*****
Em tempta de nou la nit. Descarada, desenfrenada i diabòlica em convida a enamorar-me.
Fa de venedora experta. M'ensarrona amb les excel.lències dels focs d'artifici.
Desplega mantells de seda perquè hi camini descalça...
Escampa embafadors perfums perquè m'emborratxi...
I barreja xarops de colors i glaçons de cristall...
M'afebleixo, casi em convenç per ser reina de la nit. Agafo una copa, i en un descuit, se m'esmicola a les mans.
Sento fred a l'espinada...
Avui no m'ha embriagat.
Em posaré sabata plana, el jersei de llana ample i els jeans desgastats...Encendré encens i taparé les làmpades amb mocadors de colors...
I del silenci perfumat en farem un poema. Un poema per la nit. Un poema de nit.
" Deleita'm amb un sopar,
encisa'm amb un poema,
M'abellirà fruir d'un vi, l'aroma del qual
pot fer sublimar un moment de bellesa,
l'únic instant en què deixem de ser homes
per esdevenir déus."
Bonic poema i si potser deixem de ser homes i per una estona som deus.
ResponEliminaPrecios el poema i precios el post sencer.
ResponEliminaBona setmana dolça!!!!!
M'agrada que poguem esdevenir déus, també amb jersei ample i texans, i un poema bonic sempre ajuda.
ResponEliminaCaram, caram...;i jo que et feia deessa de talons d'agulla...!
ResponEliminaI a qui no encisa la nit? Almenys jo, me'n declaro culpable.
ResponEliminaa mi també m'ha tornat a tentar la nit aquest cap de setmana...gaudim lentament d'un mojito, tal com he fet ara amb el teu post.
ResponEliminauna abraçada
Preciós!
ResponEliminaFes-te reina de la nit o millor encara, deixa que algú et faci reina.
ptns!
A vegades, moltes vegades tinc ganes de una nit como aquestes que ens regales.
ResponEliminaun petonet
mmmm q maco encara snto l'olor a encens. ;)
ResponEliminaque bonic retrobar-te amb aquestes paraules....molts petons
ResponEliminaM'encanta tot; de la primera a l'última línia. Un pétó, Joana.
ResponEliminaÉs dit. Em quedo aquí i no me'n faran pas moure.
ResponEliminaSi així és la nit...que no surti mai el sol!
ResponEliminaSalut!
Diuen que la nit ens canvia i que tots som una mica noctàmbuls i també que en la foscor mostrem altres rostres i màscares,... qui sap si és veritat, com a mínim és cert que el sol fet de canviar de forma ja ens acosta una mica més als déus,
ResponEliminaUn ptó
Un perfum encisador per a una nit prometedora.
ResponEliminaEt desitjo un bon dia, sol i calma.
t'he deixat un premi al meu blog. M'agrada molt com escrius, ja ho saps. Espero que no t'importi. Un petó.
ResponEliminauna bona nit porta sempre un bon mati
ResponEliminapetons
La nit, l'encens i el vi. Quin gran coctel!
ResponEliminaUn bonic poema, amb suavitat i orgull de deus.
ResponEliminajolin... a mi m'agradaria que em temptara la nit de tant en tant. Però és que em quede dormida com les gallines en quant se'n va el sol! snif!
ResponEliminaQuina metàfora final tant maca. En ambients especials com els de l'amor ens mítifiquen.
ResponEliminaÀlex
Quan una dona em faci un poema així... Ai! Quantes ganes d'estimar!
ResponEliminaPreciós, tendre, dolç...
ResponEliminaCom no pot ser de cap més altre manera, joana, venint de tu..
És un plaer venir a trobar-te a ca teva. Sempre amb aquest colors i aromes... Aquestes sensacions i sensualitat...
Una abraçada i un petonet dolç, nina
Joana, ets única en això de la sensualitat. Sempre en el punt just. :)
ResponEliminaTens la sensualitat de les deesses. I la sentimentalitat de les persones. Un pack interessant.
ResponEliminaNoto que us tempta a tots i a totes la nit. Poemes, encens i vi...
ResponEliminaBon cap de setmana a tothom !