiblades" al cos... ;)Necessitem assessorament lingüístic!

Anònim ha dit...

Caram Joana!!!!
Uns paisatges ben macos però soc més d'anar amb metro, jeje. Acabaria cruixida i amb fibladures!!!
;-)

Anònim ha dit...

Sembla un paissatge del senyor dels anells!!! :-o

Joana ha dit...

cafeambllet , Bufff. Jo no podria viure sense respirar natura. Ja vaig viure 3 anys a Barcelona i vaig tornar cap a la muntanya. És allò que en castellà diuen: que la cabra tira al monte...
menxu Realment sembla un lloc de fades! ben cert! i amb la pluja que ha caigut encara més!

Unknown ha dit...

No res, Joana... Només desitjar-te un bon inici de setmana i enviarte una abraçada... ara que estic una mica dropillo blogísticament parlant... ;-)))