Obro l'atepeïda agenda del dia un cop desat el pijama a sota el coixí.
La nit ha estat més galdosa. Oloro, encara, les mans que han rastrejat la suavitat del setí...
I endevino a endevinar qui ha gosat despertar-me de matinada.
Recordo, temps era temps , un sopar, quan tot just començava la meva vida laboral ... Vaig treure a ballar un home, un company de feina, amb uns ulls d'un color indefinit, bru de pell i amb un bigoti rialler. D'accent melós - era (és) d'un país de l'Amèrica del Sud -
_ Soy hombre de una sola mujer, em va dir, mentre les cames s'entortolligaven al ritme d'un bolero ( Jo només tenia 20 anys i la ballaruca al cos ).
_ Pero , va afegir, hay mañanas que me despierto i me pregunto... Con quién he dormido hoy?
Era massa jove jo, en aquell moment, per entendre'l.
Ara, em deu estar afectant l'astènia primaveral!
Foto de Stefany Karagiourova
23 comentaris:
Ostres que bona la metafora de l'home! genial m'encanta llegir-te, sempre en trec alguna cosa bona!
I ja ho has descobert?
No se si sóc prou "gran" per entendre'l! jejeje
Petons!
Ah mira que jo ting fama de picar al veinat i catxis no acabo d'entendre. El relat en la teva linia suprem i precios.
Posem remei, doncs, a l'astènia!!!
Nina, jo també us vaig tenir presents als de Vallromanes. Felicitats!
I m'afalaga que pensessis en mi.
Ja he vist la foto de família...
mmmmmh! no estic molt segur de saber-te situar ;¬)
Petonet dolç i moltes gràcies :¬)**
Sóc home d'una sola dona.
Però, hi ha matins que em desperto i em pregunto... Amb qui he somiat avui?
i no es maco aixo?
lo dolent es quant ens despertem i veiem que no es real.
(només un somni)
tendre i bonic.
salut!!
el meu alter-ego va ballar amb tu? QUÈ CABRÓN!
bon post, maca. M'agrada, m'agrada molt. I el q mes m'agrada es la sinceritat del vermell. ;)
20 anyets no són res! Una reflexió bonica la del teu amic.
Ostres! m'hi has fet sentir ben identificat!!
Soms molts els que encara que ens despertem sense saber amb qui hem dormit, en el fons, soms homes d'una sola dona.
M'agrada llegir-te, tant de bó ens continuis regalant molt sovint amb els teus posts.
Petons!
Vint anys i ja volien fer-te dona d'un sol home??!! O només parlava per ell... Ara bé, dir això de no recordar-te del partennaire amb qui has passat la nit, ho trobot una fantasmada!! (fora de context, esclar)
Fa deu anys que tinc vint anys, i no sabria què respondre-li a algú que em parlés així... (potser no te'n recordes perquè has dormit sol?)
El que sí sé és donar-te un remei per a l'astènia primaveral: molta ballaruca i vitamina C!!!
Astènia primaveral??? Ja ja ja. També pot ser que, poc a poc (com a mínim jo) ens anem fent una miqueta (només una miqueta) grans i conservadors. Un petó. I gràcies per la reflexió.
saps que la frase l'havia sentit altre cop i no recordo quan i tu m'en n'has fet recorda. un peto maca!
L'has pescada, Cesc ! ;)
Jejeej... Clint , em sembla que sóc encara massa "petita"! ;)
Petons!
Striper, No apronfundeixis massa...
Aixxx... Barbollairese'ns debien creuar els pensaments. Un aquí i l'altre allà!
Millor no em situis! I contra l'astènia???
Entenc... Paseante . Una abraçada!
Amb el sol de bon matí i un somriure als llavis... Ddriver !
Tampoc tan dolent... mq !Què seríem sense els somnis?
Ja deia jo... robertinhos , que hi havia quelcom familiar!
;)
Uixxx déjà,no sabria quin color posar a les mentides... wapa!
Tenia una edat comparada amb la meva, Núria !
Gràcies Anònim...i per què no t'identifiques? ;)
Home! Aguarelix...Parlava per ell,només...i la resta de l'escrit és figuratiu o metafòric, HOME!;)Gràcies pel remei. L'aplico ja!
Això ni em broma... Jordicine,res de miquetes... jo ja faig el compte cap als 20 un altre cop! ;)
Curiós, no? Mon! Un petó.
Abans d'ahir ja vaig passar a llegir el teu post, no vaig deixar cap comentari. A vegades hi ha coses que se't queden com surant dins del cap, sense saber ben bé que contestar. Com si les emportessis amb tu per dialogar-hi una mica més.
En aquest impàs se'm va acudir que això em resolia una tria que havia de fer i ahir vaig deixar una cosa per tu a casa.
Osti, una altra que dorm amb algú que no sap qui és!!!Nena, jo la setmana passada, encara recordo el petó del somni i la sensació, no gaire res més... Petons somiadors!
Bufff... Carme mira que decidir-te amb aquest post...però certament té el seu què. Gràcies!
Zel!!!! Feliços somnis!
Entre somnis i realitats!que diuen per aquí
Bon cap de setmana!
I a l'endemà va saber amb qui havia dormit?
Homes d'accent cantarí... quina por que em fan!
Soc d'una d'un sol home, mal que em pesi.
Bon cap de setmana, Joana!
No ho sé Kamal ...No en vam parlar mai més ;)
I...per què t'ha de pesar, Violette?
Bon cap de setmana a tothom!
Doncs ara mateix em pesa moltíssim... el perquè ja te l'explico un dia al voltant d'un cafè...
Seria genil poder-lo fer i parlar-ne...
Que tinguis una bona setmana Violette!
Publica un comentari a l'entrada