Em portes records d'infantesa.. a casa teniem un pou... Imaginava alli a sota un món fascinant, ple d'essers fantastics, de misteris, de sorpreses... Un petó guapa... feia temps que no em passava per aqui, ...imperdonable, ets el meu blog de referència, la nineta dels meus ulls.
Novesflors, Carme, gràcies! Joana, Si? :) Onatge, Aigua de vida, set de vida! preciós Barbollaire, Gràcies! Pere, Ara molts estan secs :( Sànset, Fotos pescades :) Mireia, Jo també ho feia de tirar pedretes.Un soroll sord!
Gurmet, Potser :) Nimue, Tenen un cert encant, sí Garbi, El meu pare hi baixava el porró :) Elvira, Ara que s'acosta l'estiu... aigua fresca, que bé! Fanal, gràcies wapi!
Lolita, Quinja pena que no se'n facin ara...amb la sequera han desaparegut. Albanta, Tens molta imaginació. A dins els pous hi ha un altre món. El del silenci?petons wapa.Et perdono :) Rita, A casa la mare n'hi ha un :) Mirambella, A mi no me'n fan de por, tot el contrari. Hi baixaria :) Jordicine, Plens de tot. Misteris? Ferran, Ostres no m'ho imaginava ...un urbanita com tu! :) David, Si és una novel.la bona...fes memòria!
Ester, Bentornada!!!!Kweila, Gràcies .Són els que vaig trobar caminant Mon, Un petó? :) Núr, I que bona! Candela, Tant de bo es compleixin wapa, per tu! Paseante, Quina pena no? Montse, I no sabem mai quin secret amaguen... Lisebe, Potser només desig d'aigua fresca, records, vida...Ui moltes coses!!1
Un haiku perfecte. :)
ResponEliminaQue bonics són els pous!
ResponEliminaUn haikú preciós!
Jo els trobo.... romàntics.
ResponEliminaVenen ganes d´abocar-s´hi i tirar-hi pedretes! ( ja sé que no s´ha de fer;-)...)o buscar´hi el mirall de l´aigua ( ara sí).
ResponEliminaMolt bonic el haikú, sí senyora.
Del pou de la vida
ResponEliminaen pouarem aigua de vida
per la set de viure...
-m'encanten les fotografies-
Una abraçada.
onatge
Les fotos i les paraules són belles.
ResponEliminaPerò està clar que no podia ser d'una altre manera venint de tu.
Una abraçada enorme
Un petonet dolç, nina
:¬)*
Te'n recordes?
ResponEliminafa anys quan pouàvem
tu t'emmirallaves...
Bona tarda Joana.
Mentre no hi hagi perill de fer cap a baix, encara rai!
ResponEliminaUnes imatges ben maques d'uns llocs que sempre donen per pensar i fer-ne metàfores.
*Sànset*
fins i tot sento el soroll de l'aigua al tirar una pedreta per veure si es gaire profund.
ResponEliminaBòniques fotos i paraules
Potser en el fons s'amaga un secret.
ResponEliminaooh! m'encanten els pous! sempre que en veig un m'hi vaig una foto! :)) molt bonic el poema. B7s!
ResponEliminaencara recordo quant de petit i baixàvem la fruita amb un cistell per refrescar-la. Pous de vida
ResponEliminaPous i mots ...tots d'aigua ben fresca
ResponEliminaUn haikú perfecte, preciós i engalanat!
ResponEliminaSenyora del barret blau...jo me'l trec per felicitar-la!
un petó, joana!
Els pous són com petits tresors on el temps no arriba...
ResponEliminam'agrada molt especialment el pou que és a sota,li escau molt bé aquest preciós haiku
Em portes records d'infantesa.. a casa teniem un pou... Imaginava alli a sota un món fascinant, ple d'essers fantastics, de misteris, de sorpreses...
ResponEliminaUn petó guapa... feia temps que no em passava per aqui, ...imperdonable, ets el meu blog de referència, la nineta dels meus ulls.
Què macos, Joana, i quins records! A casa els avis n'hi havia... :-)
ResponEliminaSón macos, pero em fan una mica de por també. A casa n'hi havia un. Salutacions
ResponEliminaPous plens de vida. Petons, JOANA.
ResponEliminaAputa'm a la llista dels enamorats dels pous, Joana!
ResponEliminaMaco post, maco :))
N'hi havia una novel·la que anava de pous, ara no m'en record molt be, pero ja faré memòria.
ResponEliminaA mi també m'agraden molt! Quin haiku més bonic...
ResponEliminaM'encanten els pous i aquests són especialment bonics, igual que el poema.
ResponEliminaUn eo!!! una pedra cau al fons
ResponEliminaeo!!!! ressona... i una moneda un desig?
M'agraden les imatges! I m'has fet pensar en una cisterna que tenia el meu padrí... Quina aigua més fresca, tu! :D
ResponEliminaPlens de desitjos que sempre es compleixen!!!!!
ResponEliminaSón macos els pous. Quan era petit n'hi havia un al pati de casa. No sé perquè, però el van tapar.
ResponEliminaUn haiku preciós. El pou amb el seu forat profund i misteriós.
ResponEliminaPreciós haiku i el que hi ha dintre d'aquestes paraules.!!
ResponEliminaNovesflors, Carme,
ResponEliminagràcies!
Joana,
Si? :)
Onatge,
Aigua de vida, set de vida! preciós
Barbollaire,
Gràcies!
Pere,
Ara molts estan secs :(
Sànset,
Fotos pescades :)
Mireia,
Jo també ho feia de tirar pedretes.Un soroll sord!
Gurmet,
Potser :)
Nimue,
Tenen un cert encant, sí
Garbi,
El meu pare hi baixava el porró :)
Elvira,
Ara que s'acosta l'estiu... aigua fresca, que bé!
Fanal,
gràcies wapi!
Lolita,
Quinja pena que no se'n facin ara...amb la sequera han desaparegut.
Albanta,
Tens molta imaginació. A dins els pous hi ha un altre món. El del silenci?petons wapa.Et perdono :)
Rita,
A casa la mare n'hi ha un :)
Mirambella,
A mi no me'n fan de por, tot el contrari. Hi baixaria :)
Jordicine,
Plens de tot. Misteris?
Ferran,
Ostres no m'ho imaginava ...un urbanita com tu! :)
David,
Si és una novel.la bona...fes memòria!
Ester,
Bentornada!!!!Kweila,
Gràcies .Són els que vaig trobar caminant
Mon,
Un petó? :)
Núr,
I que bona!
Candela,
Tant de bo es compleixin wapa, per tu!
Paseante,
Quina pena no?
Montse,
I no sabem mai quin secret amaguen...
Lisebe,
Potser només desig d'aigua fresca, records, vida...Ui moltes coses!!1