dimarts, 22 de novembre del 2011

penjats del cel


Adés i ara
es balanceja
fins a tocar
el cel
amb la punta
dels peus


 

 Per descansar de tantes enquestes, valoracions, propòsits ,promeses, mentides i de blau...

10 comentaris:

  1. Doncs, sí, quin relax!

    Descansem una mica...

    ResponElimina
  2. A veure si per acabar-ho d'adobar surt el sol d'una vegada.....bon relax

    ResponElimina
  3. M'hi apunto!
    Gronxa't, gronxa't!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. una puntualització... descansar "d'aquell blau barrufet"... ;¬P

    la resta de blaus son completament innocents.
    quina pau aquí... amb aquest solet i l'olor d'herba molla.

    gronxen-nos, doncs, al ritme d'alenades clares.

    petonet dolç, nina estimada :¬)*

    ResponElimina
  5. Quina pau dóna mirar el cel a través dels arbres, gronxan-te...fa dies que vaig desar l´hamaca i ara la trobo a faltar ;-)

    Bon dia Joana!

    ResponElimina
  6. Una hamaca és un punt de vista del món gairebé perfecte :)

    ResponElimina
  7. A mi no em relaxa, ès com la yoga, em poso més nerviosa. Seré un bitxo raro :). Salutacions

    ResponElimina
  8. Descansem, doncs, que ens esperen uns temps mogudets amb tant de blau barrufet, com diuen més amunt :o)

    ResponElimina
  9. Carme, Garbi, Fanal,Barbollaire, País,Clidice, Fra...gràcies.

    Mirambella, Gràcies també. Només faltaria que a tothom ens agradés el mateix.Salutacions.

    ResponElimina
  10. Tu el que volies era ensenyar-nos les sabates noves de manera dissimulada. Seràs presumida... :-)

    ResponElimina