De tornada...

Imatges Llddona

Des del marc de la finestra em fa l'efecte que l'espai s'engrandeix i que el temps s'allarga.És la diferència d'anar amb horaris o sense.

la boira matinal deixa pas a la lluminossitat d'un paisatge tenyit de tardor. Em deixo empapar per l'aire fred i net del Pirineu Aragonès.Els primers jugadors de golf estrenen l'herba recent aplanada. Al fons el fum de les fàbriques de Sabiñánigo es barreja amb algun núvol baix.

El dia és llarg. Temps de sobres. Ens calcem les botes de muntanya, preparem la motxilla i cerquem una ruta. Un GR o un PR, de 2,3 0 4 hores. És agradable respirar, caminar, escoltar el soroll de l'aigua als barrancs o contemplar un saltant. Un esquirol s'apropa mentre fem una queixalada. Esporuguit s'enfila a un arbre.

A Sardàs l'alcalde , un professor d'anglès d'Escòcia afincat al poble des de fa més de 30 anys, ens fa de guia improvisat. Ha restaurat un taller de forja on els veïns s'hi acosten per a fer alguna cosa per la casa.També arregla el jardí del cementiri, dóna classes d'anglès i com a curiositat ens explica que ha instaurat al poble , junt amb una amiga anglesa que va treballar en un càmping de Mont Roig del Camp, la festa de la calçotada. Parlem de l'olor dels calçots i de la salsa romesco. Ensalivem només de pensar-hi. La salsa l'ha fa el metge del poble el qual té com a hoby la cuina. Si està ben feta s'acaba el pa, ens diu...

A Lanuza una veïna ens ven loteria de Nadal i ens explica que els xais que veiem com pedretes al vessant del pantà són d'ells. Que venen el xai a 8 euros el quilo i que a l'hivern marxen a Osca. L'hivern sota Sallent del Gállego és cru. La neu i el fred són els amos del poble. És massa avorrit viure-hi a l'hivern, ens diu... I afegeix que fer de pastors és dur...No pots descuidar els animals ni el dia que et cases...

Baixant de Biescas, després de perdre'ns per una pista forestal, descobrim el Mesón del Molino, a Escuer. Són les 4 passades i el que tenim és fam. Un menjador petit, cuidat i acollidor. Per una de les finestres entra el sol que escalfa el local. L'amo cuina per nosaltres. És un regal després de més de 4 hores de caminada entre pins on l'obaga ens ha enfredolit el cos.

A Panticosa el balneari, l'hotel i el casino estan tancats. Un complexe fantasmagòric.L'especulació immobiliaria a l'Aragó està ben extesa.Als petits pobles és ben evident.La pujada és costeruda i el vent talla com un ganivet esmolat.

L'estació modernista de Canfranc amb el túnel que dóna a França està fora de servei. Només hi ha trens fins a Saragossa. A prop l'accés fronterer per carretera passa pel port de Somport.

De nit torna la calma. El silenci esdevé un bàlsam pel cos.Hi ha temps per llegir, per veure com a poc a poc la claror s'esmorteeix. Hi ha poc turisme aquest octubre. És impossible no brindar amb una copa de vi del Samontano. Una sopa de bolets i crema de castanyes insultanment aromàtica d'un color marronós ens apropa les olors de bosc.

Al canal Plus fan el Barça però algú se'ls ha emportat el comandament a distància...No hi ha partit. Som els únics catalans. Sabem que a la cuina hi ha una ràdio. Ens ho confessa en Mariano, un jove cambrer que és del Barça. 2 a 1, el dissabte. Guanya. Ja en tenim prou.

Preparem la tornada. El temps s'ha allargat en aquest impàs cap a l'hivern. Arriben els dies curts i encongits atepeïts d'horaris però les fotos serveixen de finestra per on reviure els records.

Fa una setmana que ja treballo però no m'han deixat respirar. He de posar-me al dia. Felicitar als premiats dels C@ts,preparar la HV i escriure el RC.Fora mandra :)