Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 7 de juny del 2009

Una experiència multisensorial

L'acte de menjar no és exclusiu del sentit del gust. Tenim unes 10.000 papil.les gustatives i un munt de sensors a la llengua però el gust no el percebem només amb el paladar.

Olors, colors i sons formen part de l'àpat i ens permeten identificar un plat a través dels altres sentits.

Una part del plaer i de la memòria es forma en el cervell , segons el físic espanyol Miguel Miravall .

El cervell és plàstic, combina sentits diferents i a partir d'aquí en fa una configuració. No mengem. Representem en la ment l'acte de menjar diu l'antropòleg Joël Candau.

D'un plat ens interessa l'apariència ( la vista ), el perfum ( l'olfacte ) i el que ens transmet l'atmosfera del lloc ( el context). Pot ser una música, una persona o un lloc.

Disposem d'una memòria culinària ( un guisat de l'àvia ens porta records de la infància i ens trasllada en pocs segons a una altra època ), però el gust l'hem adquirit amb l'aprenentatge. El podem educar. L'hem d'educar per no perdre'l. El premi nobel de Química i Medicina (1968) Robert W. Holley és qui ho afirma.

Les percepcions sensorials es modifiquen a través d'allò que experimentem al llarg de la nostra vida depenent de la cultura, el lloc on vivim, etc .

Actualment la cuina sedueix per tot el ventall de sabors i experiments, per les barreges i transformacions però s'ha de vigilar amb els "gustos afegits " que fan el plat més atractiu.

M'inclino amb els qui estan d'acord en reivindicar que els aliments tinguin el gust que realment tenen.


La proposta:

Un sopar a cegues - Un joc basat en la imaginació i la memòria de cadascú. La companyia Teatro de los sentidos va organitzar a diferents ciutats d'Europa entre elles Barcelona un espectacle , Bodega de los sentidos , basat en el silenci i la identificació de gustos i textures a través d'una obra teatralitzada . La nova proposta d'aquesta companyia és Filatura dins el Grec 2009 inaugurat el passat 22 de maig.

Senzacionarium - També organitza espectacles ocasionals en diferents restaurants. Una barreja de teatre, dansa, música i gastronomia. També a cegues.

A casa : Un regal multisensorial i més assequible. Només ens cal recórrer a la imaginació i al bon gust.
******


És temps de marinats i escabetxs. Sardines, barats, salmó... El peix blau tan saludable es pot transformar en un plat exquisit.



Sardines marinades sobre alfombra de figues





Posar les sardines sense espina ni cap a marinar

Barregem oli d'oliva, vinagre i soja. Deixem les sardines a la nevera submergides a aquesta barreja 24 hores

L'endemà posem en un plat una capa de figues fresques laminades. A sobre, les sardines escorregudes i maduixes a trossets

Ho reguem amb la mateixa salsa de marinar i hi afegim una mica de julibert picat

Servim el plat a temperatura ambient
Bon profit!!

22 comentaris:

Striper ha dit...

Em sembla una proposta culinaria de allo mes tentadora.

Rita ha dit...

Quina bona pinta que té això, Joana... :-)

Carme Rosanas ha dit...

Ho haurem de provar... segur que deu ser fresquet i boníssim!

kweilan ha dit...

M'encanten les sardines i ho provaré. Ja m'ho imagino!!!

Barbollaire ha dit...

Dolcíssima amiga...

Quina salivera que m'has fet venir! Això ho he provar!

Per cert, com ja saps, jo considero casa teva, de sempre, una experiència multisensorial. :¬)

Et fa res què, avui, em desmeleni un xic, nina i et deixi un pilonet de petons saborosos i plens de sensacions?

I una abraçada llarga?
:¬)*****

Sergi ha dit...

De la manera que tu ho expliques, em sap molt greu haver de reconèixer que tinc un paladar pèssim, justament pel fet de tenir poc olfacte. Ja m'agradaria poder captar sensitivament tot el que descriuen les teves paraules!

gatot ha dit...

saps que adoro les figues?
però jo diria... que encara no és temporada, oi?

aquest matí, mirava d'educar el paladar dels gatets... amb un sabor especial que no els ha acabat de fer el pès com ja preveia: l'albergínia (o esvergínia que n'hi diem a Salt);

la he deixat estofar amb pastanaga, pebrot, ceba tendra... fins que han quedat ben tobetes i han acompanyat el pollastre;

però el plaer ha estat meu mentre rentava i tallava... el cruixir del pebrot vermell cru i fresc de nevera... la dolçor de la pastanaga... el trinxar picant de la ceba a les geníves... mmmmm... i el gustet de colors

i el gustet de paraules d'acompanyament!
bon apetit! :)

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Te molt bona pinta, però la pinta no alimenta. A veure quin dia ens convides a dinar o sopar.

Resto a l'espera de la teva resposta.

Mon ha dit...

et "copió" ka recepta pel meu recull de receptes de sardines que estic fent
mil petons...

fra miquel ha dit...

Què bo! Tens molta raó, no només és el gust també influeixen les olors, els colors i l'ambient.
Jo sóc dels que pensen que el menjar pot proporcionar un gran plaer.
Us asseguro que en una ocasió vaig experimentar un plaer "orgàsmic" en menjar una caldereta de llamàntol. No la oblidaré mai. N'he menjat altres però, aquella potser anava acompanyada d'un ambient molt especial. (i "oju" no hi va haver sexe, només amics)

novesflors ha dit...

Un plat molt original. De moment ja entra pels ulls, si després li afegim el gust... millor que millor.

el paseante ha dit...

M'agrada la teva proposta. No sóc massa gourmet, i per a mi menjar és una necessitat més que un plaer. Però m'agrada cuinar (tot i que sembli un contrasentit). Aquestes receptes trencadores em provoquen curiositat. És possible que la intenti fer.

Jordicine ha dit...

Les propostes m'agraden. I les sardines... més!!! Gràcies per la recepte. Petons.

Bargalloneta ha dit...

buff!!!!!!!!!!!!!
quina pinta que fa això!!!!!!!!!!!!

fanal blau ha dit...

jo et ben asseguro que ho tastaré!!!

gràcies!
un molt bon dimeccres!

ddriver ha dit...

quina bona pinta aquestes sardines tu!!

Nymnia ha dit...

Ostres, crec que probaré aquest plat... sembla la mar d'exquisit... A més sempre m'ha agradat el contrast d'allò salat amb allò dolç. I és que menjar és tot un art, a mi m'encanta, encara que a vegades cal vigilar que si no despres...

mas de mi que de... lirio ha dit...

Me ha gustado mucho esta entrada... hay evidencias en las que uno nunca se detiene... me ha hecho pensar.

Besos desde mi alma.

Anònim ha dit...

Estupenda receta, Joana! Te dejo un link de sardinas creativas... He ido recorriendo todos los sitios citados, y como verás algunos de los platos están en la línea del que tú propones...

http://www.elmundo.es/metropoli/2004/06/09/restaurantes/1086775692.html

Un abrazo

JJ

khalina ha dit...

mmmm aquesta recepta promet!

Realment menjar pot ser una necessitat, però quan es converteix en plaer és una delícia. i com dius influiran també olfacte, vista i ambient

USD ha dit...

mmm, quina ganeta

Joana ha dit...

Striper,
Prova-la . És senzilla!
Rita,
Ja saps a fer-la!
Carme,
A l'estiu és boníssima i amb poque calories :)
Kweila,
És molt senzilla i gustosa!
Barbollaire,
Gràcies! M'agrada que et desmelenis...
Xexu,
És qüestió de pràctica ...
Gatot,
A mi també m'agraden les figues amb deliri...fins el setembre,però se'n troben .
Un plaer tants colors i olors i gustos! Està bé educar el paladar!
Vitalis,
Quan vulguis :)
Mon,
Jo també la vaig copiar d'un suplement dominical!
Fra Miquel,
Això ja són paraules majors...caldereta de llamàntol!
Novesflors,
Gustós i fàcil de preparar!
Paseante,
A mi també m'encurioseixen i el contrast m'agrada!
Jordicine,
De res...
Bargalloneta,
Buffff...
Fanal,
A veure si t'agrada...
Ddriver,
Una tapeta?? :)
Nymnia,
En aquest plat sembla una cosa però és millor per la suavitat dels ingredient.
Lirio,
A veces se nos escapa el mundo y no lo vemos volar :) Besos
JJ,
Un plaer verte por aquí. Ahora mismo lo miro.Gracias!
Khalina,
Un gran plaer!
USD,
Doncs ja tens la recepta!