The Son of Man René Magritte 1964Sempre li havia agradat jugar a " cuita i a amagar ", a fer-se invisible, a que l'endevinessin.
El joc de tancar els ulls i obrir-los davant d'una sorpresa o amagar-se darrera una cortina, amb el cor galopant i sense respir... esperant que algú la descobrís. O ajupir-se sota del llit amb els borrissols de pols voltant prop del seu nas i la fredor del terra acaronant la seva panxa...
Li agradava que no la veiessin mentre ella guaitava.
Sempre havia trobat fascinant els espies. Aquells personatges mig disfressats que s'endinsaven a la vida dels demés, fent-se passar per amics o còmplices... Gent que engatussa, juga i trasbalsa.
Trobava més intrigant a " les espies "... Les considerava més subtils, més acarameladores i millor amants...
Aquelles dones " espies " de les pel.lícules amb el cabell ondulat i els llavis ardents i mitges de seda de color carn.
Dones que parlaven amb aquells oficials tan ben plantats per a treure'ls informació confidencial...
Espies que esdevenien amants ... Amants que esdevenien espies...
Dones que s'amagaven d'uns i es feien visibles a d'altres...
Dones imaginades, somiades ...
Dones invisibles com algunes d'ara ... i com algunes d'abans...
I , precisament ella, s'havia anat a casar amb un espia...
*****************************
Una altra proposta de Relats Conjunts
25 comentaris:
El post magnífic, com de costum ;)
El quadre no tant...a mi magritte...no m'agrada gens.
Una abraçada!
Uauuuu, que bonic, bonica, m'ha encantat ( de fet sóc una encantada, ostim, esteu tots molt inspirats, eh? on m'he anat a fotre, amb la colla d'aspirants i possibles nominats a ( calla que m'invento un premi, ssshhhhht)
"Poma d'or de les lletres catalanes"
"Lletra d'or de les Pomes catalanes"
"GoldenBloggerPoma"
Aquest últim és el que m'agrada més.... Ei!!!! Veí de dalt, Com ho tenim això del "GoldenPomaLletraCatalana"????
Abraçades
espies professionals? vaja, vaja el que podia haver amagat Matahari, joana!!!
petons i llepades espietes!
Ai Ai Ai "les femmes fatales", quina por que fan. I aquesta es troba amb un "home fatale" jejeje. M'ha agradat molt el relat, senzil però amb un final curiós!! :-D
Uf, les espies sempre les pinten tant sexys... no hi ha manera d'imaginar-les diferent. Un bon relat.
i com el vols el martini tu?
no pots evitar destil.lar sensualitat eh punyetera! ni canviant de casa!
Molt bonic el relat.
Em recorda la peli aquella del Swarzzenegger i la Jamie Lee Curtis on son matrimoni i ell es un espeia i ella no ho descrobreix fins a la meitat de la pelicula i per error, jejejeje.
Molt bon relat, cony, esteu tots molt inspirats!!!!! :-(
Vaja, m'han entrat ganes d'exposar que jo tinc molts secrets, hi ha alguna espia que els vulgui descobrir?
ui, perdona per la publicitat!
petons!
Ostres, que original.
M'ha agradat molt! :)
bonic relat, un regal precios
Gracies des de sota el garrofer
Quin gran relat, Joana!!! Com de costum!
Bo!. molt bo! Més que bo!
Una abraçada!
Doncs a mi Magritte m'encanta! Uribetty
I Zel, jo voto pels xupitos de poma; pero si vols, convoquem el premi aquest del GolddenBloggerPoma (tot i que a mi m'agrden més les Starking).
I al que anàvem, Joana, no havíem quedat que les "xraderes" eren elles?
òoosti, tu, juanitaaa!
Què coi vols que espiï, amb la poma davant del nas! ai mare!
hehehe, bon relat!
enhorabona pel bloc!
És curiós quines coses tant diferents pot inspirar una imatge a d'uns i d'altres! Tenen raó per aquí dalt, no pots evitar destil·lar sensualitat, ho portes dins, noia!
Un petonàs!
Eiiii Joana!!!!!!
coi, no sé com t'ho fas però els teus relats enamoren...
Petonets bonica!!!
cónchale, que bueno!
Aún no me he puesto al día en lo de los relatos, ya le diré a Joan que se anime y empezaré a leer más cuentos de la peña!
Un beso
Gràcies Uri!
benvinguda Zel, Jo em considero una aprenent... Gràcies!
Molen eh? gatot?
Sí Millu,És el que m'ha inspirat!
Ei Xexu , benvingut! Ja veus com ens les imaginem...
Sec, Clin! ;)
Molt bona comparació Jo mateixa! Gràcies!
Compte que vinc! Antoni!
Gràcies Anatarambana!!!
Una abrçada, Mon!
No tan gran com els teus poemes, Barbollaire!
No sé Veí...Tu sabràs...
Ei Eudald! D'on ho has tret això de Joanitaa! ? jajaj
Aisss Duschgel, m'hauré de donar una bona dutxa!!! Gràcies!
A mi m'enamora el cafè!!! cafeambllet!!
Todavia hay tiempo, Carolina.tambiés te puedes animar tu.
Un beso!
Simplement genial!!
Fins i tot amb un relat d'espies és un plaer llegir-te. Una abraçada, Joana!
El canvi d'adreça és pq t'has desfet dels nusos? Molt maca la nova casa :)
ooh! m'han entrat ganes de ser espia... ;)
Caram: aquesta gaita dels relats conjunts dóna de sí que és un gustasso....
Caram!!! molt xulo el relat, això dels espies té la seva part morbosa no?? jeje...
La casa nova bé, no? El relat ja t'ho vaig dir, i ara que he tornat i m'he aturat a "l'antesala", entenc d'on li ha sortit la idea al veí pels relats conjunts... Ha vist el "bodegó" i apa, un per nosaltres...
Gràcies Adrià I benvingut!
pd40 El plaer és meu de veure't per aquí. Els nusos tenien la plantilla absoleta.Estan penjats a la dreta.Ara faré vida aquí ! ;)
Una mica Iruna ! O força morbo!
Zel,És de por el veí!! ;)
Molt xulo, sí senyor!
Publica un comentari a l'entrada