Lleida és la ciutat de pas. La veus i costa aturar-t'hi. Lleida és a tocar. Des de Girona agafant l'eix és una tirada de cotxe i més ara que està en obres. No s'acaba mai la carretera.
Quan passes Manresa i t'endinses a la plana ja endevines que el terreny és de secà i que a l'estiu en deu caure una que t'obliga a buscar ombra i refrigeri. Però a la primavera el temps ajuda a que els contrastos siguin més vius.
Quan hi arribes albires la Seu Vella,majestuosa i espectant. És el punt de partida duna passejada a través del temps.
la Seu Vella és la catedral que data del 1200 on hi conviuen l'arquitectura romana i gòtica. En les seves parets nues hi ha gravats els estralls dels conflictes bèl.lics que durant dos segles van assatjar el turó. No en va va servir de caserna durant aquest llarg periòde i fins el segleXX. Al voltant d'aquesta Seu s'hi va construir el barri gòtic que ara romàn al subsòl i per això Lleida no té casc antic.
El claustre de la catedral, amb unes dimensions insòlites, és considerat un dels més grans de l'Europa gòtica. És com el balcó de la ciutat i a través dels seus arcs es divisa un cel blau o gris que a voltes sembla encarat a un mar inexistent.
La riquesa en capitells, cornises i portalades ens dóna una idea de com van treballar els artesans per a cisellar aquests ornaments.
A l'esquerra de la Seu hi ha el Castell del Rei, a la roca Subirana, el punt més alt de la ciutat, totalment reformat. Està cimentat sobre l'antiga alcassaba musulmana i durant el reinat de la Corona d'Aragó era el centre polític de la ciutat. Només es conserva l'antiga sala noble del castell amb una terrassa des de la qual, si el dia és clar, es veuen els pics més alts del Pirineu, el Montsec, el Montsant i la serra de Prades, els pobles del Segrià, la planúria amb les seves carreteres i el tren, les hortes, la ciutat vella i la nova, les muralles del turó i els teulats de la Seu.
24 hores passen volant i donen per anar amunt i avall, fer un vermut, degustar uns cargols a la llauna, fer fotografies i embastar més d'una conversa. Passejar per l'eix comercial i escoltar la història a través de les pedres.
És clar que no tothom gaudeix del mateix privilegi.Tenir una amfitriona "tot terreny" i això és d'agrair.
Gràcies per compartir amb nosaltres el teu temps, Kweilan.
12 comentaris:
Ei, que Lleida és molta Lleida :) Ara que amb una amfitriona així encara n'és més :)
LLeida la que sempra pasem de pas i te moltes coses per veure i si la anfitriona a sigut bona més que més.
Jo ara fa molts anys que no la trepitjo. Va ser una agostRecordo que amb va agradar molt la Seu. A part allà era l'únic lloc on s'estava fresquet
La pobra Kweilan (si és una dona) ho va tenir complicat per fer-te una visita guidada per la ciutat. És clar que té els seus racons, els seus secrets, la seva màgia... Però Lleida és una ciutat per créixer i formar-ne part. Per marcar el teu caràcter. En plan turístic, més aviat som una ciutat de pas, però jo me l'estimo.
La propera vegada no deixis de visitar l'església de Sant Llorenç, una recòndita meravella d'on no n'hagués sortit mai més...
aquest n'és el meu record.
Una gran ciutat, amb una gran companyia. I jo amb el peu recuperat. Jajaja. Un petó a cada una i fins aviat. Per cert, problema informàtic ressolt :)
Doncs hauré de fer un pensament i buscar una/un guia tot terreny per què m'ensenyi la ciutat. Jo hi vaig ser fa moooolts anys... Però no vaig veure més enllà de l'estació de trens. Amb uns amics vam provar de trobar feina de collir fruita...
Una abraçada
Lleida m'agrada i Girona també...quin plaer fruir de guia tot terreny com la Kweilan!!!!
Lleida és bonica i ara la tenim molt arreglada i fa goig.La propera vegada passeja pels Camps Elisis, són de lo milloret que hi ha a Lleida, i ara a la primavera estàn tots els arbres verds i florits i sòn preciosos.***imma.lleida***
He estat unes quantes vegades i m'agrada. Bona gent i força vida. Val la pena.
Quina millor manera de descobrir Lleida del bracet de qui la coneix pam a pam...
Què bé, oi?
Una abraçadeta, Joana!
Terra ferma, senyera ben plantada front la bora, el fred i... el bat de sol.
Publica un comentari a l'entrada