D'aquest cel tan blau i esponjat
Del perfil de les carenes
( Cinglera del Santuari de la mare de Déu del Far - La Selva )
De contemplar els capvespres d'estiu
De la pluja que amoroseix l'hortet
De veure't feinejar amb l'aixadell
Quan enfilo la carretera cap a la Garrotxa, veig el paisatge buit sense tu...
I les flames , efímeres, es despullen dels seus vels de colors!
( La llar de casa )
Amb petites embrenzides torno a gronxar-me a la meva Vall!
que bonic que ha quedat, no hi ha cel tan blau en cap altre lloc, creu-me
ResponEliminapetonets
quin gustet a casa. La olor d la nostra terra i el sentiment a ser d'un lloc...
ResponEliminaI las olors de terra molla de les plantes i la de la llar de foc, no son també un plaer.
ResponEliminaEi bones!
ResponEliminaHe arribat el teu bloc en veure que t'agrada el Leonard Cohen, que és un dels meus cantautors i poetes preferits. Les seves lletres m'encanten, m'hipnotitza el seu domini de l'harmonia i la foscor de la seva tristesa, en fi, des de Chelsea Hotel fins a If it be your will,
una passada.
El teu bloc és molt i molt maco, de veritat,
és un plaer trobar gent amb aquests interessos comuns,
Una abraçada musical.
Pere
La Garrotxa, que bonica! I les teves enyorances plenes de tendresa, també són precioses.
ResponEliminaMica en mica, joana. Et segueixo fent companyia...
ResponEliminaPetons,
Amb petites embranzides vas trobant el ritme del teu pas. Me n'alegro, Joana.
ResponEliminaUna abraçada ben forta!
Enyorem els bons moments i les bones persones, es una bona senyal, però sempre a la mida justa.
ResponEliminapetonets.
La comarca de La Garrotxa, es preciosa!
ResponEliminaEs un dels llocs dels qual m'agraden de Catalunya.
Les fotografies, precioses.
Una abraçada
I aquests sentiments et duraran encara un temps, però mica en mica l'enyorança es tornarà records agradables, i assumiràs que la vida ha de seguir aquest camí i aquest ordre. Una abraçada molt forta.
ResponEliminaVisca la Garrocha! Visca la cosina volcanica que me manca tant!!!!
ResponElimina(l'he escrit en occità, aqueste, d'acord, no és nou, és fàcil però em fa sempre riure).
M'agrada molt la Garrotxa, clar!
I tu també m'agrades!
Doncs, un pensament afectuós !
La gent també formem part del paisatges naturals. Algunes persones, cada vegada menys, encara tenen aquesta antiga i ancestral relació amb la natura.
ResponEliminaÀlex
Mentre el tinguis present, seguirà al teu costat i aquestes enyorances es tornaran somriures i carícies a l'ànima. Una abraçada molt forta des de prop de la Garrotxa
ResponEliminai segur que tanmateix hi ha l'empremta que ens permet recordar en tants racons...a petites embranzides també esta bé. Petons!
ResponEliminaEl cel blau, les flames rojes... tansportem dins seu aquelles partícules impossibles però que conformen l'ànima. Russinyol envasava aire de París, els alquimistes empraven el foc per transformar... de fet d'allí reneix l'au fènix.
ResponEliminaEll és dins teu, en el foc nutritiu que modelà aquesta vella comarca i també en el cel blau, esponjat: sobretot en el cel blau, infinit.
Necessitava canviar de comentari, per trencar una mica. I comentar-te que he volgut compartir aquella vella història X que vas escriure...
ResponEliminaCanvi de registre, doncs...
transporten (volia dir)
ResponEliminaQuina tendresa, quan amor en l'enyorança... Que bonic el sentiment que deixes lliure i que podem compartir...
ResponEliminahola joana, portava algun temps desconectada així que he fet una ullada als posts anteriors... i aquí et deixo per si el vols agafar un petó ben suau i dolç. (has de saber que és un petó que va de puntetes i no fa gens de soroll ;) )
ResponEliminaL'escrit és realment bonic eh...
ResponEliminaHola Joana, m'agrada com descrius la Garrotxa i el seu enyorament. És veritat la vista des d'aquí dalt és magnifica. Sóc un enamorat de la Garrotxa. Aquesta setmana santa hi hem estat dos dies. La llum, la terra, els colors les persones engendren una terra especial.
ResponEliminaSalut. onatge
Nina... no voldria deixar paraules que trenquessin l'harmonia i la tendresa dels teus mots.
ResponEliminaMota amarats dels colors d'un lloc màgic que conec lleument.
Amb el teu permís et deixo una bosseta d'abraçades de colors i de petonets de farigola i romaní.
:¬)**
com sempre que maco un peto wapisima
ResponEliminaLa imatge d'un home que feineja amb l'aixadell és com una postal tendra per tornar a mirar moltes vegades. Un petó i bon final de setmana Joana.
ResponEliminasuposo que poc a poc la vida continua. I la Garrotxa és un bon lloc per a perdre-s'hi!
ResponEliminaLa intenció ho és tot. Poquet a poquet. Clar que sí. Un petó.
ResponEliminaPrecios Post!
ResponEliminaMe emocioné!
Un abrazo bonita
Preciós Joana,
ResponEliminaTornar a gronxar-te a la vall que ell tan estimava, és un dels millors homenatges que li pots fer, a ell i a la vida
Un càlid somriure
Quin caliu deu donar aquesta llar de foc.
ResponEliminaMolt maco el text, m'ha agradat molt!
Maco i tendre.
Una forta abraçada.
Hola Joana.Felicitats pel teu blog.És el primer cop que hi entro i em sembla preciós.Veig que fa poc has perdut el teu pare i puc entendre com et sents ja que el maig farà un any es va morir el meu.He llegit els teus posts i m'han emocionat.T'envio unes paraules que vaig escriure al meu pare,un home sencill i bo que tot i passar els seus últims anys en una cadira de rodes,mai va perdre el somriure.
ResponEliminaESTIMAT PARE,gràcies per haver omplert les nostres vides amb el teu somriure.
Recordar-lo,farà que aquest sol que ara sentim tan fred,un dia ens torni a escalfar.
Que,aquest mar que ara veiem tan gris,un dia,torni a ser blau
I que els teus bons amics els ocells,que ara ens semblen tan quiets,tornin a volar ben alt.
Descansa en pau pare.T'estimo.
Be Joana,fins un altre ratet,reb una abraçada d'una gironina que com tu és diu Joana.
Un homenatge preciós.
ResponEliminaai! jo hi he estat!
ResponEliminaFa dies que no el mirava , té la mà. Gràcies!
ResponEliminaI l'olor de casa, Déjà!
Un gran plaer, Striper!
Benvingut Pere. La veu tan greu d'en Cohen enamora!
Gràcies Carme!
Rita, gràcies per ser tan a prop!
Confio que tu també Duschgel!Una abraçada!
Trobar la mida justa sempre costa, Antoni! Bentornat!
Un placer mariaisabel!
Ho sé Xexu i ho intento. Gràcies!
Visca! Un petó!Joan
Les persones formen part del paisatge! Espia
Una abraçada per a tu també Shadow!
O pas a pas, Clint!
El cel i el foc, preciós no et sembla Tondo? ;)
Em pensava que no " m'estaves amic" per aquella història... Ara veig que sí! ;)
Gràcies Zel bonica!
Rebut Mirielle, Moltes gràcies!
M'ha sortit de dins, Sense...!
Deu ser per els volcans...que la fan màgica!
benvinguda onatge!
Aviat serà el temps de la farigola i el romaní...Poeta Barbollaire! Un petó!
Una abraçada Ddriver!
M'hauràs de venir a rescatar, Rober! ;)
I el coratge, Jordicine ! Gràcies!
Un abrazo Carolina!
Un regal que ell m'ha fet a mi, sempre estarà allà, Myt!
Una abraçada!
I si fan unes torrades que ni t'explico Uri!
Benvinguda anònima gironina Joana! Gràcies per les teves paraules!
Boira, un petit , minúscul homenatge! Gràcies
Mira que bé! Déric!