Un neguit sobtat al pas de la porta.
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit ,emmidonat. El cava cremant-li els pits i
els bombons fonent-se de tant desig!
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit ,emmidonat. El cava cremant-li els pits i
els bombons fonent-se de tant desig!
******

Ostres, que entri ja! Quina passió!
ResponEliminaGràcies, Joana. Una història de passió molt bonica i amb aquell punt d'intriga ...
ResponEliminaUna abraçada.
un molt bon homentage a la GRAN Carme!!
ResponEliminaJo també hi he participat, quina gran iniciativa!
ResponEliminaHi han tots els elements per un èxit assegurat en creuar la porta!
ResponEliminaDeliciós Joana
Un petó
Oh, que llarg que es fa el camí cap a la cambra
ResponEliminaApa que estarà contenta la Carme....
Foc al cos!
ResponEliminaQuanta explosió de moments, fantàstic.
ResponEliminaSalut!
Coi, quina casa!
ResponEliminaFelicitem a la Carme!
*Sànset*
I jo a dieta! Cassumlolla!
ResponEliminapotent! suggeridor!
ResponEliminaBona foto. De cap a la rentadora, amb nena i tot!
ResponEliminaOstres! El relat tan sensual i de sobte la cara de la criatura del concurs de fotografia! hehehehe ;P
ResponEliminaQuin xoc!
Khalina,
ResponEliminaJa és a dins :)
Carme,
Gràcies a tu per tants moments...
Garbi,
S'ho mereix!
Xexu,
Com tot el que fa ella!
Albanta,
Això sembla...
Mon,
Sense presses...
Joana,
L'estiu? :)
Montse,
jejeje
Sànset,
Un bon homenatge !
Roberthinos,
Per un dia que te la saltis...
Elvira,
Com ha de ser :)
Jordicine,
Va! Som-hi de cpas!
Núr,
Jeje...aquí tot s'hi val!
Fantàstic!!! Quin esclat!
ResponEliminaGran carme Rosanas. Per cert, aquesta porta està al meu poble, a Cornudella de Montsant
ResponEliminaMarta,
ResponEliminajejeje...com l'estiu que no arriba!
Jesús,
Ja ho vaig llegir! Fantàstica la porta!