Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 16 de juny del 2009

Certeses

google

No hi ha lloc per el rancor en la certesa de les teves paraules.

Sí un deix de melangia quan els meus dits van deixar de repassar el teu cos per darrere vegada. I als llavis un desig encès i tremolós en l'últim bes...

Dels ulls enaiguats vessaven llàgrimes com perles teixides amb fils de saliva. Rodones. Rodolant mentre s'escurçaven les paraules i deixaven pas a les mirades...

I en un instant, el silenci i el darrer regal. Una abraçada.

Al cor i al cos les empremtes dibuixades d'una carícia llarga ... com el roig permanent d'uns llavis , dolços i prohibits...

28 comentaris:

Albanta ha dit...

Se m'ha encongit el cor...
Un petó molt dolç nina.

Sergi ha dit...

Tristament, tot té un final, encara que sigui tan dolç com aquest.

kweilan ha dit...

Què trist!

Carme Rosanas ha dit...

Un final, no sé si dolç o no, sempre una mica trist, però em sembla molt bonic, Joana. Com de bon record.

Barbollaire ha dit...

nina...
compartim aire?
una abraçada immensa?

uns petonets dolços?

el paseante ha dit...

Ignoro si és una història llunyana o propera en el temps. Potser imaginada. En qualsevol cas, si en parles així vol dir que va deixar (o ha deixat) empremtes en la teva pell. En la teva ment.

khalina ha dit...

Trist i bonic!

Striper ha dit...

Catxis, una abraçada molt grossa.

Jordicine ha dit...

Llavis prohibits. M'encanta. Un petó, no prohibit, Joana.

mas de mi que de... lirio ha dit...

Hoy he decidido sentir tus palabras y prescindir de la traducción. ¿y sabes que? Creo que de esta forma lo entendí mejor que nunca aunque puede que se me escapen algunas palabras sin duda se sienten.
Precioso!!!!

Besos desde mi alma.

Anònim ha dit...

Muy bonito, Joana, como casi todo lo que escribes. Delicado y fresco. Que no escriba no quiere decir que no te siga leyendo...

Un abrazo grande

JJ

estrip ha dit...

doncs a mi em sembla molt positiu i molt preciós.

Núr ha dit...

Com l'estrip, a mi m'ha semblat positiu. I molt molt bunik! Potser és això que el fa positiu... :)

Jesús M. Tibau ha dit...

les carícies mai ens abandonen del tot

novesflors ha dit...

Melangiós però bonic.

Cèsar Llamborda ha dit...

Moltes gràcies per ajudar-nos, gironina !

El veí de dalt ha dit...

Bufa...arriba Sant Joan; l'estiu...

Mon ha dit...

es molt bonic a la vegada que tendre, amb glops de tristesa

fada ha dit...

Glups! M'agradaria pensar que és només poesia. Per dolç que sigui, destil3la tanta tristesa que no voldria que t'hagués passat a tu. Petons, bonica.

mossèn ha dit...

bufffffffffff ... salut

Salva Piqueras ha dit...

Segur que només és un "fins després".. segur.

Joana ha dit...

M'agradaria pensar que no tot s'acaba, i menys coses com les que descrius... però sí, s'acaben i lo important, per mi, és haver viscut i gaudit d'instants com el què has escrit...

zel ha dit...

Coi, quina peneta que m'ha vingut ara mateix, és com si jo mateixa sentís aquesta pèrdua...
Ànims reina, petonassos!

Abogadaenbcn ha dit...

preciós...

Mireia ha dit...

Trist però ben profund...

Deric ha dit...

bonic regal el de l'abraçada

assumpta ha dit...

Preciós, bonic, trist... amb molt i molt de sentiment.
El millor regal de comiat o de rebuda, sempre una abraçada.

Joana ha dit...

Potser l'abraçada és aquell gest que intenta retenir allò tan apreciat de l'altra persona, guardar interiorment un bocí, un record o una part d'una vida, potser...

El que ahir era present avui ja forma part del record...

Gràcies a tothom! :)