Lluna matinera 8,30 matí (5-02-10)Et faig recolzat a la barana del balcó, arran de mar , amb una suau marinada amarant-te la pell com una carícia a l'albada, com un bes a frec dels llavis, amb l'olor de sorra mullada i amb la salabror que deixa un bany.
Et faig llegint , quan el dia s'acaba i les paraules reposen alineades i endreçades en el llibre que fullegen els teus dits, amb parsimònia, amb calma. Quan el cel esquitxa pinzellades i el cos s'amansa i descansa...
Et faig desdibuixant-te dins l'única aquarel.la de la portada d'un viatge que va més enllà dels somnis, sobretot d'aquells que tenim quan estem desperts...
M'embolcallo amb els llençols mentre la llum s'apaga i et veig agafar un jersei per cobrir-te les espatlles, fullejant les darreres frases d'un somni que voldríem que fos real.
Et somio doncs, fins a la propera albada a la barana del teu balcó i de cara al mar.
I és que un dia jo hi estava recolzada...
******
La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.
t'ho he dit més d'un cop. els teus escrits són sensorials. 3D.
ResponEliminaun pas més enllà, sempre, que qualsevol altre.
estàs en possessió d'un secret gran i màgic que et dona una tendresa especial.
I jo, molts cops, sols puc venir i llegir-te en silenci.
i fruir.
i emocionar-me.
i no atrevir-me a dir-te res.
Però vinc cada dia.
I sec prop teu. I procuro compartir la teva mirada, la teva visió d'allò que t'envolta.
gràcies, estimada amiga, dolcíssima nina.
una bosseta de petons dolços
una abraçada sense fi
:¬)*
Sé que parles d'algun d'aquests de la premsa del cor (tipus Dinio), però ara no em ve el nom. Era per no escriure el que et dirà tothom: que escrius com els àngels. Al final, ho he dit.
ResponEliminaPoesia...Joana!
ResponEliminaI dius que no en saps?
Bon cap de setmana!
Anava a preguntar-te si ets poeta, si veritablement et surt de dins plasmar d'aquesta manera les teves sensacions. Un escrit intens.
ResponEliminaHi estaves recolzada al seu costat, entenc. Hi ha records que ens arriben clars, només es pot desitjar que siguin bons records, que tot i no recolzar-te més a la seva barana, hi penses amb un somriure als llavis i no amb nostàlgia. Perquè hi ha coses que val la pena recordar, encara que hagi passat molt temps.
ResponEliminaJoana, com sempre (i sempre em repeteixo, ja ho sé, però no sé com més dir-ho), sensacional!
ResponEliminaTens el do de la paraula!
Petons i bon capde!
Ho has descrit d'una forma tan clara que sembla que ho estiguis vivint ara mateix. Com si aquell record t'hagués anat acompanyant fins a l'avui.
ResponEliminaMolt bon text.
*Sànset*
M'emociones...
ResponEliminaBon cap de setmana!
un escrit molt bonic!
ResponEliminaSí, noia, sí... poesia! Preciós!
ResponEliminaUn escrit de somni.
ResponEliminaCom ja han dit més amunt, això és poesia i dolça!
;)
Les teves paraules son un bàlsam pel cor. Gràcies
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa lluna avui
ResponEliminaes va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.
Que bonic l'apunt d'avui, preciós i amorós.... que duri!
ResponElimina:o)
ResponEliminaBonic i fresc. M'encanta.
ResponEliminaÉs molt bonic això que has escrit. Els somnis s'han de cuidar...
ResponEliminaPrecióa Joana, transmets sensibilitat pels 4 costats.... Un gust llegir-te :) Petons!!!!!!
ResponEliminajo espere que els teus somnis es convertisquen en realitat...
ResponEliminaB7s i moltes llunes!
Barbollaire,
ResponEliminaGràcies. Vine quan vulguis . M'agrada això de 3D . Crec però sincerament que no és per tant :)
Paseante,
jajaj algú de la premsa rosa?Segur.
Fanal,
No de la manera que l'escrius tu :)
Ferran,
Ho vaig a raig, tal com em surt. A vegades és sentir-ho i ho escric :)
Xexu,
Hi ha coses que val la pena viure-ho o haver-ho viscut :)
Rita,
gràcies :)
Sànset,
Els bons records sempre es viuen amb "present".
Joana,
I això no és bo? :)
Carme,
Gràcies!
Assumpta,
La poesia són paraules majors, no sé...gràcies!
Déric,
Ui! que no et veia. gràcies!
Llop estepari,
Em fa il.lusió que sigui així :)
Pere,
Això sí que és maco!Te l'agafo!
Zel,
Ja forma part del record... :)
Fra Miquel,
:))))
Novesflors,
Intueixo la primavera? aixx
Fada,
Els bells, sí!
Cris,
I tu transmets vitalitat!!!
Nimue,
I jo que els teus també wapa!!!
Què bonic! Un escrit ple de poesia que emociona. M'ha agradat moltíssim.
ResponEliminaHas unit el teu art amb la lluna (astre que m'encanta...) INSUPERABLE! molt bonic
ResponEliminaY me preguntas que es poesia? poesia eres tú! de debò poesia en prosa o prosa poètica tan li fa ...molt molt bo!
ResponEliminapreciós!
ResponEliminaUn escrit deliciós! I el poema d'en Pere, senzill i delicat.
ResponEliminaSimplement preciós! :-)
ResponEliminaM'ha emocionat. Cada dia estàs més en forma, Joana. Es bo tenir un balcó aprop nostre. Un petó.
ResponEliminaKweilan,
ResponEliminaGràcies per aquesta emoció compartida!
Patrícia,
Vols dir que és art? Jo no n'estic tan segura. gràcies1
Elvira, Gràcies de veritat!
Bargalloneta,
:)
Núria,
M'agrada les persones que responen amb un poema, cert :)
DooMM,
:) gràcies!
Jordicine,
balcons i finestres per respirar :)