GoogleEl Cap del meu departament està de vacances d'estiu. Res a dir. És un bon mes.
Llegint alguns posts he reflexionat sobre les persones que ocupen un càrrec. Persones que tenen al seu càrrec altres persones, valgui la redundància.
No m'agrada fer distincions entre homes i dones. Considero que tots i totes poden ser bons professionals en el seu lloc de treball.
Hi ha però, dues menes de Caps. Els que coneixen la seva feina i saben delagar, sobretot perquè abans de liderar el grup, ja l'havien feta i són capaços, diligents i resolutius. I els que pugen només per els galons, dubtant dels seus coneixements i de la capacitat per a gestionar-los amb el seu personal , amb certes mancances i més exigents però amb unes grans dots de líder absolut.
És una loteria que et toqui un o altre.
Reconec que és més difícil manar que ser manat... Molt més.
També crec que tenim tota la llibertat a l'hora d'acceptar un càrrec ( encara que molts opinin que no ). Per tant el poder decidir , si arriba el moment, porta implicita la pregunta i la resposta que ens hem de plantejar en aquell moment. Si en som capaços o si humilment reconeixem les nostres capacitats i limitacions.
La valoració de si ho hem encertat o no es fa al cap d'uns anys malgrat que hi ha qui ho té clar en el moment de l'oferta.
Personalment, jo que no sé manar, ho vaig refusar en el seu moment i no me'n penedeixo.
El temps és un regal que no hem d'esperar a disfrutar-lo quan deixem de..., de ser..., o d'acabar de...
Durant la nostra vida hi ha d'haver més d'un , de dos i de tres espais per a la realitzció personal i sumant-los poden fer que la nostra existència sigui més vital. Allò d'omplir els anys amb vida és molt més gratificant que omplir la vida amb anys.
En quant al terme Responsable sempre he pensat que no s'adiu al fet de la responsabilitat. No només ha de ser responsable el Cap sinó tot el grup i tots i cadascun han de vetllar per el bon funcionament del departament.
*****
Post escrit sota els efectes següents:
- Un dissabte laboral treballant de 13 a 21 amb un sol espatarrant a fora ...
- Amb el Cap de vacances ....3 setmanes...
- Despréss de 20 anys de " matrimoni laboral" ... amb el mateix Cap ... Que ja és dir !
- M'agrada que "desapareixi" uns dies, unes setmanes però quan torna me n'alegro...
- No tinc cap "Cap" ara mateix ni jo sóc la "Responasable" però sí tinc la responsabilitat de sempre ...
- Oloro les vacances....
Ah! I no em llegeix perquè no té "temps"...
- I si em llegeix no s'enfadarà...
Bon diumenge a tothom!
Noa
32 comentaris:
Tret d'alguna oblidable excepció, he tingut sort en general amb els caps, han estat persones que m'han fet implicar en la feina i m'han permès apredre molt de la feina, de la vida i de qualitat humana.
Petons i bona setmana, maca!
Benvolguda Joana, si que és difícil ser cap. T'ho dic per experiència. Tot depèn, però, de qui tinguis al teu carreg. Hi ha persones que et segueixen, t'entenen i en les que hi pots confiar. Hi ha sintonia. Però també m'he trobat amb persones que sembla que facin tot el que els dius a l'inrevés, no posen interès o et fan perdre temps amb petiteses que haurien de resoldre elles i no el seu cap. Potser és una loteria que et toqui un bon cap, però, també ho és que el cap tingui un bon equip de col·laboradors.
De fet, penso que el cap, més que manar, ha d'organitzar, coordinar i decidir qui pot fer les feines.
Avui també fa sol!
Una abraçada...
i descansa
Estimada Joana... jo tampoc serveix per ser cap i també he refusat la proposta, i n'estic molt satisfeta amb aquesta decissió.
Jo sempre he dit que a mi que em manen feina, que em mataré per complir-la bé... però em sembla molt dificil manar-la. Sé que no és cap virtut però sóc així!!
Un dels trets més importants que pense ha de tindre un cap és saber delegar i confiar amb els seus col·laboradors i no voler dur ell tot el pes del càrrec.
Que passes un bon diumenge.
Un petó maca.
M'he tingut que manar a mí i tot ha caigut a les meves cotelles el manar i fer. Les experiències que he tingut quan m'han manat han estat bones, potser també hi he posat coll i cap i mans perque sabia el dificil que és manar fins a un mateix.Anon.
D'acord que manar és difícil i fins i tot d'acord amb l'Anton és difícil manar-se fins i tot a un mateix.
Ostres, no sé si el meu és un dels posts que has llegit, però justament jo parlava de caps en el meu darrer escrit.
Saber les limitacions que té cadascú és important, i el que s'ha de fer és fer sempre la feina el millor que es pot o es sap. Si després tenim altres capacitats, i es poden explotar en forma de càrrec per sobre una gent que no les té, doncs benvingut sigui, però ni tothom té aquestes capacitats, ni tothom està disposat a assumir més responsabilitat, o si no t'agrada, més feina, i més compromís amb l'empresa.
doncs fins ara tenia un cap amb dots de petit dictador,per l alçada i per el cervell,el que ve ara ja t'ho dire
Hi ha dues coses que m'han agradat molt especialment del teu post:
1. Omplir els anys de vida més que no la vida d'anys.
2. La cançó de La vida és bella.
El Cap et fa agafar una emprenyada.
Et desfogues en el blog.
La neboda li mostra inocentment el teu blog a unes amigues, entre les quals hi ha la noia del Cap.
En un vist i no vist, et trobes al mig del carrer amb el cul a l´aire.
Alguna historia semblant hem llegit els que portem temps en aixo....
I jo?. A mi em passa com el descubridor de la guillotina despres que li varen fer provar: No tinc cap!, no tinc cap!...
La coca, de nata o de crema?.
Feliç revetlla.
Pinta bé, especialment lo d'olorar les vacances.
Rita,
Com diu el Fra Miquel és una loteria trobar un bon cap i per el cap trobar un bon equip.
I si a sobre tenen qualitats humanes que t'ajuden a créixer més que bé! :)
Fra Miquel,
Vós que sou Cap ho enteneu així de bé! i estic amb vós :)
La sort és trobar-se mútuament i complementar-se, però hi ha de tot!
Albanta,
Estic amb tu : delegar i confiar i que la gent que està al càrrec sigui professional i competent com el cap!Bona nit wapa i bona setmana!
Rebaixes,
Això que expliqueu és molt dur...Tota la responsabilitat i el pes és molt. Reconec que hi ha qui ho porta bé però sovint tot grinyola i no acaba bé. M'alegra saber que ho heu portat amb optimisme i el felicito! :)
Carme,
D'acord sí...però tot és difícil oi en aquesta vida ?i anem endavant...
Xexu,
Sí un dels posts era el teu...l'altre el de la Zel si no recoro malament. Curiós com un post porta a l'altre i...estic d'acord amb tu. Saber en el moment que acceptes el repte saber com afrontar-lo...si no després passa factura!
Ddriver,
Seria interessant que ho expliquessis ... gra`cies i bona sort!
Novesflors,
Potser la finalitat d'aquest post era precisament això. Gràcies! ;)
Toy,
Jajajaj... De nata, de crema o de trufa! M'agrada tot!
M'agrada això de "sense cap" :)
Tondo,
I tu també les deus olorar...
Jo quasi he aprovat i passaré de curs ...Estic contenta! :=)
Bom dia Joana! Acabo de llegir el teu post d'ahir diumenge, i, tot i anar sobre la feina, l'he trobat molt... nosé... distès, relaxant, revitalitzant... M'ha agradat molt la conclusió final, aixi com la teva reflexió. Ja tens raó, en el que dius, ja... Manar no és fàcil, i menys fer-ho bé o amb tacte. I de responsabilitats n'hem de tenir tots, no només el que és el "cap". Bé, dit això, un petó i que passis una bona setmana on trobis també els teus moments per a tu, per a fer-la més vital. Jo ara aniré a fer un cafè per donar-me també el meu temps... jejeje!
Ser cap no és fàcil i tenir un bon equip de col·laboradors tampoc. Ara bé, crec que una de les tasques del cap és formar als col·laboradors. Guiar un equip de persones amb qui tens sintonia, t'entens i saben què vols és molt fàcil. Quasibé tothom podria ser cap així. Per això la gent que té habilitats naturals de lideratge saben tractar amb gent amb qui no s'avenen i els saben adaptar a la política del seu mandat.
Així és com m'ho prenia jo.
Una abraçada
Vejam, revisa que no et surtin altres comptes de Blogger amb un nom secret.
Soc una tomba, però!.
Era el video, coi.
Res.
Que guaaai! Jo vull un "cap" així :)
Totalment d'acord. Sóc dels que penso que no cal treure el fuet per demostrar qui és el cap. Que la feina surti endavant és la finalitat, no demostrar com es pot ser de poderós amb un càrrec. I sí, es nota molt quan qui mana ha estat abans subordinat. Mira el Guardiola, jajaja!!!
Bona setmana!
Sovint et fan ser el cap, sempre hi ha un que li toca el rebre.
La cançó de la Noa de "la vida es bella" excel·lent.
Petons.
Doncs tinc mala sort! Les caps que em toquen a mi són de la segona modalitat! Aquestes que els cau del cel el càrreg, no saben fer i no fan ni l'ou, i amés t'ordenen com si t'haguèssis de treure el barret davant d'elles!
Uixxxx... Santa paciencia!
Ostres tu, ara que hi penso, ja tinc ganes de veure com ha quedat el nostre relat d'histories veïnals!!! ;-D
A mi també m'ha encantat aquesta frase "Omplir els anys de vida més que no la vida d'anys"
Mai he tingut càrrecs, però en l'anterior feina i en l'actual em toca manar. No als companys.
A mi m'agrada coordinar i que la gent respongui, i si no ho fa, doni una raó per no fer-ho, i ja veurem. no m'agrada ser autoritària per força.
Jo soc cap, en el seu dia ho vaig refusar. No hi va haver manera em varen presionar per que agafes el carrec. Cada dia me'n penedeixo de ser cap. Jo abans vivia molt tranquil . Fitxava a l'entrada i a la sortida feia les meves 8 hores i marxava sense problemes a casa. Ara no fitxo, faig 10 o 12 hores algunes setmanes un dia de festa solament dels 2 que em toquen. Conciliació familiar, que es aixó? però tinc un equip humà meravellos ho dic sincerament : l'unica satisfaccció que m'en porto. Ara com es epoca de vaques flaques apreten i apreten des de dalt. Jo era molt feliç sen un simple treballador.... mil petons
Crec que l'únic cap que he tingut que hagi valgut la pena és la meva cap actual, tot i que el seu... i el cap del cap de la meva cap... y hasta el infinito y más allá, prò la meva cap se'n salva.
M'ha cridat l'atenció especialment això que comentaves del cap que primer ha fet la feina, la coneix, i llavors rep l'opció d'ascendir. Hi ha caps que han arribat a una posició de retruc, no des de baix, i no s'han pas preocupat de saber què fan els seus "subordinats". I així van les coses, perquè porten una vena als ulls...
ara que em toca manar et dono la raó que costa molt i sobretot quan vens de baix i has fet tota aquella feina que ara has de delegar
Nymnia,
M'agrada que l'hagis trobat distès , relaxant i revitalitzant... I no feixuc! Gràcies !
Robertinhos,
segur que una persona tan sensible com tu va ser un bon "cap". En tenc el que dius. Molta sort!
Toy,
M'espantes! ;)
Neo Poeta,
Has de fer una sol.licitud.... i portar fotocòpia de i... :)
Salva,
Sí que es nota. Hi ha fuets "invisibles" també :)
Vitalis,
A vegades sembla que un no se'n pot escapar...No sé. Hauria de ser al 50% no? proposar i acceptar.
Eli,
Em sap greu per tu! A la feina hi passem moltes hores i a vegades es valora més el càrrec que el benestar.
A veure com haurà quedat! Jo també estic impacient!
Khalina,
la paraula coordinar és molt encertada però abunda més la d'imposar!llàstima
Mon,
Doncs sort de l'equip humà! Segur que ells també et valoren a tu! petons
Núr,
Estàs de sort si se'n salva...
És difícil trobar una escala on es salvin tots i totes :)
Déric,
Felicitats! Ara és l'hora de delegar i coordinar i que l'equip respongui...
Escrius: "El Cap del meu departament està de vacances d'estiu. Res a dir. És un bon mes". Aisss, que has començat les vacances tres setmanes abans que et toquin :-) És conya, dona.
doncs ara sera una dona,ja veurem
Paseante,
Estàs en tot :) Però no ho diguis tan alt!
Ddriver,
Ja ens ho explicaràs...
No tothom sap manar. L'opció d'haver fet abans la feina, d'haver començat des d'abaix és un avantatge. N'he tingut de tots els colors. Molt bons, amb lideratge i amb carisma i altres que l'únic que tenien eren "peles" i es pensaven qu amb això ja n'hi havia prou per saber dirigir.
Quina sort poder disposar d'un cap com el que indiques. Treballo en el món de les comunicacions i justament el que no puc és tenir allí obert ni el correu ni res. Impossible, s'encendrien (i no ho dic en conya), totes les alarmes!
Ainnnssss, també necessito com el teu cap unes vacances d'estiu...
jo sóc dels que no els agrada manar; cal saber-ne, i no tothom val.
bona revetlla!
Assumpta,
Estic amb tu però he generalitzat una mica. Hi ha matisos en tot. Una abraçada!
Jesús,
Et dono la raó. No tothom en sap per més professional que sigui. El mateix penso dels educadors i mestres. Bona diada de Sant Joan!
Totalment d'acord amb això de la dificultat de manar, no tothom ni totadona en sap. Un excel·lent punt de vista aquest teu, quina gràcia llegir els efectes sota els quals estaves en escriure-ho.
:-)
Matrimoni laboral, hi hi hi...
:)
M'agrda això de "tothom" i "totadona" :)
Hihihi...
Publica un comentari a l'entrada