Imatge: Llddona
Museu Dalí: Gala mirant per la finestra / Lincoln
No sé si seré capaç de traspassar la porta vidriera que mena a la cafeteria del carrer per on passo sovint.
La meva mirada s'atura mentre fulleges les notícies del diari i avui , un altre cop, no sé si destorbar-te.
El món està convuls. No para quiet com el fluxe de les emocions que va i ve, com els sentiments que alguns, perduren en el temps.
Vull pensar-te en calma i em commou el fet que una tassa de cafè pugui desvetllar-nos.
Passaré emmirallant-me en les vidrieres, prop teu, sense fer soroll i no veuré si alces la mà. No veuré la teva mirada ni l'expressió del teu rostre i pot ser que tu tampoc em vegis enfundada en el meu vestit de camuflatge que em fa semi-transparent. O sí... i llavors ressegueixis les meves cames que se'n van amb passes decidides, caminant en silenci absorta en els meus pensaments, tan a prop i tan lluny dels teus...
Si entro serà per acabar la conversa que fa un temps vam començar... I entremig, la remor d'un bes d'aire fregant la meva galta i el color dels teus ulls de mel somrient al sol del migdia. Són els bells records que em conviden a escriure, en un intent de vestir les paraules perquè no s'esborrin mai.
Aiii... que difícil es deu fer evitar traspassar la porta... Impulsos, sensacions, records... I la prudència, un cert temor potser, que s'imposa.
ResponEliminaM'encanta com has vestit aquestes paraules.
Joana guapa, tu entra i ja em parlarem. Segur que serà un plaer.
ResponEliminaPetons.
le sportes estan fetes per a comunicar-nos, i si no pregunta-li a USD.
ResponEliminaEntra!
Entra, però no donis mai la conversa per acabada. Sempre queden coses per dir i caldrà trobar moments per compartir-les. Bon cap de setmana, maca.
ResponEliminaEntra dona! entra! Amb això que escrius no pots destorbar de cap manera. A més, un cop ja et va convidar a fer el cafè, no? No el destorbes, segur. Li donaràs una alegria.
ResponEliminaCrec recordar-te un text similar. També era una cafeteria. També tenies dubtes. Veig que perduren.
ResponEliminaJo crec que has de deixar-te de dubtes i cap a dins, a aclarir, començar, acabar...fer el que toqui...
ResponEliminaEntra!
ResponEliminaÉs millor penedir-se del que s'ha fet que no pas del que no s'ha fet. Si és que cal, és clar...
Bon capde i petons, maca!
No va haver-hi mai una segona part? Doncs potser que n'hi comenci a haver, que aviat en farà dos anys. Entra, què hi pots perdre?
ResponEliminaEntra, sigues valenta.... total, què tens que prerdre? Diuen que tot el que comença té un final.... potser és questió d'assumir, encara, que.... què fàcil sembla tot des de "fora el carrer" oi? Salutacions Joana :)
ResponEliminaEm sembla difícil imaginar que la teva companyia puga molestar a ningú.
ResponEliminaEntra, segurament ell pensa: ... altra vegada passa de llarg, i jo aquí esperant dia a dia per si torna a entrar com aquella vegada!! M'agradaria tant!!
Pensa que : en aquesta vida quasi sempre la millor opció es la que més ansia et dona . Cap dintre ...i que me quiten lo bailao.
ResponEliminaagafa impuls i traspassa el llindar de la indecisió...
ResponEliminaquan siguis a dins ja sabràs com mirar-lo als ulls sense por i les paraules acariciaran una conversa íntima i sincera...
petons!
Hi entraré...! :)
ResponEliminagràcies a tothom
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo sé si arribe una mica tard però si encara ho lliges ENTRA!!!
ResponEliminawowwwwwwww!!! Sí, molt bona pensada i .... ejem, sense semblar "cotilla" què tal un post nou un cop hagis trespassat la porta???? :) Un petó Joana!!
ResponEliminaDe nou un relat magnífic, no sé si autobiogràfic o no (com a lector això m'és igual, encara que, evidentment, no com a amic), però excel·lent! Una delicatessen com aquesta fa que un dilluns sembli divendres... tot i que ja fa dies que el vas escriure!
ResponEliminaUna abraçada!
Si queda escrit... és etern! Un petó, Joana.
ResponEliminaNovesflors,
ResponEliminaMai és tard...només que ara mateix la cafeteria fa vacances... :)
Hola Cris,
Res de "cotilla"....paciència! I benvinguda de nou!
Spock,
Aixxxx... Com t'agraden les cafeteries!Que ja olores les vacances!!!!
Jordicine,
Dixem-ho escrit , doncs! Bé les vacances???
Jo també voto perquè entris. però quan els de la cafeteria tornin de vacances, eh? Que si intentes entrar ara, encara acabaràs a la garjola com el Veí.
ResponEliminaVoto per un post quan entris.
Khalina,
ResponEliminaSI encara hi trobés el Veí....
No hi entraré de moment...El setembre pot ser :)
No et quedes curta demanant post i tot!Apa bon estiu Khalina!