Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 30 d’octubre del 2008

Uns dies

Imatge de google
*****
Caminant
i
deixant
petjades ...
*****

32 comentaris:

rebaixes ha dit...

Ara deurà arribar el tren i que pari i que pugin... I ha cada foto que sorpren, com aquesta.Anton.

Sergi ha dit...

Però si tu ja deixes petjades de normal, Joana!

Moni ha dit...

M' encanten les teves sabates...

estrip ha dit...

compte amb el taló no es quedi entre les vies, que a vegades us passa!
vinga, no paris!

Carme Rosanas ha dit...

I tant que deixes petjades!
Clar que per caminar, caminar, de caminadora... aquestes sabates... ;-)

Striper ha dit...

Espera que et poso la meva xaqueta no t'embrutis les sabates de fang.

nimue ha dit...

segur que portes unes sabates de recanvi per quan portes moltes petjades... (amb els talons alts... ja se sap... ;)

res ha dit...

bona feina
segur que deixes petjades
salut!

Anònim ha dit...

I petjades que es claven amb colors i tot...

El veí de dalt ha dit...

JA penses deixar emprempta allà on vas? Ai, las!

Mon ha dit...

les teves petjades son arreu de la blogesfera

Salva Piqueras ha dit...

No hi ha com enquadrar en una mateixa foto dos elements de mons diferents per tenir una obra d'art. D'això se'n diu també diversitat, i de vegades oblidem les seves virtuds.

Jordicine ha dit...

Petjades i fins i tot les sabates!!! Un petó, Joana.

òscar ha dit...

la via fa de l'estora, també vermella, que es mereixen

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Quina foto! Diu moltes coses! Fem el que fem sempre deixem una petjada més o menys profunda. M'agrada seguir les teves petjades blocaires.

Àlex

Guspira ha dit...

I tant que deixes petjada... i de la bona!

Paul Walls ha dit...

Ei! com anem??? feia temps que no entrava per aquí (ni per cap altre blog...). Tot bé?? Molt maca la foto. Apa que vagi bé!!

Albanta ha dit...

Sempre caminant Joana, sense aturar-se mai!!
Aquesta foto enganxa la mirada.
Petons dolça

khalina ha dit...

M'agrada molt la foto. I aquestes sabates vermelles trepitgen amb força i sentiment

Barbollaire ha dit...

"... com les teves paraules
a cau d'orella..."


Petonet dolç, nina

:¬)*

iruNa ha dit...

Una foto impressionant... ja sé que és de google i no té massa mèrit que t'ho digui a tu, però entre la foto i les teves escuetes però contundents paraules m'has fet pensar!!!
Sempre que caminem deixem petjades, encara que ens descalcem i anem de puntetes, no podem evitar el rastre dels nostres passos!!! El nostre pas per la vida queda imprès en la memòria del temps!!!
una abraçada!

MeTis ha dit...

alerta! el vermell pot resultar perillos a vegades.

una abraçada.

el paseante ha dit...

Amb tot el que jo camino... Em giraré a mirar si també deixo petjades. Que tinguis una bona setmana.

fada ha dit...

Està bé posar color a un camí recte i sense alicients... Bona metàfora de la vida. Un petó i bona setmana.

rhanya2 ha dit...

Com deia la meva àvia quan m'explicava un conte : "...i camina que caminaràs va arribar a..."
Molt bona setmana, Jaona!!

Abogadaenbcn ha dit...

quina foto més xula!

provocativa, eh? amb aquestes sabatetes...

Déjà vie ha dit...

no deixis mai d deixar petjada, bonica foto.

Robertinhos ha dit...

mmmm...clavant les agulles al camí!jejejeje

zel ha dit...

camina, camina... i descansa, també.
El post dels relats, genial....

Deric ha dit...

jo crec que és el més important: deixar petjades per la vida

Unknown ha dit...

Parlant del teu blog... les petjandes que deixa són d'aquelles amb un bon regust... i malgrat ara no disposo de tantd e temps com en altres èpoques, estic content de tenir-te aquí. Quelcom anomenat feeling? O qui sap, potser el mateix que separa una petjada de l'altra... no ho sé!

Vinga wapa! Gràcies per ser-hi!

Joana ha dit...

Gràcies ... per deixar la vostra petjada !