Hi ha instants que hauríem d'emmarcar o tancar-los amb pany i clau i de tant en tant flairar-los.
Hi ha instants que no són propietat de ningú però amb el recel perquè no ens els robin els guardem tan ben amagats que més tard ens preguntem si han estat un somni.
Hi ha instants amb gust de capvespre quan la ciutat s'endreça i els objectes i les persones conformen una mena d'harmonia desequilibrada.
Les persianes dels comerços baixen. Les persianes de les vivendes pugen, els desvagats s'asseuen a les terrasses dels bars i els que deixen l'oficina s'aixequen del seu seient.
La llum d'aquella hora ho amalgama tot com si el conjunt formés part d'aquest quadre gairebé perfecte on les siluetes esdevenen estàtiques i els edificis de paper cartró.
L'única energia que flueix és en les converses. La resta és silenci. Només el bombeig del cor ens recorda que estem vius i que aquest és justament un altre dels instants per emmarcar.
Post dedicat a la meva amiga Montse, la qual fa anys que lluita i necessita molt d'aire per poder respirar.
Canyó de Chelly Arizona
Si pogués t'envasaria tot l'aire d'aquesta bonica foto que m'han enviat.
18 comentaris:
La nostra vida és plena d'instants, i realment alguns haurien de poder-se enmarcar.
A vegades crec que, aquests moments que descrius, aquest breu impàs de temps, és justament la vida. La resta... el peatge que hem de pagar per a poder gaudir d'aquests moments tan fugaços.
quants més en podem guardar més bé ens trobarem en la nostre vida.
Bona dedicatòria a la Montse...segur que s'ho mereix i ho necessita.
I aquests instants han d'estar ben a mà, per els moments que cal un xic d'aire...
Boniques paraules Joana.
Disset línies per aturar el temps, per viure aquest final de la tarda.
Segur que la Montse, si et llegeix, rebrà tot l'aire del capvespre.
Fa un parell d'anys vas escriure un post titulat "Abraçades", ens vas parlar de la teva amiga "M". Et repeteixo el mateix que et vaig dir aquell dia:
"Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo."
Bon dia Joana.
Quin post més maco Joana...
I la foto... espectacular.
A mi m'ha arribat l'aire.
Espero que a la Montse també.
Ho has aconseguit. Has emmarcat uns instant i l'has guardat. I no només el pots flairar tu sinó també nosaltres. Amb un aire net i preciós. Una abraçada per a tu, i una per ala Montse... que viatgin amb l'aire més net...
Bon diumenge, preciosa!
Has confegit un quadre, una imatge preciosa, plena de sentiment. Segur que a la teva amiga Montse li agradarà molt.
Enviem-li una mica d'aire a la teua amiga Montse, encara que només siga d'intenció. Diuen que tota pedra fa paret, i jo m'ho crec.
Doncs si aire és el que cal, aire és el que tu dónes amb les teves paraules, i aire t'enviem nosaltres per tot el que calgui.
Són aquells moments que t'afluixes el cinturó dels pantalons, o el nus de la corbata o el llaç dels cordons de les sabates i et dediques a badar perquè per avui ja ho has fet tot. Segur que li ha agradat a la Montse.
El que ha dit el Porquet m´ha agradat molt. Val la pena viure la resta del dia si aquests et regala instants com aquests , intensos i efímers.
Molta salut per a la Montse i per a tu. I moltes abraçades també.
Doncs aire i ànims a la Montse i a totes les Montses que ho necessitin!
com bé diu el porket (que savis que són els dolços tocinets!) la vida són aquests instants, la resta és pallofa..
i algú pot estar al costat d'aquests instants tan ben emmarcats i no adonar-se'n, de vegades els instants són la nostra manera de veure, la nostra mirada..és el que els fa possibles.
Un apunt preciós. Una abraçada!
Khalina,Ja en tenim algun d'emmarcat oi? :)
Porquet,
La resta ...menudències.
Joana,
a tu també t'agrada col.leccionar-ne... ben fet!
Joana,
A la butxaca...per exemple :) una abraçada wapa
Pere,
gràcies. També per recordar-ho tan nítidament :)
Gerònima,
Tots en necessitem d'aire. Algunes vegades més que altres :) petons bonica!
Carme,
Gràcies! Arriba, ben segur que sí
Helena,
Ho guardo ben emmarcat, gràcies
Novesflors,
Segur que li arriba ple d'O2 :)
Xexu,
Sempre hi ets! Gràcies!!!
Paseante,
I et deixes caure malgirbat/da a la cadira fent temps només pel plaer de gaudir-lo :)gràcies
País,
Sí , val la pena i les vostres paraules també
Veí,
Posats no ve d'un o una oi? gràciesVeí
Lolita,
Sovint vivim distrets...llàstima
KWeila,
Una altra per a tu1
Segur que li ha arribat l'aire i tot el sentiment que hi ha aquest apunt! Un petó Joana.
Abogada,
Li ha arribat, segur...gràcies a tui també per ser-hi !
Publica un comentari a l'entrada