Jo crec que massa sovint ens la juga... però sí senyora, l'empenta, trempera i força dels castells ens mostra com ens hem de tornar a aixecar malgrat fem llenya. Ara, també ens demostren que sols és més difícil, i que si ho fem acompanyats i fent pinya aconseguirem reptes més difícils!
M'he esperat fins ara a poder veure el vídeo, que valia la pena. M'agraden els castells com a exemple de superació. A més, la cançó que hi han posat és molt maca i hi queda molt bé. Bones paraules que val la pena no oblidar.
Fotut ho tindriem si no tinguéssim aquesta capacitat de remuntar, de tornar a intentar. Els castells humans en són una bona metàfora, potser per això provoquen l'emoció que provoquen: l'empenta, l'esforç, el treball, l'entusiasme,....
A veure si torno a aixecar el blog després d'una temporadeta complicada i amb molt poc temps per visitar-vos...
Jo crec que massa sovint ens la juga... però sí senyora, l'empenta, trempera i força dels castells ens mostra com ens hem de tornar a aixecar malgrat fem llenya. Ara, també ens demostren que sols és més difícil, i que si ho fem acompanyats i fent pinya aconseguirem reptes més difícils!
ResponEliminaquan més difícil més bon gust te la victoria.....ho aconsseguirem
ResponEliminaConec aquest video, és fantàstic.
ResponEliminaCada cop que el veig m'omple d'energia i emoció.
Bon dia Joana.
Com els pilars, el castell que puja amb esforç, emoció i ganes au vinga amunt!
ResponEliminaAquest vídeo sempre em fa saltar les llàgrimes.
ResponEliminaLes caigudes i els entrebancs són, sempre, font de nous aprenentatges de vida!
ResponEliminaSom-hi!
Entre tots podem!
Un beset wapa!
Les caigudes i els entrebancs són, sempre, font de nous aprenentatges de vida!
ResponEliminaSom-hi!
Entre tots podem!
Un beset wapa!
M'he esperat fins ara a poder veure el vídeo, que valia la pena. M'agraden els castells com a exemple de superació. A més, la cançó que hi han posat és molt maca i hi queda molt bé. Bones paraules que val la pena no oblidar.
ResponEliminaDe vegades la pujada és massa gran, ens supera, costa respirar...
ResponEliminaMalgrat to, sabem que hem de seguir.
Jo també el conec, és fantàstic i m'emociono cada cop!
ResponEliminaSom-hi, vinga!
Petonassos!
Cada vegada que el veig m'emociono
ResponEliminaGràcies!
Fotut ho tindriem si no tinguéssim aquesta capacitat de remuntar, de tornar a intentar.
ResponEliminaEls castells humans en són una bona metàfora, potser per això provoquen l'emoció que provoquen: l'empenta, l'esforç, el treball, l'entusiasme,....
A veure si torno a aixecar el blog després d'una temporadeta complicada i amb molt poc temps per visitar-vos...
Una abraçada ben ben ben gran, wapa!
:)
i tant, i moltes vegades descobrim que el futur és més brillant que el passat ;)
ResponEliminatot bé?
Una abraçada!!!