Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 29 de setembre de 2013

Ruta 66

Ruta 66, Estats Units d'Amèrica

Surt de la tenda i només l'acompanya el silenci de la nit. Agafa una manta i s'hi embolcalla. És tota virolada. La va comprar al mercat ambulant de Windowrock ( Arizona ) que pertany a la reserva dels Nadius Americans dels Navajo. Només sent el respir profund dels seus companys. Monta el trípode i s'asseu. Falta poc perquè surti el sol. Són gairebé les sis del matí. Ahir va caminar molt. Aquest paisatge vermellós i ferèstec és molt diferent del seu paisatge natal, verd i frondós. Respirable. Aquí, en aquests confíns de món, hi ha una llum que sembla festejar amb la natura. Cada hora del dia, cada minut la percepció del tot canvia. Les ombres acompanyen cada instant i ella vol immortalitzar-ho en una fotografia . Aquests colors no l'abandonaran. Ha tingut temps i encara en té per rumiar. És com si tingués dues vides. La de sempre i la d'ara. Sap que aquesta és provisonal i l'altre també però vol retenir aquest espectacle que té davant seu.
El sol despunta milèssima a milèssima. Una seqüència inapreciable per l'ull humà. Només es pot aconseguir deixant la càmera davant de l'escena hores i hores utilitzant la tècnica del time lapse i després passant les imatges a càmera ràpida. Enfoca l'objectiu i contempla els relleus que a poc a poc es van perfilant. Està  a dalt d'un turó on han passat la nit acampats. La visibilitat és nítida. Al mig una línea divisòria separa els seus dos móns. Cada fotografia té un joc de colors diferents.
Està cansada. Emmagatzemar emocions també cansa. En guarda un bon feix per quan torni. Li portarà temps explicar tot el que ha vist, el que ha fet i les persones que ha conegut.
Quan es viu tan intensament a vegades es perden els detalls. Segurament amb calma reviurà els contrastos d'aquests dos móns. Barrejarà tot el que ha viscut amb una realitat que ara des de casa li queda lluny i a prop alhora. Enyorava des d'allà i enyora des d'aquí.
El resultat d'aquella matinada és un gran pòster que ha penjat a la seva habitació. L'acompanya en les nits de vetlla  i també en les que, com en aquella albada, la va vèncer un cansament que s'apropava a la felicitat.
Ha tornat i ara neda en un mar de somnis. Bellesa invisible.

Un relat més dels Relats conjunts

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Sembla mentida que es pugui viure tan intensament en un lloc tan desolat com el de la fotografia.

Carme ha dit...

Enyorava des d'allà i enyora des d'aquí...

Aquest relat té un to de misteri i de màgia que m'agrada molt. Ens fa nedar també en un mar de somnis. Hi ha tanta bellesa invisible!

Petonassos wapa!!!

Toy folloso ha dit...

Un post programat?.
És que he vist la foto més avall....

joan gasull ha dit...

segur que a la tornada reviu bells moments que no s'ha adonat que estava vivint. Bona aprtació

novesflors ha dit...

Enyorava des d'allà i enyora des d'aquí.
Vull destacar aquesta frase perquè em sembla senzillament genial per la transcendència que implica a poc que ens hi endinsem.

Rafel ha dit...

Viatjar les nits d'insomni, bon equipatge recollit.

Joana ha dit...

Xexu,
Hi ha vida i molta! Massa calor per a mi...

Carme,

Copsar aquesta bellesa és la qüestió. Gràcies wapaaa!
El relat és ben real :)

Toy,
No, res de programat. Una successió d'esdeveniments, ras i curt.

Joan,
I que van marcant l'ara i l'abans sens dubte. una abraçada

Novesflors,
és una realitat que he viscut :)jo no la veig genial hahha

Rafel,
Viatjar... sovint sense more'ns d'enlloc, sovint deixant petjades :)molts records Rafel!