Et quedes?

(temps de flors - Girona 2009)

Era tard. Plovia. Des de dins del cotxe estant semblava que un aiguat s'aboqués a raig al vidre davanter.

El motor, aturat. Els llums, apagats i aquella cortina que no amaïnava...

Es van descordar els cinturons de seguretat i es van mirar.

El temps que hi havia entremig els ofegava les paraules. No sabien si tenien molt per a explicar o aprofitar el poc temps de que disposaven per observar-se.

Havien oblidat que els braços servien per abraçar-se. El temps però, no els havia canviat. Eren les seves vides que havien agafat dos camins ben distants. Només era això...

Els sentiments, barrejats.

Alguna cosa sempre queda, li va dir ell mentre li agafava una mà.

A ella el cor li oprimia el pit com si se l'hi eixemplés en cada alenada. Tenia a dins seu un sacsejament d'emocions que ,davant d'aquell silenci, era imposible saber si eren compartides.

I a sobre seu aquella mirada que , de sempre, l'havia hipnotitzat.

Era tan fi el vidre que els separava que abans de dir fràgil ja es trencava. Un vidre forjat de temps i distància.Tan fi que, va deixar traspuar l'escalfor i la humitat dels seus llavis.

Era massa tard...

Havia parat de ploure i la foscor els queia al damunt, amarat-los de records.

Era fosc. Era de nit.

Era un miratge, va pensar ella quan de sobte una frase li va dibuixar el dubte a la cara i el neguit al cos.

_ Queda't una estona...