La relació entre una mare i la seva filla.
Quan es construeixen murs entre dues persones és fa molt difícil tirar-los. Sovint, i sense voler-ho, es repeteixen els mateixos errors. I massa sovint també el silenci s'interposa al diàleg. El resultat són espais buits, llacunes on no hi caben l'expressió ni dels sentiments ni de les emocions. El temps es congela i s'aprèn a no mostrar-los. Es calla.
Uns versos de T. S. Eliot ( extrets del llibre ) :
"On està la vida que vam perdre vivint? On està la sabiduria que vam perdre per el coneixement? On està el coneixement que vam perdre per la informació?
_ Jo mai he tingut sabiduria per perdre... ( Katerina, la protagonista )."
És a partir del moment en què Katerina es queda embarassada que comença el diàleg, primer en forma de cartes de la mare adreçades a la filla i després de la necessitat de compartir el moment present.
El fill que ella espera fa que totes dues experimentin un garbuig de sentiments i en puguin parlar.
Katerina , una noia soltera, es queda embarassada de l'últim amant del darrer estiu. En Jack és un home casat i pare de dos fills. Els dos només volien compartir un estiu diferent, sense cap mena de lligam.
Quan Katerina li diu que està embarassada en Jack reacciona de forma molt agressiva i la pega , donant-li la culpa del " seu descuit".
La protagonista es refugia a casa de la seva mare, amb la qual sempre ha mancat el diàleg, fruit també d'una infantesa plena de maltractaments i silencis.
Sembla una posada en escena d'una realitat que massa sovint patim actualment.
Una novel.la sobre l'amor, la possessió i els danys físics i psicològics que pateixen els protagonistes.
La lectura és amena. Algun moment ensucrat i algunes frases contundents.
Marianne Fredriksson és una escriptora sueca autora també de "Les filles de Hanna " ( una novel.la molt recomanable ).
L'Editorial , Salamandra
13 comentaris:
Et dono la raó Joana... jo el vaig llegir fa temps i em va captivar!!! Ja no me'n recordava d'aquest i el teu post m'hi ha fet pensar!! sí, jo també el recomano!!
Carai...
Una altra novel.la de mares i filles que et recomano fervorosament: Tot un caràcter, d'Imma Monsó
Que macu, tinc un munt de llibres per buscar eh, cada dia em sorpreneu més amb els vostres consells literaris, gràcies guapa!!!!!
jejeje, un més per llegir.
Amb recomanacions tant atractives em sembla que ja tinc un llista d'espera d'un parell d'anys...siii, ja sé que llegeixo lent, que hi farem.
Jo he llegit el que recomana J.M. Tibau però aquest que dius me l'apunto. Gràcies, Joana.
mmmmm... dooooncs... a mi em sembla que aquest llibre no em toca llegir-lo precisament ara...
Però el tindre en compte si he de fer alguna recomanació.
tindre que plantejarme llegir mes llibres... Avui vull ser jo el primer de desitjarte bon cap de setmana
Ja he posat al meu bloc la teva proposta per al 24è joc literari.
Gràceis per la participació.
A veure si me'n recomanes algun que hagis llegit, Iruna!
Bon cap de setmana Oldaric!No l'has llegit???
Gràcies J.M.Tibau, l'apunto!
De res Wapa!
Uiii la llistaAntoni!
Gràcies a tu per passar per aquíArare!
Hi ha llibres que cal llegir-los en el seu moment, no a deshora! Nimue!
Bon cap de setmana també per a tu Mon!
Gràcies a tuJ.M.Tibau!
Me l'apunto. I el d'en J M Tibau també. Segur que tant un com l'altre són interessants!
Les filles de Hanna, em va semblar un llibre deliciós, com ens explica el món de la terra, Les diferents generacions, fins arribar als nostres dies i a un món urbà. No us el perdeu...
Anònim,
Gràcies ! És un bon llibre...Recomanable!
Publica un comentari a l'entrada