Enmig de les paraules s'escola el so de les notes amb la placidesa de les tardes de diumenge. Llegeixo i em deixo endur per la màgia d'uns dits que llisquen amb una suavitat embriagadora.
A fora el cel s'ha tenyit de gris. Fosqueja i no hi ha Clar de lluna ni estels . El dia ens ha regalat una carícia d'estiu. Els firaires i la Devesa somriuen amb els colors i la música. No fa fred per menjar castanyes però per Fires se n'han de menjar. Les primeres . Mentre t'embruts els dits pelant-les olores el fred que més enllà dels Pirineus ens saluda amb un barret blanc.
A fora el cel s'ha tenyit de gris. Fosqueja i no hi ha Clar de lluna ni estels . El dia ens ha regalat una carícia d'estiu. Els firaires i la Devesa somriuen amb els colors i la música. No fa fred per menjar castanyes però per Fires se n'han de menjar. Les primeres . Mentre t'embruts els dits pelant-les olores el fred que més enllà dels Pirineus ens saluda amb un barret blanc.
I ja a punt per Sant Narcis, records de meus de la dehesa i sant Narcis, i es que Girona sempre m'enamora.
ResponEliminaSempre preciós el clar de lluna. Gràcies per la teva aportació als Calms i calmes. Et repeteixo aquí que des del Far, allà baix he vist molts cops Sant Martí Sacalm tot i que de prop no hi he estat mai.
ResponEliminaAvui hem tigut un dia plàcid i el mar tenia un blau preciós. M'entristeix, però que es faci fosc tan d'hora. Efectivament encara no vénen de gust les castanyes.
ResponEliminajo estaré en un poblet prop de Girona el cap de setmana que ve. La veritat és que tenim l'esperança de menjar castanyes! (bé, jo ja n'he menjat aquesta setmana, eh!) Que tindrà la lluna llunera que tant ens agrada... B7s!
ResponEliminaLa lluna sempre és atractiva.
ResponEliminamàgica descripció
ResponEliminaEsperem que en la setmana de fires podem veure-la tota la setmana
ResponEliminaTanta fred que feia abans per Fires. He sentit explicar que era tradició d'estrenar l'abric, per Fires. Ara sembla impossible.
ResponEliminaUn escrit i una música plens de delicadesa.
Castanyes i panellets, però no vénen de gust encara, fins que no arribi el fred...
ResponEliminaUn escrit maco, com sempre en tu!
Petons!
Castanyes, Beethoven i literatura. Bona combinació
ResponEliminaJa esteu de fires? Pensava que era una mica més tard.
ResponEliminaEspero trobar una castanyera aviat, em venen de gust les castanyes!
La fred encara no ha vingut, però ja l'enyore ...poder seure davant el foc, al seu caliu, i menjar castanyes!!
ResponEliminaBé..ja vindrà... mentretant gaudim d'aquest estiuet mandrós per deixar-nos...
Un petó dolça
Ja es veuen els pirineus enfarinats? Ja arriba la fred a la devesa? Mmmmm l'olor a castanyes torrades, les llums que encisen a petits i grans...
ResponEliminaAquest any sí, m'he agafat festa per Sant Narcís, o sigui que tornarem a reviure les passejades i els concerts de barraques.
Què deu tenir que ens enlluerna tant?..
ResponEliminamolt bonic!!!!
ResponEliminaM'encanta com descrius.... deixa tan bon regust de boca.... Un petó!
ResponEliminaq maco! aixi q d fires, eh...com staven les primeres castanyes d la temporada? ;)
ResponEliminaLa lluna.Sempre tan lloada. Ens guia amb la seva màgia. Cuida dels contes en la foscor de la nit.
ResponEliminaBona festa major. A mi, per cert, no m'agraden les catanyes, faci el temps que faci. Ja ja ja. Petons, Joana.
ResponEliminaM'agraden més els moniatos, les castanyes no tant, les Fires tampoc, em deprimeixen i no sé per què.
ResponEliminaT'he llegit i m'he relaxa't. Tornava per aquí després d'un temps i m'alegra veure que tot segueix igual. Bona setmana!
ResponEliminaXexu, deixa'm dir-te que a l'estació de Vilanova hi ha una castanyera, i no és broma!
ResponEliminaTenim un un gran país, de nord a sud, de Salse a Guardamar, de Fraga a Maó.
ResponEliminaSalut i Terra
Acabo de menjar un parell de castanyes crues i per això no embruto el teclat. Espero qe anessin bé les Fires.
ResponEliminaQuina tranquil·litat més dolça per a començar el cap de setmana... Jo també tinc ganes d'embrutar-me els dits pelant castanyes! :) M'encanten! Llàstima que no fa gaire fred... ains, aquest temps!
ResponEliminaGenial la cançó! havia arribat a saber tocar casi mitja cançó!
ResponEliminapassava per aquí, i curiositat!:)
Curt i maquíssim. La música, també. Bon novembre que comença, encara que no amb el fred d'altrs èpoques...
ResponEliminaStriper,
ResponEliminaBon temps per S. Narcís!
Carme,
Gràcies a tu. Conec molt bé S. Martí Sacalm...els meus pares s'hi van conèixer )9 fa mooolts anys!
Fada,
Continua el bo temps i aquest any no he menjat castanyes!
Nimue,
Has tingut una bona estada?
Kweilan,
I si no la veiem ens la inventem.
Jesús,
gràcies!
Garbi,
Ahir diumenge era plena. La vas veure?
Núria,
Quan erea petita feia n fred que pelava i amb abric i botes d'aigua.
Rita,
M'he passat als panallets de pinyons... ara bledes :)
Veí,
T'agrada?
Xexu,
ja han passat i tot.
Albanta,
Tinc ganes d'estar a la vora del foc. Màgic com sempre. petons wapa!
Carme,
Jo he aprofitat la Temporada Alta i no he trepitjat les barraques :)
Joana,
Màgia?
Bargalloneta,
merci!
Cris,
Deuen ser els panallets )
Déjà,
No les he provades aquest any... petons
Wizard,
El teu conte especialment mègic. Gràcies!i benvingut
Jordicine,
gràcies! i els moniatos?
Déric,
Sempre pots anar a fer un volt el dia de Sant narcís fora de Girona...un dia feiner i tranquil arreu!
Salva,
Un plaer veure't aquí i a casa teva
Fada,
A veure si t'hah llegit!
Francesc,
A veure si no s'embrut ..ja 'mentens.
Paseante,
Una mica l'horari desordentat però vaja.
Núr,
És qüestió de dies i ens queixarem de tenir-lo aquí.
Clara,
benvinguda. Bonica melodia!
Laura,
ràcies i bon hivern!
Això els altres! Jo, del fred, no me'n queixo, perquè m'encanta!
ResponElimina