Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 17 de juliol de 2011

Mares

Un dimecres qualsevol es pot convertir en un dia festiu. Anar a menjar un arròs a la cassola i fer sobretaula sota l'ombra d'unes moreres esdevé especial.


Per aquestes dues mares de 81 i 88 anys els va molt bé trencar la rutina. S'aixequen i no van al poble a comprar, si de cas s'arriben a la perruqueria i es vesteixen sense la bata de feinejar perquè encara que sembli que no tenen feina durant la setmana no paren d'anar amunt i avall.


Per això disfrutar d'una sortida cap a la Vall del Llémana per una carretera a l'obaga és tota una excursió.


Hem de calcular el temps perquè ara ja no van al ritme que anaven uns anys enrere, ara toca anar més a poc a poc.


De joves havien treballallat en una fàbrica tèxtil un jornal complet i després el que els quedava a casa, l'hort, cuidar els conills i les gallines, anar al poble del costat a vendre algun ou i comprar alguns polls.

Feien endreça els dissabtes i els diumenges al matí cuinaven els millors rostits.

Els diumenges a la tarda planxaven i preparaven la roba per la setmana. Són dones que han viscut una guerra i una postguerra duríssima. Són valentes. Capaces d'anar endavant.
Els pares volen que els fills siguin independents i hi ha fills que tenim la sort de que , en aquest cas les mares, siguin autosuficients i no dependents.
Ja sabem que no es pot triar però viure amb qualitat de vida i molts anys és un dels millors regals per elles i per nosaltres.

14 comentaris:

El porquet ha dit...

Unes autèntiques lluitadores! Varen ser valentes i treballadores i mai se'ls reconeixerà prou el seu esforç.

Bon recordatori, bona jornada, unes marasses!

XeXu ha dit...

I tant que és un regal. De vegades penso que no vull viure massa anys perquè no vull veure la decadència del meu cos i la meva ment. No sé si passarà, però és clar, malgrat que les coses costin més, si m'asseguren que hi arribo amb l'empenta de les mares que descrius, potser m'apunto a ser longeu!

lisebe ha dit...

Si senyora!!! visca les nostres mares, avias, tietas i tota la gent gran que plena d'experiencia omple la nostre vida!!

Petonets estimada Joana i bona setmana

zel ha dit...

He vist la meva mare, de debó, però ella, ai, no para quieta ni un moment, té molta més empenta que jo!

Petons!

Alyebard ha dit...

I tant, mai reconegut l'esforç de les mares!

Joana ha dit...

Una bonica descripció. També pot ser la història de la meva mare.

fanal blau ha dit...

Què guapotes, Joana!
Dones lluitadores de cap a peus!
Un petó, wapa! ;)

Toy folloso ha dit...

Estàn un xic empreñades, però.
Perque els hi han tocat el "retiro".

Elfreelang ha dit...

Dones valentes i molt joves d'esperit! bones mares, quina sort i quin goig!

Carme ha dit...

Mares valentes, sempre, però aquestes d'aquesta època molt més que no pas les que les hem seguit.

Quina sort que encara puguin gaudir de tot això que ens expliques!

el paseante ha dit...

Felicitats per estar envoltada d'aquestes dones i per poder compartir encara un arròs a la cassola amb elles, sota unes moreres. Segurament que no envegen la nostra manera de viure basada en tenir i no en ser.

Pais secret ha dit...

En elles veig el mirall de les àvies que ja no tinc i de les ties, són lluitadores nates.
Felicitats Joana

( nosaltres a prendre nota de l´arròs a la cassola ;-) )

Joana ha dit...

Porquet,
Incansables!

Xexu,
Apunta-t'hi :)

Lisebe,
Visca! totes les mares i pares i tiets, tietes :)avis...

Zel,
No acaben les Duracel..jejej petons wapa!

Alyebard,
I mai deixen de patir per tothom :)

Joana,
Una generació que s'extingeix, Joana :)

Fanal,
Els agradarien les teves flors...tan lluminoses :)

Toy,
També estan "indignades" també...

Elfree,
S'apunten a un bombardeig :)

Carme,
Quina sort, molta, Crme i molt més animoses que nosaltres ...tot i que alguna cosa debem haver heretat no?

Paseante,
Per això va bé escoltar-les...necessiten tan poc!

País,
I no paren...fins i tot saben que el dijous(dia de l'arròs per excel.lència) està tancat i que el dimecres és el dia que s'hi ha d'anar :)

bajoqueta ha dit...

Quina cara d'eixerides i al mateix temps amb molta vida al darrera :)