Quan pronuncio la paraula Futur
la primera síl.laba pertany ja al passat.
Quan pronuncio la paraula Silenci,
el trenco.
Quan pronuncio la paraula Res,
construeixo quelcom que no quep en cap no-existència.
Wislawa Szymborska, poetessa polonesa nascuda a Körnik el 1923. Premi Nobel de literatura 1996. Actualment viu a Cracòvia.
Körnik és un poblet a uns 20 km de Poznan. Té un carrer llarg i al final un castell molt ben conservat. Un llac envolta el poble i de cop és com si el temps s'aturés.
T'envaeix el silenci i discretament t'acostes a les finestres, a les botigues. La gent et mira i sap de sobres que ets turista. Fa una calor sofocant. Sota l'ombra d'uns desmais intentes escriure el que veus però prefereixes assaborir el moment i impregnar-te de les olors i dels colors. Quedar-te amb l'essència que en definitiva t'ajudarà ,quan ho vulguis, a descriure allò que vas veure.
Tancant els ulls és més fàcil percebre fins i tot l'aire càlid que arrossega les paraules pels carrers...
Més poemes de Wislawa
Què be, he estat el primer. M'agraden molt aquests versos plens d'incertidumbre.
ResponEliminano només una gran poeta sinó també una gran filòsofa...Gran Wislava! gràcies Joana per fer-te'n eco dels seus mots!
ResponEliminaUna joia, jo en vaig comprar un de poesia, el que vaig trobar i és per gaudir!
ResponEliminaho he trobat molt bonic, anire a la recerca del llibre
ResponEliminaTens ànima de poetessa polonesa. T'ho mires a distància, i ens ho descrius amb paraules que detallen una sensació.
ResponEliminaun bon viatge d'aquest estiu seria anar a Cracòvia amb un llibre de poemes de Wislawa a les mans.
ResponEliminaQuines frases més paradigmàtiques. Carregades de raó!
ResponEliminaPrefereixo que visquem el present, que ja no ho serà quan ho llegeixis. Ho serà el teu i, al mateix temps, el meu passat...
*Sànset*
Preciosos, amb les seves paraules paradoxals... jo també me'n vaig llegir un de llibre d'ella. Fa uns anys... hi hauré de tornar.
ResponEliminaGuau!
ResponEliminaRealment m'han encantat aquests versos! Gràcies per la recomanació!
No acostumo a llegir poesia perquè em sembla buida i pretenciosa, normalment... però començo a veure que... m'he equivocat d'autors. :)
Gràcies Joana!
Qué entrada mas bella, felicidades.
ResponEliminaM'agraden molt les tres paraules i tota la teva entrada. Com diuen per ací, l'hauré de rellegir...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
He trobat tres veritats - dites. exposades, per tu - en les que el meu magí hi traballa de tant en tant encara que per separat.Tenen una mel de vegades espessa i altres fuïda que les fa inexistents? en sa existència./
ResponEliminaEm consola llegir-te. Anton
Doncs tindrem en compte que: El Silenci del Futur no ens dóna Res.
ResponEliminaPer tant,a xerrar com a descosits.
Doncs és veritat! En garbí, un cop més, l'ha clavada!
ResponEliminaNo la conec massa, però he sentit a parlar d'ella uns quants cops. Un petó, JOANA.
ResponEliminafantàstica recomanació!
ResponEliminagràcies joana!
m'han encantat les tres paraules estranyes!
ResponEliminaParaules molt sàvies. I m'encanta com descrius Körnik. Fa ganes d'anar-hi!
ResponEliminaGràcies per compartir aixó, m'ha agradat molt.
ResponEliminaVeig que ha estat un viatge poètic, Joana!
ResponEliminaJo des de que la vaig descobrir, no he deixat de llegir-la.
http://fanalblau.blogspot.com/2009/02/de-dones-que-vesteixen-poesia-ii.html
Una abraçada molt gran!
Ja veig que l'haig de llegir!
ResponEliminapetonets de tornada a la llar.
No la coneixia aquesta poeta! Gràcies per compartir-la :-)
ResponEliminaI saluuuuuuut ! Wapa!
Torrevientos,
ResponEliminaParaules que usem sovint i no les desgastem :)
Elvira,
I una gran observadora de la vida! gràcies a tu
Zel,
És una poesia-prosa , no trobes?
Mon,
Qualsevol de poesia t'agradarà. O això espero :)
Paseante,
No crec. Només transcric allò que em passa pel cap...jejej
Estrip,
Jo he passejat per Körnik i pensant en ella tot tenia un sentit poètic :)
Sànset,
Que efímer doncs és el present, no?
Carme,
Rellegir...un gran exercici...en vas parlar un dia no?
Alepsi,
Un cop d'ull a la seva poesia potser et farà canviar d'opinió :)
Madison,
Benvinguda i gràcies!
Onatge,
Que no bufi el vent...el cel pinta grisós :)
Rebaixes,
Tu ets el nostre poeta, el de casa... gràcies per ser-hi sempre!
Garbi,
Xerraire de mena jejej però el silenci quin bon company també!
Bones vacances!!
Albert,
Xerrar pels descosits...a tota hora jejeje
Jordicine,
Esperop que la gaudeixis!petons
Mar,
Gràcies !!
Khalina,
I sovint no les hi fem cas...
Núr,
Segur que t'agradaria, petitó, un gran castell i un carrer llarg, cases i botiguetes i una església i un llac...i molta història :)
Joana,
A tu per venir.Estic un pèl mandrosa :(
Fanal,
He llegit el teu post. Magnífic com sempre!
Arare,
Bentornada a casa wapa!
Tondo,
Salut i ... :)