dimecres, 4 de maig del 2011

Groc





llddona



No hi ha lloc pel verd




quan les poncelles esclaten




com petits solets

17 comentaris:

  1. Preciós Joana !! si em deixas me'l emporto al meu bloc per posar al lateral els haikus son dificils pero molt macos..

    Gracies pel teu suport preciosa, i per las tevas paraules sempre!!

    Moltes petonets i espero poder estar a la próxima diada blocaire!!

    ResponElimina
  2. Bé,a mi em sona com un haiku no sé si ho es..

    Mes petonets guapa

    ResponElimina
  3. La rosa groga
    de fulla tendra ... com tu
    de pitiminí.

    Bona tarda Joana.

    ResponElimina
  4. Doncs ben lluny el verd per molta esperança que porti.

    ResponElimina
  5. Maquíssimes Joana. El groc és un color preciós. Petons.

    ResponElimina
  6. M'agrada aquesta sèrie de colors-natura-poemes que estàs fent, Joana!!

    petons, bonica!

    ResponElimina
  7. Són precioses, Joana!
    Que boniques!

    ResponElimina
  8. tant de bo el groc sigui el color dels bons temps....

    ResponElimina
  9. El groc, quan esclata, també és bonic, també. I alegre.

    ResponElimina
  10. Ai! La Violette se m'ha avançat! Jo anava a dir el mateix :o)
    A mi m'agrada el groc...
    petons

    ResponElimina
  11. Ben dit ben mirat
    groc d'or llimona i flor

    ResponElimina
  12. l'esclat del groc fa que la mirada el cerqui a tot arreu.

    ResponElimina
  13. El verd sap, però, que el color de les flors forma part d'ell.

    ResponElimina
  14. és cert no hi ha lloc, aquest groc ens atrapa... preciós haikus i precioses poncelles..

    ResponElimina
  15. Verd, groc, roig, rosa, lila... els colors que siguin, però ben vius!

    ResponElimina
  16. Bonic. T'imagines que un dia esclatés el sol i es convertís en una poncella? Seria un espectacle gairebé a l'alçada d'un Barça-Madrid.

    ResponElimina