Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 7 de juny de 2011

Amb la ment en blanc

Los Arcos - Navarra

Villamayor de Monjardin - Navarra








De panxa enlaire repassava els cairats de fusta i seguia la inclinació del sostre fins a un quadrat de 2 pams per 2 pams. Alçant-se va anar a obrir el porticó . Plovia. Davant , una església grisa i un carrer, el principal del poble. Ni una ànima. El temps s'havia girat de cop i a la calorada del matí li va seguir la fresca de la tarda. Mentre caminava esgotada per la calor somiava en la dutxa que faria a l'arribar a l'alberg. Després estirada al llit i pensant si escriuria res del camí la pluja la va distreure un dia més.





Va decidir no escriure malgrat tantes sensacions noves. De fet el dia resultava complet i no sentia cap necessitat d'explicar res. Preferia estar atenta a tot allò que li passava i deixar-ho macerar.




Feia molts anys que no compartien una estada juntes, amb la seva amiga de P4, la del poble on totes dues van créixer.
Es van il.lusionar programant un tram del Camí de Santiago, marcar la ruta, les pauses, els àpats, els silencis i les estones de lectura i conversa. Cada dia era diferent. Descobrien pobles i paisatges. Es van creuar amb persones que possiblement no tornaran a veure mai més. Van deixar les botes gastades al final del camí i van aguantar estoïcament el fred i el vent, a cops un sol implacable damunt els seus barrets. Van gaudir d'alguna migdiada en un porxo d'una ermita romànica al mig de la natura. Aïllada.Com l'Emma Bovary, sola enmig de tanta confussió, que es preguntava si l'amor com les plantes tropicals no necessita també terrenys adobats i una temperatura adient...




Sí he rellegit a Flaubert entre pausa i pausa del camí veient el blat créixer a cada marge. El primarenc a l'esquerra , groc i el tardà a la dreta, verd, mentre el vent dibuixava onades en els extensos camps. El blat tot blincant-se de nou es tornava a aixecar com els peregrins que després d'un respir continuaven el camí.




Tardes dolces amb un tall de coca de l'àvia o unes magdalenes, panses, anous, ametlles i figues seques que un dia els van salvar el dinar.




Anaven a dormir d'hora perquè el descans també forma part del camí i un dia a la 2 van passar " Un toque de canela". Una pel.lícula aromàtica, plena d'espècies i de records de l'infància. Una faula on més o menys ens explica que la vida també s'ha de condimentar i de la barreja en surten perfumats guisats. A voltes més picants, d'altres més amargs però que sempre, sempre hi hem de posar un polsim de sal.. vaja que alimentar l'ànima, amb altres paraules, és la sal de la vida.




I no podien marxar de Logroño sense fer unes tapes i reconciliar-se amb en Woody Allen. Fer una volta de nit al París dels anys 20 de la mà d'escriptors i poetes i amb la música de Cole Porter ( qui no ha escoltat "I love Paris". Redescobrir Hemingway i Picasso. Fer un cafè amb els surrealistes- la importància dels somnis en quant a magatzem d'idees -. Recordar a Luís Buñuel amb " Mi último suspiro" , una biografia que val la pena llegir. Pensar en visitar el museu Dalí de nit ara que s'acosta l'estiu. Una pel.lícula, " Midnight in Paris" en la qual Woddy Allen crea móns imaginaris més reals que el nostre present.




Com diu Lewis a El Monje " res és impossible per a qui vol arriscar-se" .




Un viatge que ha estat un regal i una afirmació de la nostra amistat tot i que com em deia un bon amic : "El facis amb qui el facis acabes fent el camí tot sol" .












Un toque de canela - Tassos Boulmetis -2003

19 comentaris:

Carme ha dit...

Un post ple de sensacions, de vida i d'experiències.

Sembla com si t'hagués acompanyat un bocí.

M'alegro molt que tot hagi estat així, com sembla. Ben tornada, wapa!

Pakiba ha dit...

M'alegro molt que aquestas sensacions de "olor de canela" una película entrañable te aixin acompayat amb el teu viatge.

Alyebard ha dit...

De fet fer el camí ja ho porta, t'omples de sensacions que després no saps o vols transmetre de tant teves que les has fet.

XeXu ha dit...

Tothom en parla molt bé, com una gran experiència, per uns motius o altres. Però a mi segueix sense atreure'm, no hi veig la gràcia. Però veig que el teu ha estat un camí molt plaent i no només una penitència de caminar i caminar. Tu sí que en saps!

Joana ha dit...

Un lloc especial per deixar la ment en blanc, però oberta i disposada.

Barbollaire ha dit...

T'he dit algun cop que, a part d'elegant, el teu blog és sensorial?

;¬)

M'agrada que t'hagi agrada't el Camí. Malgrat XeXu no ho entengui, el Camí és màgia, retrobament... silenci... potser és això el que fa que obris els ulls i vegis, i trobis, les coses que t'envolten i, de retruc, a un mateix...

L'important del Camí, com en tants altres camins, no és arribar. És el Camí. Ser-hi. Trepitjar-ho.

Uns petons dolcíssims de benvinguda, estimada amiga, dolça nina


:¬)***

Pais secret ha dit...

Un calidoscopi de sensacions avui ens regales, m´has fet anar d´una banda a l´altra i no m´he cansat gens.
Tinc Madame Bovary esperant a la tauleta, però em fa mandra quan veig el totxo, me la recomanes?

òscar ha dit...

Jo era del mateix parer d'en Xexu: no entenia què hi trobaven els coneguts al coi de camí per tornar-hi tan entusiasmats i recomanant-lo a tothom amb tanta passió.

Fa dos anys va anar-hi un molt bon amic meu, tot sol. Ha voltat per tot arreu: des de parcs nacionals africans a indrets al cul del món. Va tornar ... entusiasmat i recomanant-lo a tothom.

Alguna cosa ha de tenir :) el coi de camí

novesflors ha dit...

Preciosa, la teua manera de contar-ho. Es nota que has gaudit del camí, i si al cap i a la fi el camí es fa sol, no ens ha d'estranyar, en la vida passa el mateix i la vida no és més que un camí.

Elfreelang ha dit...

Molt emotiu i emocionant, retrobar-se, trobar, caminar i fer camí , gaudir, mirar, i amb la ment en blanc i el cor curull d'emocions!

Cèlia ha dit...

Quina sensació d'enyorança en llegir-te!! A més, va ser ben aprofitat!

garbi24 ha dit...

gairebé es respiren els sentiments a través de la pantalla....bon camí

Jordi Gil Faus ha dit...

... pense que sols el fet de realitzar una activitat física rodejat de natura i d'altres persones amb un mateix objectiu, es el que dona aquest encant particular al "Camí de Santiago"

M'ha causat sensació l'última frase: "el facis amb qui el facis, acabes fent el camí tot sol" A Setembre tinc pensat acudir... ja contare l'experiència personal. Salut i força

jordicine ha dit...

Bones referències cinematogràfiques i literàries. El viatge ha d'haver estat fantàstic. Un petó, Joana.

el paseante ha dit...

Tothom en parla meravelles d'aquest viatge a peu. L'hauré de fer un dia o altre. El que no entenc és que us emportéssiu una tele per veure la 2. Espero que no fos d'aquelles de cul.

Joana ha dit...

Gràcies Carme, tot ha anat molt bé!
Pakiba,
No la coneixia i em va encantar...
Alyebard,
Doncs sí sembla que no saps per on començar ni si començar...
Xexu,
Res de penitència. Un camí per gaudir :)i te'l recomano !

Joana,
Temps per reflexionar i molta calma...

Barbollaire,
Ho saps bé oi? Gràcies per tot!

País,
No es fa gens feixuc ni el camí ni la Madame Bovary o sigui que...som-hi :)
Òscar,
fes-lo i tindràs la resposta :)

Novesflors,
Estic d'acord ..en el fons el camí de la vida també el fem sols...

Elfree,
Doncs tal com ho expliques:caminar, viure, sentir...
Cèlia,
Entenc que també l'has fet. Segurament són bons records :)

Garbi,
Omple't de tot allò que t'agradi...
Jordi,
benvingut. Que be fer exercici a l'aire lliure.Quin plaer tan gran i tan fàcil i barat oi? Passo a saludar-te!Buen camino!!!
Jordicine,
Una bona experiència Jordi

paseante,
jejeje La tele era a l'alberg :)i ana`vem a dormir d'hora :))

Joana ha dit...

Gràcies Carme, tot ha anat molt bé!
Pakiba,
No la coneixia i em va encantar...
Alyebard,
Doncs sí sembla que no saps per on començar ni si començar...
Xexu,
Res de penitència. Un camí per gaudir :)i te'l recomano !

Joana,
Temps per reflexionar i molta calma...

Barbollaire,
Ho saps bé oi? Gràcies per tot!

País,
No es fa gens feixuc ni el camí ni la Madame Bovary o sigui que...som-hi :)
Òscar,
fes-lo i tindràs la resposta :)

Novesflors,
Estic d'acord ..en el fons el camí de la vida també el fem sols...

Elfree,
Doncs tal com ho expliques:caminar, viure, sentir...
Cèlia,
Entenc que també l'has fet. Segurament són bons records :)

Garbi,
Omple't de tot allò que t'agradi...
Jordi,
benvingut. Que be fer exercici a l'aire lliure.Quin plaer tan gran i tan fàcil i barat oi? Passo a saludar-te!Buen camino!!!
Jordicine,
Una bona experiència Jordi

paseante,
jejeje La tele era a l'alberg :)i ana`vem a dormir d'hora :))

Montse ha dit...

per mi hi va haver un abans i un després del camí...

i no té res a veure amb la religió!!

Bon camí de la vida, Joana!

Joana ha dit...

Gràcies Montse!