CAVALL Fernando Botero- Estimada, ja el tinc...
Avui me l'han portat. La nova adquisició és a l'establa.
- Serveix-me un altre licor, d'aquest que prepara la dida a l'hivern i fermenta durant 6 mesos.
- Serveix-te'n una copa tu també, estimada...
El rei Felip IV vindrà a sopar demà per a veure el nou exemplar. Una raça única, voluptuosa, exuberant...
El pintaré per a ell. Sé que li agradarà...
- Serveix-te, estimada. Avui és un dia per a celebrar.
M'agradaria que muntessis a dalt del cavall i que quedessiu immortalitzats damunt la tela per els segles posteriors...
La bellesa ha de perdurar. Les formes, les corbes, el volum...
Tot allò que abunda teixeix en el cervell de l'home l'ànsia de posseir més.
I aquest cavall i tu sou la font del meu plaer!
Us immortalitzaré en una tela...Estimada!
- Serveix-me una altra copa i beu tu també a pleret!
Rubens
És una altra proposta de Relats Conjunts
20 comentaris:
Que bo! Un final ben sorprenent!
Però no s'hi val, que tu fas un relat amb dues imatges, i les paraules van de una a l'altra, i podrien anar de l'altra a una. I si ara surt la pintura de Rubens per fer el relat? Molt bo Joana, m'ha agradat aquest mix!
ostres,ostres,ostres quina sorpresa final jajajaj felicitats m'agradat molt joana...bones fires!
Molte bé m'agradat.
M'ha agradat. El cavall de Botero és preciós, per cert. M'encanta. Un petó, Joana.
Saps? darrerament les teves lectures em fan venir sed!!! Que et patrocina el gremi dels licorers??
Segueix embriagant-nos!!
Hehehehe, joana, molt bo! :-)
molt bé, hi ha nivell, eh?? enhorabona!
Ella... gairebé tan llustrosa com el cavall.
Gran imaginació de tots els bloggers amb el cavall de Botero. A mi segurament nomès s'em hagues acudit pasar-hi la lletra del Manolo Escobar.
I el carro me lo robaaron....
Petons.
Molt bonic, luxós i elegant. Com el teu relat "Mandra", que també m'ha encantat. Enhorabona!
Zis, zis,zas... i fins el cavall canvia la cara. Molta facilitat,renoi. Això del Rubens que les pintava greixoses tampoc està malament posat aquí. I la copeta de vi, um! de sis messos que ja ha bullit prou...com deu bullir dins del ventre i diu que porta esperit que es col·loca a la capissola./ Un preciós relat, no et fum.Anton.
Quin nivell! Reis, pintors, estimades, licors, fortaleses, perpetuar en els segles... Ho he trobat d'una astúcia peregrina!
Al final t'has decidit a fer el relat lligat amb un quadre de Rubens, t'ha quedat molt bé.
Una abraçada :)
m'agrda la teva manera d veure les coses. Un relat molt bo!
Gràcies a tothom
Carme, :)
Xexu, Tot s'hi val!
Mon,
No les he trepitjades..encara ;)
Striper,
;)))
Jordicine,
T'agraden les corbes...
Salva,
No tinc comissió ;)
Rita,
Abogada,
Tot bé? :)Cuida't molt!
Novesflors,
gairabé... ;)
Vitalis,
Home! En Manolo Escobar? ;)
Laura,
Va bé mandrajar de tant en tant ;)
Rebaixes,
Venint d'un poeta com tu , m'afalaga!
Guspira,
Caram "Astúcia peregrina" quin nivell!!! ;)
pd40,
Vaig tard...una abraçada!
Déjà Vie,
Fins aviat! ;)))
;)
Rita,
Gràcies wapa!
Un relat trenat amb l'elegància que sols tu saps oferir-nos...
M'agrada molt, nina....
Una abraçada i un petonet dolç...
Gràcies amic Barbollaire! Un petó
És curiós aquest sentiment de possessió de la dona i el cavall (tots dos ben grassonets) per part del protagonista. M'ha agradat molt.
Publica un comentari a l'entrada