dimecres, 24 d’abril del 2013

L'art de la pintura

No et velluguis, no te'n vagis, no tinguis pressa... Avui que portes aquest vestit que combina amb les cortines del meu estudi, avui que els teus ulls són com un mirall de mar.
Ara que la claror et moldeja la figura, no et moguis.Serà un instant. Faig les traces ràpides , fins i tot puc sentir el teu respir, aquest desassossec en la mirada, aquest enrojolament a les galtes quan passes prop meu.
Deixa'm que immortalitzi la teva cara, els teus cabells i el teu desig en aquesta tela. Si no em vols correspondre deixa que la història sigui testimoni de la teva bellesa. Aquesta bellesa trobada fruit d'un moment d'inspiració.
Deixa'm que et perfili els teus llavis encara que mai he fet per robar-te un petó.
Deixa'm veure què amaga aquest llibre que escolta què li diu el bateg del teu cor. Ell no diu mentides.Només sospira.
Escolta'l i deixa't pintar.


Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673

Una altre proposta de Relats Conjunts 

16 comentaris:

  1. Això és passió, i m'atreviria a dir que alguna cosa més. Un escrit de gran sensibilitat, com sempre.

    ResponElimina
  2. Vermeer podia pensar tot això mentre pintava. És la passió de l'artista i la model el que fa néixer la bellesa ...

    Bona nit Joana.

    ResponElimina
  3. Suau i encantador escrit Joana...

    ResponElimina
  4. Posats així, crec que la model no marxarà.

    ResponElimina
  5. Bon relat, tot aquest escat de passió quedarà plasmat al quadre.

    ResponElimina
  6. "Deixa'm que immortalitzi el teu desig". Si ho aconsegueix, crec que haurà arribat a la plenitud professional.

    ResponElimina
  7. molt bon relat! apassionat !

    ResponElimina
  8. com continuï així la model entrarà en calor i començaran a caure peces de roba....

    ResponElimina
  9. Si, si. joan gasull finalment han marxat...

    http://1.bp.blogspot.com/-9TwJ0h6oHb0/UX1yqZm4CcI/AAAAAAAADCs/4QMNbgoo2z4/s1600/veermer.jpg

    cap a un lloc més adient per a fer baixar la temperatura...suposo!
    ;O)
    Ho he trobat aquí:
    http://escuchandoconlosojos.blogspot.com.es/2013/04/fotografiar-la-ausencia.html

    Ah! La descripció molt bona, JOANA :o)
    petó

    ResponElimina
  10. M'ha entusiasmat la idea i la imatge.

    ResponElimina
  11. Segurament era un patiment en aquella època retratar una noia interessant. Tantes hores a l'estudi, observant cada detall del seu aspecte... Sort que ara hi ha càmeres fotogràfiques :-)

    ResponElimina
  12. Uau! nena, m'encanta aquest relat, i la passió que porta en ell...

    ResponElimina
  13. Bufa! Quina passió!
    Boníssim relat!

    ResponElimina
  14. A veure, menys pintar i que li tiri la canya, jaaaa!!!! ;p

    ResponElimina
  15. Un gran desig. Porta'l a bon fi. M'ha agradat.

    Salva

    ResponElimina
  16. Gràcies,hahaha! A veure com acabaran...

    ResponElimina