Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 3 d’octubre del 2008

Notes tardorenques

M'agrada la cultura de l'esforç. Per això no entenc que es farà un examen, després de sisè i abans de l'ESO, i no serà vinculant.



Estic d'acord en què "l'avorriment no és cap valor"... Vicky Cristina Barcelona m'ha semblat buida, lleugera i sense fons. Amb tant de rebombori m'esperava més. Més Barcelona també. En Wody Allen m'ha decebut i la pel-lícula l'he trobat avorrida.


L'elegància és un concepte abstracte. No es veu però es palpa i s'intueix.
Tothom s'omple la boca amb aquesta paraula i ningú en fa cap definició que convenci. He llegit L'elegància de l'eriçó ( Muriel Barbery ) i l'he trobada senzilla, natural i intel.ligent. Serà que l'elegància té a veure amb aquests adjectius?


He anat a comprar entrades per la Temporada Alta. He fet cua sense trobar cua. Només una persona davant meu. Ha comprat entrades per els amics i familiars, especulant ( que ho trobo bé ) descomptes i abonaments... Portava carnets i DNI de mig Girona i comarques. He llegit una estona, he anat a fer el cafè, he fullejat el diari i quan ha arribat el meu torn la meitat de les entrades que volia estaven exhaurides...


Escoltant la ràdio, a primera hora del matí amb el cafè als llavis, m'he despertat sobresaltada. En algunes discoteques s'adjunta a l'entrada un número per participar en un sorteig en el qual el regal és una operació d'estètica dels pits per les adolescents. Estem perdent la sensatesa?


I per si fos poc... escolto que un estudi confirma que el 8% dels adolescents entre 12 i 18 anys s'emborratxa 2 cops per setmana... Adolescents també. No em quadren les raons que ens dónen sobre el fracàs escolar. N'hi ha més. Moltes més.




Per arrodonir el dia escolto , asturada, que han denunciat a dos tècnics sanitaris per abusos sexuals a una noia, que duien a l'ambulància, en coma etílic. Amb fotos incloses. Això és misèria humana. Aquests 2 sanitaris" embruten un col.lectiu de bates blanques. Persones que tard o d'hora ens cuidaran i ens acompanyaran en l'últim sospir. Me n'avergonyeixo.




Llegeixo La Contra de la Vanguardia. Elielle Abécassis, professora de filosofia, ha escrit . " El corsé invisible", un llibre que parla de l'alliberació de la dona en una societat que l'esclavitza constanment, no deixant-la envellir, fent-la poruga davant les arrugues i la cel.lulitis i incentivant les dietes per emmagrir.
Una esclavitud, aquesta sí, invisible...


L'apunt final... Una escola havia proposat, al començament d'aquest curs escolar, que els alumnes i les alumnes "pre-adolescents" es dutxessin junts després de la classe de gimnàstica... perquè aprenguessin a respectar-se, assumir la diferència, etc... Finalment per votació dels pares es va tirar enrere la proposta. Hi deu haver altres maneres per ensenyar a respectar l'altri.


I uns nens han passat 10 dies lectius en un hotel de Vallirana fent classes... sense escola ( edifici). L'entorn, idíl.lic...com si estessin , encara, de vacances...
A principis d'octubre ja hauríem d'anar amb les piles a tot drap!
I continua el degoteig de víctimes per la violència de gènere... El dia 2 d'octubre ja sumen 68 les dones mortes per aquesta epidèmia.




******

Vol de fulles

Vitrall de cases

tardor a l'Onyar

24 comentaris:

Salva Piqueras ha dit...

Bufa! Veig que has tingut un dia complert... com deia algun geni: "el mundo está loco-loco-loco", i sembla que la solució és embogir tots per no haver de trobar solucions.

Bon cap de setmana!

Carme Rosanas ha dit...

Sí noia, deu n'hi do quina tirallonga de coses... sort que al final tot acaba bé amb els tres versos.

mar ha dit...

fa una mica de basarda tot així seguit, oi?
tot plegat, un reguitzell de notícies massa habituals en el nostre dia a dia...
bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

M'ha agradat especialment, perquè hi ha històries, notícies, hi ha sentiments i reflexions personals d'un món que cada dia entenem menys oi...

Sergi ha dit...

Moltes de les coses que expliques em fan adonar que la nostra societat s'està perdent molt, que hi ha una decadència dels valors i del respecte, i això no s'hauria de permetre, però com evitar-ho? Estem podrits i no fem res per evitar-ho. El que més m'ha impactat? El número pel sorteig de l'augment de pits a la discoteca. Això ratlla la indecència... perquè no se m'acudeix cap paraula que s'escaigui per definir això. Demencial.

iruNa ha dit...

És desesperant, indignant i tots els adjectius que no s'han inventat per descriure això. Quan tens una dosi de realitat com aquesta et donen ganes d'agafar els "trastos" i sortir corrents, però cap a on? si tot el món està fatal? No, marxar no és la solució i tots ho sabem. Cal lluitar per les petites coses que tenim al nostre abast, pels valors que creiem i per una moral que cada vegada està més intoxicada per la immediatesa, la comoditat i el que en diuen la societat del benestar i el consum. A vegades sentir notícies com aquestes fa que arribis a pensar que aquest món ja no té remei, que els éssers humans ens hem tornat tots bojos... però jo em pregunto, hem estat mai bé?
Un post molt interessant Joana, de veritat!!!
una abraçada!

estrip ha dit...

i la tardor portarà més coses, però no pas cap solució.

"hem de construir el present".

Teresa Bosch ha dit...

Un bon recull de reflexions. M'han agradat molt els tres versos del final i la foto de Girona i l'Onyar.

nimue ha dit...

Opine el mateix de la pel·li de Woody Allen.
Però no compartim L'elegància de l'eriçó. No m'ha agradat gens.

Gràcies per la foto de Girona...

Jordicine ha dit...

Quantes coses en poc espai. No sabia això de l'operació dels pits. Em sembla una vejenada. Sobre Vicky Cristina Barcelona només puc dir una cosa... que m'he quedat sol defensant la pel·lícula. Una petó i fins aviat, Joana.

Rita ha dit...

T'acabo de linkar en el meu darrer post. Tot el que dius ho he anat sentint aquests dies i és que ja no em queden paraules em sembla... Tot és prou gros i greu i no sembla que s'aturi. Molt bon post, noia!
Bon capde, malgrat tot, i petons!

zel ha dit...

Uixxxxxxxxxx, d'acord amb tot el que dius, menys amb les dones, 68 a tot l'estat segona les dades oficials.

Hi ha dies, quan fas un resum així, que ho engegaries tot a rodar...

Petons! Ànims!

Mon ha dit...

Ens estem tornant bojos o ja ho estem? ostres,ostres,ostres que no vinguin mes dies com aquest. es el meu desitg
molts petonets

Jo Mateixa ha dit...

Ja ho he comentat a casa l'Estrip, deu ser la tardor que ens fa estar amb aquest estat d'ànims....

Bonica, la vida esta ben sonada, o es la gent??, si, si, es la gent que esta sonada!!!!

Un petonas guapissima!!!!

Deric ha dit...

unes notes ben interessants i unes reflexions molt bones

Robertinhos ha dit...

m'alegro d'haver apagat la radio i no haver obert els diaris aquests dies...

afegeixo tot això a la llista de coses que em fan desitjar canviar de vida i de país

fra miquel ha dit...

Els que s'haurien d'examinar són els politics.
Encara no he vist l'última del Woody però pels comentaris que llegeixo aquí i allà m'estan marxant les ganes de veure-la.
L'elegancia de l'erizó la tinc en llista d'espera. Aquest estiu ha tocat Rodoreda.
A mi m'agraden les dones amb els pits no massa grans, no sé a què ve aquesta dèria d'engrandir-los! A més, deu ser dolent per l'esquena, no?
Aprendre en un entorn de natura, lluny de téles, botigues, soroll i pol·lució. Quina enveja.
I no continuo per què es faria molt llarc.
Ja veus Joana, els teus llarcs escrits m'inspiren llarcs comentaris.(que si configuresis la finestra de comentaris a part podria llegir el post mentre te'l comento!)
M'han agradat molt els versos finals, i la foto.Un petó.

Jobove - Reus ha dit...

tot un regitzell de noticies, algunes conegudes i d'altres no

em quedo amb la peli del Woody, soc dels que crec que les ultimes pel.lícules no calia que le fes

salutacions

khalina ha dit...

Tot és ben enrevesat i una bona bogeria. Anem cap a pitjor?? Hi ha notícies que semblen de broma de mal gust.

Sobre la peli i el llibre no puc opinar encara

fada ha dit...

Uf, Joana, quin bombardeig d'impressions que ens has deixat. I no tenen desperdici, no. Estem perdent el senderi, no ho dubtis. Analitzar-ne les causes seria llarguíiiissim i desesperant. M'he quedat una mica xafada, la veritat. Però tens tota la raó i has fet un bon mosaic-denúncia. Una abraçada.

Joana ha dit...

El meu avi deia...ja fa molts anys que arribaria un dia que el món es tornaria boig i que no en seríem conscients... Ja hi anem anant????
Gràcies a tots i a totes per comentar

rebaixes ha dit...

Salvem el que puguem. Anton

el paseante ha dit...

Molts posts dins d'un mateix post. Coneixia la majoria de "notícies", però no la del sorteig d'una operació de pits. Impressionant.

Joana ha dit...

Rebaixes
Per intentar-ho , no quedem...gràcies
Paseante
Cada dia és un degoreig de "notícies" com aquestes...
Bona setmana Paseante!