Mira'm

Fotografia: Andreas Bitesnich

No em cansaré mai

de que els teus dits em mirin...

Tot el contrari...

Em perdré mirant-te!

Escoltant la nit

Quan el brogit del dia s'atura i cau la nit hi ha temps per el silenci. Els últims sons es fan més nítids i el cos s'amara d'una calma merescuda.

És temps per la conversa reposada, per obrir els sentits a la música, a la lectura...

Un espai per nosaltres. S'acaba el dia i el tràfec d'horaris i obligacions.

És gratificant desprendre's del seguit de rutines i tasques diàries.

Hi ha qui li agrada allargar el sopar, apurant aquella copa de vi darrere un joc de paraules, de mirades furtives, de silencis atrapats als llavis...

És un bon moment per compartir, sense presses. És bo abandonar-se i escoltar, també, el cos. La nit hi convida.

**********

Fa uns dies mentre acabava de llegir el darrer llibre que tenia entre mans i, amb el xiuxiueig de fons de la ràdio, em vaig distreure de la lectura per escoltar una entrevista a una autora desconeguda ( Anna Llauradó ). Presentava la seva primera novel.la : Tu sexo es mi perfume ( en castellà). Vaig pujar el so. En un primer moment vaig pensar en El Perfum de Patrick Süskind... L'endemà em vaig comprar el llibre.

*****

Un llibre que parla d'olors. D'olors conegudes que ens retornen a la infància. D'olors retingudes i callades. De pors. Les pors que no permeten olorar ni avançar. De sentiments callats. És una barreja autobiogràfica de l'autora i una història d'amor ( de la seva tia Inès ), que després de 25 anys de matrimoni, se n'adona que encara està enamorada ( o ho ha estat sempre ) d'un xicot que va tenir als 20 anys.

L'autora fa una pausa en la seva vida. I decideix tornar a la casa de la seva infància. De fet el que necessita és apropar-se a la seva mare i reflexionar i combatre les pors que l'han limitada, que no l'han deixada somiar.

(El Padró de Pals - Febrer 2008 )

És a través de les olors casolanes, del menjar, de les flors del jardí, dels llençols... que aconsegueix fer un recorregut per el celler dels records i desenpolsar tot allò que li oprimia el pit.

Els fragments del present s'intercalen amb la història d'amor de la seva tia ( el passat ). Juntes es retroben i desgranen els desitjos i les experiències, que degut a l'educació repressiva dels anys 50, van quedar somortes, tancades al bagul dels records.

Segons l'autora, aquest llibre no és una novel.la eròtica sinó una història d'amor... Però jo li he trobat un erotisme subliminal tan fi com el voraviu d'aquestes prendes de setí que tan bé encaixen al cos femení.

I la barreja d'erotisme i amor és aquella poció màgica que ens fa eriçar els pèls i ens electritza.

" Él se arrodilló entonces ante la mujer que iba a perder para siempre, levantó suavemente su vestido, deslizó sus medias hacia los tobillos, desnudó luego su sexo y, con absoluta desesperación, hundió sus labios en aquella flor cuya aroma quedaría eternamente guardado en su memoria. Aquel fue el beso más devastador que Inés llegaría a conocer jamás y, por él, a punto estuvo de dejarlo todo y... Perdió la noción de sí misma, como la primera vez, en la playa, y la reencontró en brazos de Roberto que, el último instante, volvió a mirarla, una vez más, la última ya, con aquel destello oriental esperando que ella se atreviera... Pero Inés no pudo y él la abrazó con todo su ser para confesarle, para susurrarle, para inmortalizar en ella el deseo y la voz de su alma diciéndole:

_ Tu sexo será mi perfume. Siempre. Aunque nunca nos volvamos a ver... ".

( Pág.99)

La lectura és àgil, amb metàfores, olors que coneixem, escenes qüotidianes i amb un rerefons d'humor intel.ligent.

Un llibre ple de poesia.

Anna Llauradó : Tu sexo es mi perfume. Ed. el andén

Nova teràpia

Per el tractament del càncer de pròstata. L'HIFU - L'Ultrasó Focalitzat d'Alta Intensitat. Utilitza energia ultrasònica, o ones sonores, per escalfar i destruir àrees específiques del teixit.

Aquesta tècnica és originària dels Estats Units. S'aplica des de principis de la dècada dels 90 i s'han fet més de 5.500 intervencions. L'aparell o robot és el Sonablate 500.

Els avantatges d'aquest tractament són que no requereix cirurgia i la recuperació és més curta. No és invasiu ni dolorós i els efectes secundaris ( incontinència i impotència) pràcticament inexistents. Es fa amb anestèssia espinal ( epidural ). Per tant hi ha menys riscos associats a l'anestèssia general. Només cal un ingrés hospitalari de 24 hores i abans d'una setmana es pot fer vida normal.

S'usa energia neta, es a dir, el pacient no està exposat a cap radiació que pugui malmetre els teixits del voltant de la pròstata.

Durant el tractament, les ones sonores passen a través del teixit sa sense malmetre'l i en el punt focal s'augmenta la temperatura a 90º C destruint el teixit seleccionat.

Crec que estem davant una revolució en el tractament del càncer de pròstata. Gens traumàtic i amb garanties de bona qualitat de vida dels homes.

Fins fa poc només es feia la cirurgia radical per erradicar aquest tumor. Actualment hi ha diverses tècniques. La radioteràpia, la braquiteràpia, la crioteràpia ( amb radiacions, calor... ).

El càncer de pròstata junt amb les malalties cardiovasculars i el càncer de pulmó encapçalen el rànking de mortalitat en els homes.

Cal estar ben informat ja que la qualitat de vida d'una persona ,després d'ensopegar amb els entrebancs que la vida ens posa en el camí, és el millor regal.

Aquest post el dedico als blocaires del sexe masculí. No descuideu les revisions quan toqui. D'entrada només cal unes anàlisis clíniques de sang ( PSA ) i una visita al uròleg. El protocol mèdic estableix els 50 com l'edat d'inici o abans si hi ha molèsties urològiques . Us recordo que hi ha una afecció molt típica dels joves que és la prostatitis, molt molesta i que cal tenir-hi cura.

Bon cap de setmana a tothom!

Shania Twain - Man! I feel like a Woman

Tatuatge

Es va despertar ressacosa. Una ferum de tinta inundava l'habitació.

_Tinta? ...

Com si un bassal de tinters s'haguessin escampat pel terra o ... evaporat per l'aire.

Anava nua.

_Nua?... Però si li semblava recordar que va caure com un sac de patates damunt el llit.... vestida!

O no! Havia entrat al pis sobre les espatlles d'aquell ...

L'havia portat a casa perquè ella no s'aguantava dreta i recorda vagament com el seu cos era com un plom.

_Qui era el jove en qüestió?... No podia pensar en claredat. Estava enterbolinada...

_Espessa?...Però si havia dormit 12 hores seguides!

_12?...Què carai va passar ahir a la nit?

Es va girar de nou quan el despertador marcava les 8 en punt.

_Del matí?... No, no , noooo....

Eren les 8 del vespre i s'havia posat al llit a les 8 del matí.

_Com?

Però si ella el més tard que anava a dormir era a les 12 de la nit...

_Què caram...?

_ Si pogués fer-me una cafetera i beure-me-la a raig... Recordaria on havia anat ahir a la nit...

Un altre cop els narius se li van omplir d'olor de tinta...

Va obrir la finestra de bat a bat... per a ventilar i ventilar-se i que s'escampés la ferum.

_ De tinta?

_ D'on deu venir aquesta fortor?

Arrossegant els peus va arribar fins a la cuina. Va carregar la cafetera i en va engolir 4 tasses, sense sucre...

Va notar la fredor de la cadira a les seves natges...

_ Nua?... Què punyetes hi faig nua per casa?

Arrossegant-se de nou va entrar a la seva habitació per agafar aquell quimono xinès, que li havia regalar el seu ex , de dracs i arbres arrelats... Que semblen mans que s'escampen...

Arrels i branques... Branques que semblen arrels...

Es va girar per posar-se'l i es va veure al mirall.

_L'arbre xinès a la meva esquena!!!!

Mig emboirada recorda el congrés mundial d'especialistes en tatuatges d'ahir a la nit.

El seu ex n'és un expert i l'havia convidada a sopar....

I només recorda que la va convidar a degustar una copeta de sake.

_Una?

Se'n devia haver pres tantes com els tinters que havia gastat ell, tatuant-la... mentre ( ella ) dormia la mona...

Trobareu més propostes a Relats conjunts

Jane Birkin

http://www.youtube.com/watch?v=4gz7_QVejQM

*******

Una de les cançons més boniques de la seva discografia: QUOI

Dues hores de concert, de música reposada, melodiosa...

La Jane , amb 62 anys, ha fet vibrar el públic amb la seva sensualitat . Atractiva, simpàtica, propera... Com una ninfa.

Tothom esperava el " Je t'aime", però no l'ha cantat.

Amb 3 músics de luxe ha brillat a l'Auditori en una nit generosa ,per la pluja i per el seu somriure.

Són aquells petits moments...

( El youtube no em deixa penjar el video ).

Lluna

Algun dia m'aproparé ... uns milímetres més...

Però serà de nit...

Perquè de dia les parets ens miren.

I jo sóc gelosa dels ulls foranis...

Prefereixo ser un estel i

tenir la teva ombra per companya de nit!

*********

" Some people live for... " Alicia Key

Resseguint la carena

( El Montgrí al capvespre ,setembre 2007)

Tot i que sóc de la terra dels volcans sovint m'escapo a contemplar el mar. Tenim la Costa Brava tan a prop que és una temptació constant.

Aquest estiu he pujat al Montgrí i al Cap de Creus. Dues excursions que si les feu a finals d'estiu us podreu permetre una capbussada sense l'aglomeració estiuenca.

El Baix Empordà amb els seus poblets medievals, de carrers empedrats, l'espai obert i l'olor de mar i el Cap de Creus, amb la natura ferèstega plena de matolls, roques i penyasegats.

Pujar al Montgrí requereix una mica més d'una hora. El camí va vorejant el massís i només els 10 minuts finals s'ha de grimpar com les cabres. L'esforç val la pena.

El castell del Montgrí data del s. XII-XIII. No es va arribar a construir del tot. Només hi ha la muralla amb 4 torres cilíndriques, el fos a un costat i la cisterna uns metres enllà.

Des de dalt es pot veure tot l'Empordà. Josep Pla va dir, d'aquest castell, que era " El botó de roda de l'Empordà ".

Si el dia és clar es pot veure la cadena pirinenca coronada pel Canigó, el Santuari de la mare de Déu del Món ( la Garrotxa ), la cinglera del Far ( la Selva ) i el santuari dels Àngels ( Gironès ).

Als peus del massís, Torroella de Montgrí, Ullà, Verges, Pals, Gualta, L'Escala i Empúries.

Resseguint la costa es veu la quilomètrica platja de Pals, l'Estartit i el golf de Roses, amb les Medes emergint del mar.

Es veu també la desembocadura del ter ( la Gola del ter ), entre la platja de Plas i la de l'Estartit. Un bon lloc per assaborir angules quan és la temporada ( tardor ).

El Baix Empordà està farcit de bons restaurants. N'hi ha dos on podeu degustar peix fresc i bons arrossos. El Tritón (Gualta ) i el Picasso, a la gola del ter.

Des del Santuari de la mare de Déu del Món, Mossèn Cinto Verdaguer va escriure " Canigó " que junt amb " l'Atlàntida " li va merèixer el seu reconeixement com a poeta. Un dels millors del s.XIX. ( encara es pot visitar la cambra on es va hostetjar ).

Des d'aquest cim sembla que allargant els braços es pot tocar el cel i els Pirineus. Fou així com s'inspirà el poeta, envoltat de la calma que li proporcionà el lloc.

( Sant Martí el Canigó)

_ Canigó (1886)_ L'amor entre Gentil ( armat cavaller ) i la pastora Griselda...

" ... y de mes mans deixí esmunyir lo ceptre sols per posar-te a tu cadenes dolces, dolces cadenes per l'amor forjades, manilles d'argent fi, grillons de roses... " ( Del cant segon - Flordeneu -).

(Sant Miquel de Cuxà)

De l'epíleg del poema " Els dos campanars ", es diu que va propiciar la reconstrucció de l'abadia de Sant Miquel de Cuxà al peu de Sant Miquel del Canigó. Aquestes dues abadies de la Catalunya Nord ve s'ho val visitar-les. Una mostra clara del romànic. S'hi accedeix amb cotxe i només cal caminar 30 minuts per arribar a S. Miquel del Canigó. Llocs de silenci i pau.

Petons i abraçades

Que no donem ni rebem físicament...

Aquells que queden sospesos a l'aire, al bloc , en un breu missatge al mòbil o penjats del fil telefònic.

Petons i abraçades a través de la paraula escrita.

És evident que no anem donant petons i abraçades a totes les persones que ens trobem pel carrer i tampoc a tothom que, d'una manera o altra, escrivim.

Però sí que és cert que ho diem i ho escrivim sovint.

Tot i que l'acció no es materialitza ni es palpa, la sentim i la transmetem. I qui la rep és conscient d'una sensació plaent.

(No us amoïneu. No estic sota cap efecte etílic ni al.lucinògen...)

Avui me n'he adonat que amb aquesta dèria d'escriure i de llegir, repartim petons i abraçades a dojo.

És una manera de transmetre afecte, simpatia, cordialitat i , si m'apureu fins i tot pot ser un signe d'amistat ( també la virtual ), de col.leguisme, de " fets i pastats " amb un mateix motlle.

Una manera com una altra de saludar-nos, d'acomiadar-nos, de compartir, d'identificar-nos amb un escrit, o amb una manera de pensar.

De fet potser és l'única manera d'apropar-nos, d'acompanyar-nos en un moment de defalliment o d'il.lusionar-nos davant un èxit aliè. De fer-nos costat quan estem allunyats.

D'una cosa estic convençuda... I és que si aquest petó o aquesta abraçada és capaç de dibuixar-nos un somriure i d'apropar la galta i els braços, vol dir que qui l'envia ho fa sentint-t'ho. Transmet la calidesa d'una acció en la distància i qui ho rep palpa el missatge.

L'instant pot ser ínfim però intens.

I si estem atents i receptius entendrem els petons i les abraçades sinceres i volgudes, les que surten de dins.

" Sentir l'apretada d'una abraçada i la dolçor d'un bes llunyans que se'ns fan presents només amb l'art d'escriure... Aquest món apassionant construit de paraules... Paraules amb poder per transmetre emocions i estats d'ànim."

Avui només m'han calgut 3 paraules - un "t'estimo" - un "t'enyoro" i un "petó"- ( d'algú molt proper i estimat però lluny en la distància ) per arrencar-me unes llàgrimes ...L'única possibilitat que tinc per transmetre-us-ho és a través d'aquest escrit. A través d'unes paraules, amb l'emoció , encara , al cos...

Petons i abraçades a tots, de cor...

Premis

Estic contenta... Gràcies!!!!

M'arriba de la mà de 3 blocaires : The Silver blue sea ( ja fa temps que ens llegim...)

La Jo Mateixa ( gràcies a ella aquest bloc és sonor...)

I en Mon (Li devia agradar el post del pianista... )

*************

Aquest premi ha estat creat per Eseya : http://arteypico.blogspot.com/. Les regles del premi són les següents:

a) Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
b) Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
c) Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
d) Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art y Pico perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
e) Exhibir aquestes regles.


Els meus nominats:



En Clint - Un bloc divertit - http://atotbloc.blogspot.com/


El Paseante _ Un bloc profund - http://turoparc.blogspot.com/


La Metamorfosi - Un bloc sincer - http://elmeupetitespai.blogspot.com/


El Calidoscopi - Un bloc divulgatiu - http://manresacalidoscopi.blogspot.com/


La Duschgel _ Un bloc imaginatiu - http://gel-de-ducha.blogspot.com