Òpera al cinema

El passat 27 de maig als cinemes Albéniz de Girona i a molts cinemes d' Europa es va transmetre via satèl.lit l'òpera Madama Butterfly des del teatre venecià de la Fenice.

Maria Callas

I el dimarts 30 d'aquest mes es podrà veure la Traviatta des de la Royal Opera House de Londres, amb la soprano Renée Fleming.

Una manera d'acostar l'òpera als espectadors a més bon preu i amb alta definició.

Anna Netrebko

El cafè de nit

El cafè de nit - Vincent Van Gogh 1888

La Ivette no pot suportar la mirada dels quatre borratxos del poble. S'allisa la faldilla i obre els ulls. Agafant-lo pel braç s'asseuen en un racó...

Des d'aquest racó podrem xiuxiuejar-nos tot allò que tenim pendent. O millor, jugarem amb les mans sota la taula. Parlarem amb els ulls i em contaràs els teus viatges i les estones de solitud. Em creuré que en aquest port jo sóc el teu "amor",l'únic. I voldré escoltar dels teus llavis que també el més especial.Cada matí surto a l'albada i m'arrecero vora el port. Miro com els barcos atraquen. Cada dia confio que arribarà el teu i que arribaràs. Et veig baixant per l'escala mòbil del vaixell impecablement de blanc, la gorra de gairell i el cabell retallat. La pell bruna i els ulls del color del mar. S'han impregnat del seu blau i a mi em serveixen de mirall.

Tothom em mira d'esquitllentes...

" Pobra noia" , deuen dir... "Ha perdut el nord per un mariner. Cada dia més escanyolida i decaiguda, amb els ulls enfonsats. La pena se la menja".

Només són unes xafarderes, em diu una veu ben endins. Envejoses com voltors. Carronyaires... No saben com és un amor fet a trossos. No saben que estic prima perquè les basques de bon matí no em deixen engolir res. No saben res però d'aquí uns mesos se n'adonaran. Tindré corbes rodones i els pits com càntirs, la pell de préssec i els ulls brillants...

Avui en aquest racó t'he d'explicar el secret del nostre amor. Des de l'última gitada en què ens vam estimar, una petita llavor es fa lloc a les meves entranyes... Tres mesos dia més dia menys... Encara tinc la panxa llisa però , de nit sento una pessigada al melic...

Si no et quedes, la propera vegada que baixis per l'escala mòbil del vaixell abillat de mariner, t'esperarem. Aquest cop serem dos amors en aquest port. Però si no tornes... mai sabràs que les dones de vida lleugera també es poden enamorar.

És una altra proposta de Relats conjunts

Propostes

Aquest mes de juny hi ha molta activitat a Blogville. Activitat literària i lúdica. Blogs amb imatges. Florits i colorits. Paraules amb perfum de primavera i d'estiu.

Històries enllaçades a quatre mans, amb videoblogs - Les Històries veïnals - Propostes de blogs als premis populars de la blogosfera a - Cat's -. La roda poètica a - Personatges itinerants.

Contes. 1 any de contes a - 365 Contes - El 113è Joc literari d'en Jesús Mª Tibau. Els Relats Conjunts ...

Els premis Blogs Catalunya, en diferents catagories . Hi ha blogs coneguts - Tarragona 2016- Ara mateix- El veí de dalt...

I per acabar d'arrodonir-ho l'esperada "revetlla de Sant Joan " a l'àtic del Veí.

Trieu, volteu , passegeu i guarnir-vos. Amareu-vos de noves lectures i participeu.

S'acosta el solstici d'estiu. Una nit màgica. Segur que tothom ha tastat la màgia en alguna revetlla.

Abilleu-vos amb roba còmoda. Hi haurà ball fins que surti el sol.

Jo repetiré vestit i aniré descalça.

I procuraré que no falti còctel de benvinguda a ningú.

Cointreau Teese :

- 4 cl de Cointreau

- 2 cl de suc de poma

- 1,5 cl de suc de llimona

- 1,5 cl de xarop de violeta Monin

Ribetegeu la copa amb gengibre gebrat!

Ja t'hi has apuntat?

Certeses

google

No hi ha lloc per el rancor en la certesa de les teves paraules.

Sí un deix de melangia quan els meus dits van deixar de repassar el teu cos per darrere vegada. I als llavis un desig encès i tremolós en l'últim bes...

Dels ulls enaiguats vessaven llàgrimes com perles teixides amb fils de saliva. Rodones. Rodolant mentre s'escurçaven les paraules i deixaven pas a les mirades...

I en un instant, el silenci i el darrer regal. Una abraçada.

Al cor i al cos les empremtes dibuixades d'una carícia llarga ... com el roig permanent d'uns llavis , dolços i prohibits...

De Caps i Responsables

Google

El Cap del meu departament està de vacances d'estiu. Res a dir. És un bon mes.

Llegint alguns posts he reflexionat sobre les persones que ocupen un càrrec. Persones que tenen al seu càrrec altres persones, valgui la redundància.

No m'agrada fer distincions entre homes i dones. Considero que tots i totes poden ser bons professionals en el seu lloc de treball.

Hi ha però, dues menes de Caps. Els que coneixen la seva feina i saben delagar, sobretot perquè abans de liderar el grup, ja l'havien feta i són capaços, diligents i resolutius. I els que pugen només per els galons, dubtant dels seus coneixements i de la capacitat per a gestionar-los amb el seu personal , amb certes mancances i més exigents però amb unes grans dots de líder absolut.

És una loteria que et toqui un o altre.

Reconec que és més difícil manar que ser manat... Molt més.

També crec que tenim tota la llibertat a l'hora d'acceptar un càrrec ( encara que molts opinin que no ). Per tant el poder decidir , si arriba el moment, porta implicita la pregunta i la resposta que ens hem de plantejar en aquell moment. Si en som capaços o si humilment reconeixem les nostres capacitats i limitacions.

La valoració de si ho hem encertat o no es fa al cap d'uns anys malgrat que hi ha qui ho té clar en el moment de l'oferta.

Personalment, jo que no sé manar, ho vaig refusar en el seu moment i no me'n penedeixo.

El temps és un regal que no hem d'esperar a disfrutar-lo quan deixem de..., de ser..., o d'acabar de...

Durant la nostra vida hi ha d'haver més d'un , de dos i de tres espais per a la realitzció personal i sumant-los poden fer que la nostra existència sigui més vital. Allò d'omplir els anys amb vida és molt més gratificant que omplir la vida amb anys.

En quant al terme Responsable sempre he pensat que no s'adiu al fet de la responsabilitat. No només ha de ser responsable el Cap sinó tot el grup i tots i cadascun han de vetllar per el bon funcionament del departament.

*****

Post escrit sota els efectes següents:

- Un dissabte laboral treballant de 13 a 21 amb un sol espatarrant a fora ...

- Amb el Cap de vacances ....3 setmanes...

- Despréss de 20 anys de " matrimoni laboral" ... amb el mateix Cap ... Que ja és dir !

- M'agrada que "desapareixi" uns dies, unes setmanes però quan torna me n'alegro...

- No tinc cap "Cap" ara mateix ni jo sóc la "Responasable" però sí tinc la responsabilitat de sempre ...

- Oloro les vacances....

Ah! I no em llegeix perquè no té "temps"...

- I si em llegeix no s'enfadarà...

Bon diumenge a tothom!

Noa

Una experiència multisensorial

L'acte de menjar no és exclusiu del sentit del gust. Tenim unes 10.000 papil.les gustatives i un munt de sensors a la llengua però el gust no el percebem només amb el paladar.

Olors, colors i sons formen part de l'àpat i ens permeten identificar un plat a través dels altres sentits.

Una part del plaer i de la memòria es forma en el cervell , segons el físic espanyol Miguel Miravall .

El cervell és plàstic, combina sentits diferents i a partir d'aquí en fa una configuració. No mengem. Representem en la ment l'acte de menjar diu l'antropòleg Joël Candau.

D'un plat ens interessa l'apariència ( la vista ), el perfum ( l'olfacte ) i el que ens transmet l'atmosfera del lloc ( el context). Pot ser una música, una persona o un lloc.

Disposem d'una memòria culinària ( un guisat de l'àvia ens porta records de la infància i ens trasllada en pocs segons a una altra època ), però el gust l'hem adquirit amb l'aprenentatge. El podem educar. L'hem d'educar per no perdre'l. El premi nobel de Química i Medicina (1968) Robert W. Holley és qui ho afirma.

Les percepcions sensorials es modifiquen a través d'allò que experimentem al llarg de la nostra vida depenent de la cultura, el lloc on vivim, etc .

Actualment la cuina sedueix per tot el ventall de sabors i experiments, per les barreges i transformacions però s'ha de vigilar amb els "gustos afegits " que fan el plat més atractiu.

M'inclino amb els qui estan d'acord en reivindicar que els aliments tinguin el gust que realment tenen.

La proposta:

Un sopar a cegues - Un joc basat en la imaginació i la memòria de cadascú. La companyia Teatro de los sentidos va organitzar a diferents ciutats d'Europa entre elles Barcelona un espectacle , Bodega de los sentidos , basat en el silenci i la identificació de gustos i textures a través d'una obra teatralitzada . La nova proposta d'aquesta companyia és Filatura dins el Grec 2009 inaugurat el passat 22 de maig.

Senzacionarium - També organitza espectacles ocasionals en diferents restaurants. Una barreja de teatre, dansa, música i gastronomia. També a cegues.

A casa : Un regal multisensorial i més assequible. Només ens cal recórrer a la imaginació i al bon gust.

******

És temps de marinats i escabetxs. Sardines, barats, salmó... El peix blau tan saludable es pot transformar en un plat exquisit.

Sardines marinades sobre alfombra de figues

Posar les sardines sense espina ni cap a marinar

Barregem oli d'oliva, vinagre i soja. Deixem les sardines a la nevera submergides a aquesta barreja 24 hores

L'endemà posem en un plat una capa de figues fresques laminades. A sobre, les sardines escorregudes i maduixes a trossets

Ho reguem amb la mateixa salsa de marinar i hi afegim una mica de julibert picat

Servim el plat a temperatura ambient

Bon profit!!