Imatge: llddona ( camí Cap de Creus )" L'estiu, el sol, l'amor són fugissers. Perduren sols al fons de la memòria, reserva natural per no morir de fred "
( Quima Jaume )
*****
Capvespre
El crepuscle ha envaït
a poc a poc la badia
i l'ha omplert d'una
llum màgica, quasi diurna.
El mar s'ha condormit
i les barques es troben com
somortes després del tràngol del migdia.
Un vol de gavines juganeres
ens evoca el cant dels amants.
Els perfils de Pení i es Bufadors
són ombres xineses
que ens recorden l'embruix
dels misteris de la nit.
Hora de capvespre vora mar.
Hora de calma i repòs,
d'aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia.
( D'El temps passa a Cadaqués, 1986 )
aturar-se a escoltar el vent al cap de creus té un punt de misteriós.
ResponEliminaUn poema ben maco de la Quima Jaume que desconeixia. El capvespre és la millor hora de la platja i de l'estiu.
ResponEliminaJa m'agradaria poder apropar a meus sentits tot el que marca el poema...
ResponEliminaJo dins, prop dels boscos i riu i entre plantius, sentim en la carn diferent per l'escenari, no pels sentiments. Anton.
La platja, el mar, el sol... tot té aquell puntet romàntico-màgic... que fa que una, fins i tot, s'animi a escriure! :D
ResponEliminaMuasssss!!
Una gran poetessa, la Quima Jaume, i no prou desconeguda. Està molt bé aquest petit tast que ens en fas arribar. Un petó.
ResponEliminano coneixia el poema , pero te tota la rao del mon.
ResponEliminaM'agrada molt la primera frase, però també com acaba el poema, sort en tenim del capvespre, que durant el dia no es pot viure de la calor que fa, ni tant sols a Cadaqués!
ResponEliminamaco, sort que al migdia dormo i no perdo res
ResponEliminaUn repòs per a l'ànima, doncs...
ResponEliminaJo tampoc el coneixia. Molt bonic! També la teva foto del camí del Cap de Creus.
ResponEliminahe d'anar a perdre'm pel cap de Creus!
ResponEliminaM'ha agradat el poema, però em quedo amb la frase de la (suposo que és dona) Quima Jaume.
ResponEliminaun camí preciós per anar a passejar!
ResponEliminaAl estiu però, baixar a alguna cala a remullar-se que fa calor!
Un poema molt bonic que m'ha dut fins aquí l'olor i la brisa de la mar.... Necessito vacances!
ResponEliminaUna abraçada i gràcies per fer-me descobrir una autora que no coneixia.
Hi ha unes julivíes (julioles, guiules) que fan un pam, aqui a baix.
ResponEliminaPorta la canya quan hi tornis....
Òscar,
ResponEliminaI mira que de vent n'hi fa!
Teresa,
Els capvespres d'estiu vora mar són assossegats!
Rebaixes,
sempre fent poesia!
Alepsi,
ja veig que has arrencat!
Fada,
Diuen que són preferibles els tasts que tot de cop!
Garbi24,
I tu la tens al teu últim post :)
Xexu,
Capvespres i nits...
Ddriver,
Si pots dormir rai... :)
Duschgel,
Com ho saps...
Carme,
De Port lligat a Cap de Creus, una bonica excursió. Millor a la tardor!
Déric,
de tant en tant m'hi perdo !
Paseante,
Pots cliclar a sobre el nom...
Estrip,
Si fas l'excursió és inevitable submergir-t'hi!
Spock,
Vaaaa que ja et queda poquet! bones vacances!
Toy,
Fa temps que no vaig de pesca :)
Els versos de Quima Jaume m'han encantat. Amb el teu permís, me'ls anoto!
ResponEliminaTu mateixa, Núria, agafa el que vulguis!
ResponEliminaBon estiu!