Oxígen

Imatge de google

Instal.lada en la rutina i

esgarrapant temps al temps.

Guanyant una dècima d'oxígen,

cada dia,

sota l'aigua...

Per quan em falti el respir.

Per quan no aconsegueixi l'escalfor

d'una abraçada robada.

Per quan necessiti desxifrar el sentit de les paraules...

Perquè mai els llavis tinguin gust de comiat.

Quin temps farà demà?

Cansats de mirar el temps a totes les televisions...

Cansats de que no l'ensopeguin...

Cansats de portar paraigua quan no plou o de no portar-lo quan plou....

Cansats de mirar el cel i no entendre-hi res...

Cansats de no saber quina roba posar-nos...

Cansats de parlar del temps a l'ascensor...

?

Higròmetre

Quin temps farà demà?

El frare t'ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s'enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

I tu ja el tens?

Nua

És aquesta percepció lenta que em confon. El fet que em despullis amb la mirada...

I és que sovint em sento nua , només parlant-te.

Les teves nines s'aturen, sincronitzades. Es dilaten. Brillen. Apenes un micromoviment lubrificador les acompanya. Les parpelles , quietes. Enmudeixen. Els llavis closos, casi hermètics dibuixen un somriure galant. Les fines arrugues del voltant dels ulls s'afinen i l'expressió es relaxa.

Gesticulo massa, exterioritzo. Em costa desgranar. Fer tria. Prioritzar. De fet sintetitzo, resumeixo i condenso les paraules quan la simplesa és gratificant però, m'allargo i m'omplo de retòrica per a dir allò que és important.

Fins que el fred luxuriós sesga el diàleg.

Allargo la mà i enllacem escalf de remors i rebrecs d'emocions mentre parles en un to pausat...

La cara a frec, les pestanyes jugant. Bellugueig a destemps. Ara obro ara tanco. Ara miro ara espio...

Fins que les olors es barregen i les mans es desperten.

Hi ha moments impagables que el temps no esborrarà mai...

Bon cap de setmana a tothom!

Keane - This is the last time

*****

Reeditat a les 23h. Un blog amic que no us el podeu perdre - Té la mà Maria - té l'amabilitat de regalar-me poemes en els comentaris i com que la poesia és un regal us penjo l'últim poema perquè el podeu gaudir!

Gràcies Té la mà Maria.

*****

La teva mirada,

cotó fluix que sura en l'aire,

com la màgia d'una fada...

i la nit és negre i clara,

i els colors de la vesprada en els nostres cossos...

nuus en l'aire,

nuus al vent,

nuus, pell a pell,

jugant a ser tots dos,

buscant amor a cada gest...

qualsevol dels teus somriures,

lluna plena al mig dels dies,

blava marea que marxa amb l'alba...

i caminant per les teulades,

m'he posat sota el teu cel,

he escoltat la pluja caure...

a la teva pell,

a la teva veu,

al teu somriure,

volant quan no hi ha aire,

un sol cos,

dues imatges...

a dins teu torno a ser lliure,

i et canto amb un somriure,

i quan et mous encara més...

confonc els teus suspirs amb música,

els batecs del teu cor amb els del meu...

a dins teu torno a ser lliure,

i et canto amb un somriure,

i quan et mous encara més...

i a dins teu torno a ser lliure,

i et canto amb un somriure,

i puc volar quan no hi ha aire...

La dama del Fado

Filla de mare moçambiquesa i pare portuguès, Mariza va néixer a Moçambic i als 5 anys ja cantava fados a la taverna que el seu pare tenia a Lisboa.
Va créixer al barri de la Mouraria d'on es diu que és el bressol del fado.
Una dona elegant amb un cos fràgil i una veu potent.
Actualment està de gira per Europa després de 7 anys voltant per tot el món. El resultat és el seu últim disc " Terra ", en el qual acosta el seu fado al jazz, la música cubana, al flamenc, etc.
Ret un homenatge a totes les cultures que ha anat coneixent durant aquests 7 anys.
Diu : " En comptes de la comoditat , aquí es viatja en braços del desafiamanet".
Li agrada la poesia portuguesa d'on extreu els poemes que nodreixen les seves cançons. Algunes també són autobiogràfiques.
Quan les canta, Mariza diu : " Tinc els peus a terra ( allà on actua ) i el cor a Portugal per transmetre , amb la música, tot allò que se sent al cor i a la pell. Allò que va més enllà de les fronteres i dels idiomes ".

Mariza - Loucura

Com també sovint el blog - Connexions (From Tarragona )- d'en Tondo Rotondo traspassa fronteres i enalteix a les persones que va descobrint. Passejar per el seu blog és un viatge constant.
Per ell doncs aquesta modesta dedicatòria confiant que , enmig del tràfec diari ,trobi el moment per a escoltar-lo.
Com sempre dius, Tondo : " És la sal de la vida " ...
Que no ens falti mai!


Fado ve del llatí " Fatum" que vol dir Destí.... El portem escrit. És atzarós?
Per reflexionar-hi una estona ...

Àngels

_ Asssshhhhh....l'astènia tardoral em mata! Fixa-t'hi... Avions, el forat de la capa d'Ozó, núvols tòxics...fum...

_ No trobes que la meva pell no té la textura d'abans?

_ A mi m'agrada com la tens...

_ Com si li faltés oxígen...

_ Jo te la veig com sempre. Rosada i satinada...

_ Sense brillantor...

_ Els teus colors m'encanten...

_ Abans volaven més ocells i papallones ... no trobes?

_ Encara en volen...

_ Està tot més contaminat, grisós...

_ Jo veig un cel radiant, uns colors nítids. Sento els ocells i les papallones a la panxa...

_ És ben evident! Estàs enamorat@!

_ ja m'ho ha dit el metge que tinc "Astènia humoral". Assshhhhh....

*****

És una altra proposta de Relats Conjunts

El plaer d'una conversa

D'una conversa en guardes una idea general i també aquell petit matís aïllat.Recordes com ha anat canviant el to de veu. Pausat, a vegades casi insonor i a voltes exultant.
Guardes l'emotivitat quan el Jo és el protagonista del moment. Recordes la mirada, l'expressivitat, els silencis i aquells gestos de les mans.
Sovint ens fixem en alguna paraula o frase ben construïda, gramaticalment acurada. Alguna metàfora o paraula fora del context. Queda, d'alguna manera, la placidesa de " l'haver dit " , com un " desprendre'ns " de quelcom nostre. Una aportació més, un punt de vista similar o totalment oposat. El respecte a la no intromissió a una intimitat que no ens pertany. El somriure davant les complicitats i l'asturament davant d'allò imprevisible. Davant d'allò que " sembla fora de lloc " . I no per això deixa de ser sincer, perfectament estructurat... Només que, se't desperten els sensors que han identificat aquell subtil canvi de to, aquell gir inesperat que et confon, que et fa rumiar en la teva pròpia vulnerabilitat. És com amollar , al mig d'un discurs poètic, una frase feta amb una fredor casi imperceptible i d'una lleugeresa esfereïdora. Com si, de cop, el fil de la conversa discorrés per laberints sense sortida i només tu pots redirigir i sortir-te'n... però com?
Només ho pots fer iniciant una altra conversa on es parteixi d'aquest punt d'inflexió que ha fet capgirar-ne el sentit. A vegades, fins i tot, canviar totes les espectatives que hi tenies posades. El resultat és , sorprenenment, diferent.I no has pogut fer res per evitar-ho. Per això sovint tenim una " conversa pendent " .

Florència - Novembre 2008

Però hi ha converses sense guió... espontànies, inesperades o molt esperades.Darrere uns ulls de mirada clara, neta i sincera hi ha converses per estrenar. Converses lluny de casa , en un cafè desconegut on sembla que el món s'hagi aturat un instant, fins i tot unes hores...Només uns gotims esbalotats de pluja són testimoni d'aquest confortable cafè que deixa el gust condensat de les emocions difícils d'explicar.

Fotomuntatge

******
" L'envasat del record ha de conservar el perfum d'allò viscut "

Kierkegaard