Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 24 de maig de 2008

Des de la simplesa

.... A la trascendència...

Del neguit a l'eufòria...

De la solitud a l'atabalament...

De la mancança al malversament...

Costa molt poc passar d'un extrem a l'altre. Un petit canvi en el dia a dia, una paraula fora de context o una mirada.

El sentiment que ens provoca ens fa trontollar, ens distreu i segur que ens fa recapacitar.

Quan s'està immers en un remolí sense aturador hom ha d'aturar-se i dirigir la mirada a l' única escletxa de claror que hi ha a prop ( si n'hi ha, si la troba, si la veu...).

Encarar-s'hi i sucumbir al moment de placidesa. Asserenar-se i desdibuixar el contorn. No deixar que les inclemències t'arrebossin i t'ofeguin.

Tard o d'hora sempre hi ha una sol.lució, un assossegament. La immediatesa ens fereix l'ànima. L'avui per demà no existeix. La pressa desmesurada ens traeix el pensament i l'actitud.

Aprendre a prioritzar i a relativitzar, a preguntar i a demanar. Saber acostar-se i deixar-se mimar. Perquè hi ha moments que estem a l'altre costat i ens demanen i ens pregunten, se'ns acosten i intentem mimar.

Va tan bé canviar els papers i els rols per a no quedar-nos rígids i estàtics com les imatges de sal. ( allò que en diem empatia - gens fàcil, per cert ).

Sovint, i és una reflexió personal, associem els escrits d'un blog a un tipus de persona en concret. És instintiu. De la mateixa manera que associem una paraula a una imatge.

Després de 2 anys de blog ( maig 2006) vull continuar posant " color" a la vida. Una mica de " llum " als contratemps. Perquè així ho vaig decidir i perquè m'aferro constanment a la bellesa, al delit, a la imaginació, als moments de pau i als lúdics...A les passions i a les fantasies.

Perquè convisc sovint amb la " cara " i " la creu " de la vida i perquè vull esgarrapar de cada dia un instant d'aquells que paga la pena. I sobretot perquè no voldria que ens oblidéssim de " viure".

( Tots treballem, cuinem, planxem, eduquem nens , cuidem avis, passem l'aspiradora, fem flams i pastissos, llegim , ballem, estudiem i estimem...i la roda no para...).

Però mentre estem entretinguts en aquests afers la vida va passant...


Gràcies , doncs, per compartir un bocí d'aquest camí amb mi!
La música ... per vosaltres!





Pel.lícula:
Grace is Gone ( La vida sense Grace)
Canta: Jamie Cullum

Premi del Públic al Festival de Sundance 2007 i amb la banda sonora signada per en Clint Eastwood


44 comentaris:

Cesc ha dit...

La música m'ha agradat i el que has escrit, per variar també, però perquè hi dius les paraules claus per a poder sobreviure en un món que de vegades no s'entén, però tu al descirure-ho, ho fas d'una forma que tot sembla molt més sencill, com un llibre d'autoajuda per a mi, la llum... el color... i és que m'ajudes :) gràcies per escriure tant bé i transmetre moltes coses que altres no em diuen, i ho fas sense saber-ho :)

Viatger ha dit...

Quanta raó que tens ,Joana !!

Felicitats per teu segon aniversari

DooMMasteR ha dit...

Moltes felicitats!
Desitjo que ens continuis il.luminant amb la teva llum de dona durant molt de temps.

Petons!

Tondo Rotondo ha dit...

No hi podia faltar a felicitar-te.

Per molts posts!

Tondo Rotondo ha dit...

No hi podia faltar a felicitar-te.

Per molts posts!

Tondo Rotondo ha dit...

No hi podia faltar a felicitar-te.

Per molts posts!

Tondo Rotondo ha dit...

No hi podia faltar a felicitar-te.

Per molts posts!

barbollaire ha dit...

Nina, gràcies a tu per tenir la porta oberta i compartir amb nosaltres tantes coses.
Per venir a casa i sempre tenir una paraula dolça, tendra... recolzament quan ha sigut necessari...

Som nosaltres els que hem d'estar agraïts per la teva presencia, per tu.

Joana moltíssimes gràcies per aquest dos anys de sensacions, sensualitats, bellesa, tendresa...
Gràcies per tu.

Una sort haver-te trobat, nina.

Dos petonets dolços i una abraçada.
:¬)*

XeXu ha dit...

Moltes felicitats Joana, dos anyets ja... El teu blog és especial, i tant que poses color a la vida, i si una cosa aprenem amb tu, justament, és que aquesta vida s'ha de viure, que sovint ens queixem per tot i tanquem els ulls. S'han de tenir ben oberts per aprofitar cada moment, sigui com sigui. I perquè hi hagi moments bons, en calen també de dolents, oi? Res, que m'embolico, però no vull deixar de dir-te que espero seguir llegint-te per molts anys més.

El veí de dalt ha dit...

Com passa el temps, eh! nina! (aquest Barbollarire li fomaré un calbot!).

I com va dir aquell: Que es faci la Llum! I la llum es va fer en forma de Dona.

PS I gran música, per cert.

Rita ha dit...

Moltes felicitats, maca!!! Què dir que no hagi dit ja tothom. Fa un any i mig aprox que et segueixo, però ja saps que mai he deixat de llegir-te i d'emocionar-me i de sentir amb els teus posts. Gràcies, i que en siguin molts més!!!
Petons

jordicine ha dit...

Gràcies a tu per explicar-nos coses tan boniques. I felicitats pels dos anys!!! "No deixar que les inclemències t'arrebossin i t'ofeguin", quina gran veritat, Joana. Un petó i fins aviat.

Zenit R.A.M. ha dit...

Felicitats i molta sort.

Anònim ha dit...

Color y luz, belleza y melancolía, naturaleza y vida... Gracias a ti, Joana, por enseñarnos todas esas cosas, JJ

Anònim ha dit...

Color y luz, belleza y melancolía, naturaleza y vida... Gracias a ti, Joana, por enseñarnos todas esas cosas, JJ

Déjà vie ha dit...

per tots akst moment que paga la pena viure amb intensitat i aturarse a recordarlos.

Striper ha dit...

Gracies a tu per compartir les teves lletres amb nosaltres. Felicitats per els dos anys.

el paseante ha dit...

Segueix buscant un momentet en el dia a dia per penjar aquestes paraules teves que sempre em fan imaginar una persona molt concreta i molt diversa al mateix temps. Molt interessant en qualsevol cas.

Felicitats Joana.

Robertinhos ha dit...

felicitats Joana. La vida ens fa estar a totes les cares de la moneda i sempre ens toca buscar viure el millor de cada una d'elles.

estripanits ha dit...

Ep, passa per ca meva, que t'hi he deixat una coseta...

L'espia ha dit...

Felicitats per aquest dos anys!! M'agrada ficar-me en les teves paraules.

Àlex

ddriver ha dit...

felicitats i gracies a tu.Ha estat un autentic plaer

Gatot ha dit...

ets només una mica més velleta que jo, joana! (ei... parlava dels blogs, eh?)
perquè en aquest espai on tot es mou tant depressa i on tot pot costar tant d'actualitzar... dos anys pot ser una vida...

ens vam començar a comentar "gràcies" a una discusió... o a un punt de vista oposat a priori sobre un tema que no vé al cas...

només puc agrair-te que hagis compartit tantes paraules, pensaments, sensacions...

petons i llepades d'aniversari!

Mon ha dit...

moltissimes felicitats, per molts anys de blog i de bons caps de setmana i petons i bons posts i de entrar a diari per gaudir d'aquesta llum ..de dona clar,
Joana petons i abraçades

Mirielle ha dit...

últimament estic neguitosa, eufòrica, atabalada... de tot. Però m'alegra que hi hagi persones que valorin la llum, indefinida, multiplicada, ajuda tant en moments de desesper. Dona vitalitat a les paraules i les fa créixer.

Felicitats per aquesta llum, Joana!

nimue ha dit...

moltes gràcies a tu per tot el que ens expliques i tant de bo hi hagen molts més aniversaris! Una abraçada!

cruella ha dit...

Alaaaaaaaaa! No en tenia ni idea. Saps que em fas sentir culpable de tan diligent, estupenda i constant que ets???

Per cert: el temps passa que vola. Per exemple: han passat dos mesos i mig i jo em pensava que només eren sis setmanes :-DDDDD

kpitana ha dit...

Moltes felicitats, quina música més bonica....però les teves lletres m'han agradat més, tens tota la raò Joana quan dius - Perquè convisc sovint amb la " cara " i " la creu " de la vida i perquè vull esgarrapar de cada dia un instant d'aquells que paga la pena. I sobretot perquè no voldria que ens oblidéssim de " viure" -
Moltes gràcies per escriure tan bé es un gustasssssoooo llegir-te
besadetes amb pesssics

mq ha dit...

un plaer llegir els teus escrits
m’agraden
salut!!

Joana ha dit...

És molt bonic el que escrius Cesc i em fa feliç, gràcies!
Gràcies a tu Viatger !
I si m'apago... Doommaster encendré una espelma! ;)
Tondo i no has escatimat comentaris! Gràcies per venir!
Avui Barbollaire m'has fet un preciós regal! M'ha arribat molt endins! Una abraçada!
Xexu Tu també escrius molt bé! Posar pinzellades sempre m'ha agadat!
Ens fem "grans" Veí ! Que vagi molt bé aquesta nit! ;)
Un plaer Rita Ja ho sap oi? ;)
Gràcies a tu Jordicine !

Joana ha dit...

La sort , a vegades , s'ha de buscar Zenit !
Gracias JJ !
Per això els escrivim Déjà ! Per recordar-los! ;)
Aisss Striper ! Wapo! ;) gràcies a tu també!
Ara no sé què contestar-te Paseante ! ;)
Això també ho saps fer tu ... Robertinhos . Ja ens coneixem na miqueta....
Quina sorpresa! Estripanits ! gràcies !
Ui! Àlex- Espia !Ficat-t'hi...doncs!gràcies!
El plaer és mutu Ddriver !
Potser que comenci a mirar-me " la jubilació" Gatot!Moltews paraules compartides i moltes sensacions! Preciós! gràcies a tu!
Et veig eufòric Mon Petons i abraçades!
Felicitats pels teus escrits Mirielle !
Ane pel tercer Nimue No sé si hi arribaré jajajaj!
Jajajajaj Cruella ...diligent, dius! I com passa el temps! Aviat NADAL! ;)
El gustassooooo és meu Kpitana , merci wapa!
Gràcies mq. Un plaer que em llegeixis...

Josep Lluís ha dit...

Un més que et diu...felicitats!!!

Carme ha dit...

Moltes felicitats, m'agrada venir allegir a la teva llum que no s'apaga mai.

Clint ha dit...

Moltes felicitats...i gràcies a tu tb per compartir amb nosaltres aquesta manera teva d' explicar-nos la vida!

Petons!

zel ha dit...

Gràcies bonica, per recordar-me que totes les meves neures són compartides amb més de mig món i que sí, que val la pena l'estona que passem aquí compartint els moments que són nostres ( i en fem el que volem, què coi...) Petons i enhorabona per dos anys de super blog!

la Teresa ha dit...

Fa poc que et llegeixo, però amb poc n'he tingut prou per saber que aquest blog m'agradarà. Diguin el que diguin, de vitalitat, bellesa i alegria mai n'hi ha prou.

Felicitats per aquests dos anys!

Uribetty ha dit...

Molt maco el post, un plaer llegir-te i espero que ho sigui ens els propers anys.
Un petó!

Arare ha dit...

Dos anys de blog, dos anys de llum.

Felicitats, Joana!

Una abraçada ben forta. Et continuarem llegint i delectant-nos amb les teves paraules.

cafeambllet ha dit...

Moltes felicitats pels dos anys!!!!
de gran vull ser com tu!! XDDD

Myt ha dit...

Diuen que és gràcies a la foscor que percebem la llum...

Aquest trontollar, els contratemps, aquesta cara i creu en les que et mous, la teva forma d'afrontar cada pas és el que fa que hi hagi tanta llum en aquest espai. Gràcies per compartir-la aquests dos anys.

Una abraçada immensa

Pere Vilanova ha dit...

T'acabo de veure a TV3!

Felicitats pel teu èxit, et mereixes aquest reconeixement.

Am iel que em passa és que no tinc tot el temps que voldria per dedicar-me al meu bloc,

però en fi, s'ha de treballar,

Una abraçada i moltes felicitats!

Joana ha dit...

Gràcies i benvingut J. Lluís .
I si s'apaga...Espelmes, Carme .Gràcies a tu!
Tu també l'expliques a la teva manera... Clint I també m'agrada! ;)
Zel wapa , els moments que passem aquí i a fora d'aquí...per sort!;)
Benvinguda teresa I una mica de sentit de l'humor...
El plaer és meu de llegir-te a tu, Uri !, però això ja ho saps...
Mmmm Quina enveja em fas...Llegint-me des del Baluet... ArarePetons!
Però si sóc "una nena" Cafeambllet ;) Jo també vull ser com jo de gran! Jajajaj
Allà on entres també hi ha claror, Myt!
Gràcies!
Oooooh! Pere I jo m'ho he perdut... Catxis! Gràcies i no et preocupis. escriu quan puguis!
Gràcies a tothom per venir Bon cap de setmana!

Puji ha dit...

Gràcies per seguir sent aquí!

Joana ha dit...

Gràcies a tu Puji !