Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 7 de març del 2011

Al sur del Sur

Google
Rafa se sentó a mi lado o yo al suyo.Sin más.La mesa era ovalada y los asistentes al cursillo podíamos vernos las caras. No nos conocíamos. Éramos un grupo venidos a la capital desde diversos puntos de España. Era excitante ir a Madrid de cursillo...

El primer dia pensé que mi cara no podia denotar la inquietud del duermevela nocturno. Pasé mi corrector de ojeras de buena mañana antes de disfrutar de un jugoso desayuno gentileza del hotel donde me hospedaba (bueno la gentileza era de la empresa que nos subvencionaba dicho curso) .

Rafa era joven. Jovencísimo. Salado. Educado y todo un caballero. Me retiraba la silla, me ayudaba a ponerme el abrigo, me llevaba la maleta...

Compartimos cursillo, algún café, más de una charla, algunes apuntes que a mi me sonaban a jeroglíficos y eso que tan sólo se trataba de un programa informático.

Rafa era y es bueno en esta materia. Yo era y soy una ignorante. Él me ayudó en su momento y puntualmente por teléfono cuando me encontré con algún tropiezo.

Cuando no encontraba una palabra en castellano le soltaba una en catalán y se reía y de pasada se comía las letras. Yo afinaba mi oído y le hablaba un castellano catalanizado y cerrado.

Tu acento, me decía te delata. El suyo , andaluz.

Tenía la piel de color del ébano. Muy moreno. De pelo negro, muy negro, rizado..Muy del Sur. Muy guapo. Muy amable. Muy joven...

Le dije que demasiado joven. Y nos reíamos. Nos reímos mucho.

Debimos aprovechar el cursillo porque hemos avanzado mucho desde entonces. Nuevos programas, nuevos códigos y todavía conservamos nuestros puestos de trabajo.

Hemos ido perdiendo el hilo. Alguna fugaz felicitación por Navidad. Todos bien. La distancia ( a veces es el olvido). No siempre. Sabemos donde estamos. Nos acordamos, sin embargo la vida hace su camino. Él es del Sur y yo del Norte. Hubo "feeling". Los dos somos habladores. Nos gusta reir. Hablamos de todo en los dos dias de cursillo en una aula de la Castellana de Madrid.

Hace unos dias le dije ( por correo electrónico) que bajo al sur i me pidió si tengo Facebook... No. No tengo. Lo que tengo es un blog. Yo también me dijo.

I qué escribes, le pregunté? (tonta de mi... todo el mundo escribe lo que le apetece).

De todo un poco me dijo. Intercambiamos direcciones de blog. Normal entre blogueros...Ahora caigo, eso del "feeling"... Algo se cocía sin nosotros saberlo. Los blogueros, esos seres que están hechos de una pasta especial. Se entienden más escribiendo que hablando. Se desvirtualizan y se abrazan como si se conocieran desde siempre.

Casi no recuerdo su cara. Estaré una semana por el sur. Su sur. Me acompañará por las calles por donde pasa cada dia y me descubrirá sus rincones. Yo me dejaré llevar. Me atrevo con un fino i quizás arranco por sevillanas.

Entiende el catalán. Es abierto. No lo dudo.

Será fantástico reencontrarnos después de 17 años.
Va por tí Rafa!

( Segurament si no tingués blog us ho hauria explicat en català però m'ha arribat al cor, això de que tingui blog, i així si li etzibo alguna catalanada no es posarà amb mi :)

Benvinguts Al sur del Sur

27 comentaris:

Pere ha dit...

Y todo gracias a una subvención...después diran que no hay empresas que promocionan el dialogo norte sur :)

Carme Rosanas ha dit...

17 anys! Joana que emocionant...

Espero que vagi molt bé el teu viatge al sud, i que torneu a riure molt i molt com fa 17 anys.

És una història molt maca!
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

Jo també ho trobo emotiu i emocionant trobar-se , retrobar-se després de tant tant de temps! que vagi molt bé Joana!

òscar ha dit...

Aquesta trobada fa tanta o més patxoca que d'altres molt recents.

Anirà molt bé. Els anys només canvien l'aspecte de les persones, no el com som.

O al menys això sempre m'ha agradat pensar.

Pere ha dit...

Hola ja torno a ser aquí.
He visitat el bloc Al sur del Sur i veig que està força bé. Aquest amic teu l'infermer, Rafa sembla un tio "sanote" i crec que ho passaràs molt bé quan us trobeu en aquest viatge a Andalusia.

Bona nit Joana.

iruna ha dit...

acabo d'entrar al sur del sur i m'ha sorprès molt la capçalera del blog del teu amic. s'assembla molt a la teua :)

bon viatge, joana

(m'ha agradat llegir-te en castellà. potser tornaràs parlant català amb accent andalús. ja tinc distracció: ara soparé amb los xiquets i intentaré éste accent catalús)

bon viatge pel sud

Garbí24 ha dit...

aquestes coses s'han d'aprofitar que no passen gaires vegades...bon viatge i bona trobada

Filadora ha dit...

Que emocionant Joana! sona fantàstic! Segur que serà una gran trobada!
Felicitats per haver mantingut el contacte durant tant de temps! Clar que sí!

kweilan ha dit...

Aquestes trobades són molt emotives. Bon viatge!

Deric ha dit...

A mi m'encanta quan he d'anar a Madrid a fer cursos o jornades! Sempre hi ha emocions noves i més quan arribes de "províncies".
Quin luxe, però, descobrir el sud de la mà d'un amic!

Pakiba ha dit...

Tot una gozada poguer trobarse a un amic després de 17 anys, que el viatge vaigi molt bé i disfrutis molt.

El sur es molt maco t'agradará.

Carme Rosanas ha dit...

M'ha fet gràcia el comentari de la Iruna... jo he pensat per ser el Sud del Sud, hi ha molta neu! Però no se m'ha acudit comparar-lo amb el teu.

el paseante ha dit...

Si aquest post ja l'he trobat molt emocionant, espero amb candeletes el de la tornada. Que vagi tot molt bé, Joana.

PD: Vaig a fer una ullada al blog d'aquest home del sud.

myself ha dit...

Que bonic retrobar-se després de tants anys! Segur que us ho passareu molt bé.

Barbollaire ha dit...

Perdona, però jo vaig tenir la primícia d'aquest post...

I en català! jajajajajaja!!

El Sud és preciós. Suposo que t'ho dic perquè, part de la meva sang és d'allà (ja ho saps...).

I la gent. La gent normal, no és pitjor, ni millor que aquí.
Penso que també son el que els han deixat, el que els han permès...

Que no sempre ha sigut gaire...

Triana i Linares, formen part de mi. Del meu "malange". Que, de vegades, sigui un "desaborio", o fins i tot aquesta vena tràgica i fosca que, algun cop, m'envaeix.

Frueix, frueix molt, dolça nina.
Omple't de somriures, de llum (i de fino, i pernil, i ...)

T'esperem perquè ens ho expliquis.

Ea! Con Dió!

Petonets dolços :¬)***

(ei! te un tros de blog l'enfermero9!. M'agrada com i el que escriu)

Salva Piqueras ha dit...

quina nostàlgia... i quina meravella de vegades que existeixin eines com aquestes per no perdre el contacte...

m'ha agradat!

Jordicine ha dit...

M'ha agradat llegir-te en castellà. Està molt bé això dels lligams blocaires. Al final, tenim gent coneguda a molts llocs. Que et vagi bé pel sur, JOANA. Un petó.

angelitapapafrita ha dit...

Hola Joana!!!. Me encantas...lo que escribes, lo que haces y como lo haces.
Captaste a la perfección la esencia de Rafa. ¿Como lo se?, soy la "papafrita" del Jerezano más hermoso -por dentro y por fuera- del mundo mundial.
Espero con ilusión tu visita por "Al sur del Sur". Gracias por tus palabras y por el afecto que se desprende de ellas.
Mil besos y abrazos de una camina-llum con alas.

enfermero9 ha dit...

Me siento abrumado, tus palabras son exageradas pero me ha gustado mucho leerlas. Gracias y os esperamos por el Sur.
Gracias también a los comentarios de tus amigos.

Em sento aclaparat, les teves paraules són exagerades però m'ha agradat molt llegir-les. Gràcies i us esperem pel Sud.
Gràcies també als comentaris dels teus amics.

Laurie My House ha dit...

Jo que no el conec, jo que no he pogut parlar amb ell, jo que no he sentit la seva veu, jo que només conec d'ell el seu teclat, la seva ploma electrònica ... puc dir d'ell, que és una de les poques persones, en les quals confiaria per deixar-me caure cap enrere amb els ulls tancats, si sabés que ell hi és per agafar-me ... si que ho faria ... Se sàpiga.
Crec que amb això ho defineixo tot ... Ah ..! i em consta no ser l'únic ... Se Sepa.

Guspira ha dit...

Com diu la Iruna, la capçalera del blog del teu amic també m'ha recordat a la teva!
Aquesta història és molt maca. N'estic segura que la visita surenya també ho serà!
Una abraçada!

enfermero9 ha dit...

Gracies Laurie

El veí de dalt ha dit...

I és que el Sur, también existe! Quines coses té la blogosfera. Feliç retrobament!

◊ dissident ◊ ha dit...

Cuidadin amb els Rafa del Sud, alguns són perillosos... Pense que la distància no és impediment per a retrobar-se. Espere que ho passis bé.
Jo tampoc tinc facebook, però pense que eixes xarxes socials acabaran amb la blogosfera. Això i altres coses, és clar.

Una abraçada.

Unknown ha dit...

Segur que aquest viatge et farà despertar moltes sensacions, ja explicaràs. En realitat avui et volia desitjar un feliç aniversari, encara que no t'ho creguis aquest nombre no és poca cosa i darrere d'una imatge cuidada i sana, guardes en el teu interior una infinitat de saviesa i energia que comparteixes amb tots nosaltres. No dubto que has de sentir-te molt orgullosa de tot el que has arribat a crear al teu enton i encara el que et queda per fer.
Per molts anys !!!!!!!!

khalina ha dit...

Quina història! I saber que ara té un blog! I retrobar-vos! Que xulo tot plegat!

Jordicine ha dit...

Hola, Joana. T'he deixat un 'Blog con vida' a casa meva. Un petó i bona tornada.