Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 18 de desembre de 2012

Repte poètic visual 238.Solitud

No és el temps que marca la distància,
és el cos distant que marca el temps.
I l'enyor, com un balanceig ens guia
cap a l'infinit.
Quan ens emmirallem  en la poesia  
parlem amb el llenguatge dels sentiments.

Dibuix de la Carme

7 comentaris:

novesflors ha dit...

Una bona conjunció, el dibuix de la Carme i el teu poema. Sort que tenim la poesia per emmirallar-nos.

Pakiba ha dit...

Molt maco tan el dibuix con el poema.


Que tingueu molt bones festes.

Joana ha dit...

Sentiments... que no faltin Joana!

Carme ha dit...

Joana, com m'agrada aquest poema. I quanta raó que tens. No és el temps que marca la distància...

M'agrada el teu llenguatge dels sentiments.

M'afalaga que hagis agafat el dibuix. Gràcies!

iruna ha dit...

a mi també m'agrada això que has escrit, joana.
entre la carme i tu, ben bé un balancí.

Núria ha dit...

Et desitjo Bones Festes i un Venturós 2013!

Joana ha dit...

Novesflors,
Sempre que ens emmirallen veiem alguna cosa nova :)

Pakiba,
Gràcies i bones festes també per a tu.
Joana,
Que no ens faltin :)

Carme,
Gràcies a tu.Les teves aquarel,les inspiren noia :)

Iruna,
Gràcies.
Núria,
Els meus millors desitjos per a tu !

Bon Nadal a tothom!