Els adolescents viuen les pèrdues com un fet imcomprensible, com una fatalitat del destí, com un malson. Els queda un nus a l'estómac i no en volen parlar fins que passa el temps i ho van assumint.
El dia que es veuen amb cor de parlar-ne i de fer alguna cosa per aquest amic que se'n va anar abans d'hora és un moment d'alliberació, de reflexió i de sensibilitat . També la distància i els records fan que siguin capaços de, a la seva manera, fer -los un regal.
En Tomàs fa 6 anys que amb 17 anys va marxar. La seva amiga ha fet aquest video per a ell.
El dia que es veuen amb cor de parlar-ne i de fer alguna cosa per aquest amic que se'n va anar abans d'hora és un moment d'alliberació, de reflexió i de sensibilitat . També la distància i els records fan que siguin capaços de, a la seva manera, fer -los un regal.
En Tomàs fa 6 anys que amb 17 anys va marxar. La seva amiga ha fet aquest video per a ell.
En Tomàs havia vingut a casa...
La seva amiga és la meva filla
De verita precios i tendre els meus ulls son humits.
ResponEliminaCom el Gurmet, amb els ulls plorosos, emocionada... Has de sentir-te molt orgullosa de la teva filla, i espere que hagi pogut treure el neguit d'aquesta perdúa, d'aquesta forma tan preciosa.
ResponEliminaUna abraçada per les dues.
Viure en el record d'algú és una altra manera de viure.
ResponEliminaMolt tendre i molt emotiu... M'ha emocionat i trobo que a en Tomàs sigui on sigui li agradarà aquest homenatge...
ResponEliminabuf, nina, buf...
ResponEliminahi han tantes coses en aquest dos minuts...
tanta tendresa, tants sentiments... tanta vida!
Estic convençut que ets una mare orgullosa de la seva filla... no pot ser d'altra manera...
Una abraçada infinita per totes dues, Joana.
Una bosseta de petons dolços
:¬)*
Pots estar orgullosa de la teva filla.
ResponEliminaSi els joves tenen aquesta sensibilitat, és que encara no tot està pas perdut.
Felicitats Joana per haver educat una filla així. Felicitats a ella per aquesta mostra de carinyo cap al seu amic que ja no hi és. M'ha agradat molt el clip, tot i que m'ha fet plorar. Però a aquestes hores ja no em veu ningú.
ResponEliminaÉs molt fort aquest vídeo, molt fort. La teva filla... els té molt ben posats. No veig gens fàcil fer això que ha fet, per temps que hagi passat, hi ha coses que sempre ens superaran. Amb la seva joventut ella podrà amb tot, i tot i que el record no mori, la seva vida serà plena, segur. Tens una filla que val un imperi... la veritat, jo n'estaria molt orgullós, segur que tu n'estàs.
ResponEliminaFelicitas Joana, no cal més.
ResponEliminaLa vida...
Sense paraules m'he quedat! emotiu, sentit, sensible...tendre...preciós i dolorós...superació del dol amb un vídeo que és un tresor!
ResponEliminaLa mort mai ens prendrà el record d'una relació viscuda.
ResponEliminaSalut, i endavant!
T'escric amic absent
ResponEliminaperò no és a tu a qui escric
m'escric a mi mateix ...
per no perdre't!
Bon dia Joana.
Preciós, Joana! M'ha posat els cabells de punta i tot!
ResponEliminaUn detall inoblidable que, sigui on sigui Tomàs, estic segur que li agradarà...
Bon diumenge! ;)
pur sentiment, en veure'l esborra totes les petiteses de la vida i ens fa veure la gran bellesa dels sentiments, ara mateix la resta no importa...
ResponEliminaUn petó per a la teva filla.
Una dedicatoria de per vida......la teva filla sap el que es fa
ResponEliminamaremeua... tinc els pels de punta... fa un parell de dies anava buscant maneres d'enfrontar les pèrdues i el dol amb els adolescents (preveient el futur...) i avui em trobe amb això... buf! és molt emotiu. B7s!
ResponEliminaA en tomàs segur que li ha arribat la carta -el vídeo-. Duu segell de sentiments, adreça d'esperança i record... I un estel de somriures...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
No tinc paraules, Joana, només llàgrimes als ulls.
ResponEliminaSí, els frares també ploren...
Una abraçada per a tu i la teva filla
No em puc quedar impassible davant d'aixó... Tinc el ulls banyats.
ResponEliminaUn vídeo preciós, com he llegit més amunt, amb un joves així, l'esperança d'un món millor reviu!
ResponEliminaUna abraçada per les dues!
Un video molt emotiu que diu molt de la teua filla també. Una abraçada!
ResponElimina"Quan em deies que era especial..." -diu.
ResponEliminaM'he mirat el video...més d'una i dues vegades. Transmet emocions i en desperta. És potent i colpidor. És tendre, dolç, especial.
Un curtmetratge de l'essència de l'amistat.
D'una manera distinta, en Tomàs continúa venint a casa vostra i és l'amic de la teva filla.
Els amics que la veuran/sentiran en aquest testimoniatge, segur que en quedaran convençuts de la solidesa de l'amistat amb ella.
Un somriure emocionat per la teva filla i un per a tu!
Un vídeo amb molt de sentiment que m'ha fet arrivar una mica d'esperança. Malgrat tot.
ResponEliminasense paraules
ResponEliminaUna passada! La teva filla veig que és tan encantadora com tú. Aquests moments han de ser difícils. Un petó.
ResponEliminaUna filla maquíssima que ha fet un muntatge amb molta tendressa, emotivitat i amor.
ResponEliminaPetons
No tot està perdut, quan queda jovent com la teva filla, això és esperança!!! Felicitats a totes dues, jo també estic orgullosa de la meva, si Joana, no tot està perdut :)
ResponEliminaun video molt emotiu, estic segur que els missatges que llençem al vent arriben
ResponEliminaSent filla teva, em sorprèn poc, Joana. No hi ha res com mamar el sentiment, les sensacions i la sensibilitat.
ResponEliminaEt felicito per la bona feina feta i a ella per ser tan bona "alumna".
Petons per a les dues!
No sabria com definir-ho. Des d'on sigui, ell només pot sentir-se estimat. I aquest és el millor regal.
ResponElimina*Sànset*
Caram! És una manera dolça i valenta d'afrontar el dolor. El seu amic no sentirà el missatge; però els discurs honora el missatger. I l'ajudarà a entendre les respostes. I als que hi han participat. La teva filla diu veritats com un puny amb paraules senzilles. Emociona, és cert. Felicitats compartides, com a mare i com a amiga. L'amor no acaba amb la mort. És la lliçó que cal extreure'n. I que tu faci veure una joveneta insultantment bella, em complau. Agraeix-li-ho de part nostra.
ResponEliminaMoltes gràcies!!! Les vostres respostes són un regal per a ella i us ho agraeix i us ho agraeixo
ResponEliminaEs preciós! Estic ben emocionada!
ResponEliminaUna abraçada molt forta a les dues.
ResponEliminaEstic emocionada perquè he recordat una carta que vaig escriure fa uns anys. Em pugen les llàgrimes als ulls només de pensar en el dolor de la pèrdua i en la impotència que se sent quan ets tan jove i perds algú i deixes d'entendre-ho tot. Crec que ha fet una feina fantàstica, sobretot per a ella, pel valor que ha tingut d'afrontar-se al record d'en Tomàs.
ResponEliminaJa t'ho ha dit tothom: la teva filla val un imperi i el fet que hi hagi joves així ens dóna força a tots!
Una abraçada a totes dues, precioses!
...és preciós...
ResponEliminaPell de gallina. No tinc paraules.
ResponEliminaGràcies Khalina,Alyebard,Núr, Ull de Cuc i Ferran
ResponEliminaUf, que dur!! Em quedo sense paraules...
ResponEliminaDur i dolç a la vegada; que sempre siga capaç de mantenir un cor tan pur. Val molt eixa xiqueta, felicitats.
ResponEliminaSalut i Terra