dilluns, 23 de març del 2009

Benvinguda primavera

Aquest blog necessita un descans...

Mentrestant passajaré per els vostres. Gaudiré llegint-vos.





Fins aviat!

40 comentaris:

  1. descansa i torna aviat! Et trobaré a faltar. Els teus post m'acompanyen des dels primers passos dels meus

    ResponElimina
  2. la primavera els blocs altera, no era així la dita?
    bon passeig!

    ResponElimina
  3. Fins a la tornada, Joana. Bon descans, i una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  4. Si no és perquè marxes lluny i has d'estar incomunicada, ja que dius que aprofitaràs per passejar per altres blogs, espero que la passejada sigui curta (i tant profitosa com pugui ser), i que tornis a regalar-nos escrits dels teus ben aviat.

    ResponElimina
  5. No sóc la persona més adequada per demanar-te res, perquè jo volia tancar definitivament el meu espai. Només et diré que el teu bloc és del grapadet petit que m'emportaria a una illa deserta, que et trobaré molt a faltar, i que espero que tornis ben aviat. Un petó. Que tinguis una bona primavera.

    ResponElimina
  6. Un bon plaer passejar, bona setmana guapa.

    ResponElimina
  7. però, però, però... descanses i tornes, nooooo??? t'esperem... muaks!

    ResponElimina
  8. Si és el que necessites, endavant! Passa pel racó de la solsida sempre que vulguis!

    ResponElimina
  9. Llum de dona, t'esperaré...
    perquè sé que tornaràs. I perquè és el meu desig, que tornis aviat!

    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  10. Carrega piles, empesca't noves idees i torna quan estiguis preparada per fer-nos gaudir novament.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Que descansis molt!

    Torna quan vulguis que t'esperem.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Descansa, cuida't, mima't, pensa en nous escrits i... TORNA SISPLAU!!
    Petons, Joana!

    ResponElimina
  13. Descansa...i una abraçada!

    ResponElimina
  14. El teu blog es com aquell banc de fusta sota un desmai, a la vora del riu, on asseure´s una estona mentre fem la passejada....

    ResponElimina
  15. Fins aviat, bonica!! :-)

    Gaudeix de la primavera!

    ResponElimina
  16. Hem tingut la mateixa pensada!.Dia 21 de març és especial, no sols per l'arribada de la primavera, és especial per a mi ja que la meva filla fa anys. El meu post duia el mateix títol. Curiós!.

    ResponElimina
  17. Fins aviat! Que un descans el necessitem tots, i la primavera arriba plena de colors, de llum, de nous aires, i cal que ens prenguem el nostre temps per a poder-ho disfrutar amb calma. Espero (de fet sé que ho faràs pel que he anat llegint fins ara) que ho disfrutis moltissim tu també, i que tornis ben aviat (bé, al teu ritme, això si!)
    No cal que ho digui, però encara que ens coneguem poquet, ja saps que sempre estas convidada a venir a passejar per el meu món! Un petó!

    ResponElimina
  18. Bona primavera i bon descans. Quan vulgues tornar ací estarem esperant-te.

    ResponElimina
  19. descansar de tant en tant va bé, però tenim a la sang un cuc que es diu blog i no ens deixa descansar gaire...

    ResponElimina
  20. Cal que digui res? No. Ja saps que la primera, marca. Per tant, no voldria que fos aquest el teu darrer post. Seguirem mirant la bústica del replà...

    ResponElimina
  21. Torna quan vulguis, Joana. Al món blogaire hi ha un troquelat amb la forma del teu blog. Un petó.

    ResponElimina
  22. Que gaudeixis molt del descans blocaire. segur que ben aviat ens tornaràs a fer gaudir, sentir i pensar, amb els teus posts. T'esperem!

    Una abraçada primaveral

    ResponElimina
  23. Descansa maca, però torna aviat...
    Has de descansar després del cap de setmana de festa d'aniversari??

    Jo tampoc tinc quasi temps per escriure i vaig llegint els altres blogs quan puc. Però quan puc, m'encanta estar una estoneta llegint bons posts com els teus.

    Avisa quan tornis, eh?

    ResponElimina
  24. Doncs descansa Joana, descansa i respira, impregna't de totes les olors que porta la primavera i això si, quan tu vulguis, però torna, eh?

    Petonets bonica, i fins aviat!

    ResponElimina
  25. Descansa i torna aviat.
    ET NECESSITEM!!!!

    ResponElimina
  26. Viatja, passeja, descansa, respira i gaudeix d'aquests moments!!!
    I quan tu vulguis torna, però torna si us plau!
    Sempre t'esperarem!
    Una abraçada,
    ;)

    ResponElimina
  27. Hola maca!!

    He deixat un moment la feina per donar-vos a tots el bon dia!!!

    Va ser un plaer coneixer a tanta gent bonica com tu..

    Petonets guapissima

    ResponElimina
  28. Passeja per la primavera i torna ben aviat.

    ResponElimina
  29. què tal, joana?

    quan de tant en tant te veig en alguna finestra, dixant-hi senyals de vida, m'alegra trobar-te.

    i també m'alegra venir aquí i trobar algú capaç de descansar... :)

    no tothom sabem fer-ho, bonica

    bona nit, joana

    ResponElimina
  30. He trigat una mica però és que la feina se m'acumula!!!!
    però ja et tinc fitxada
    Un autèntic plaer coneixe't!!!
    petó

    ResponElimina
  31. Una abraçada, Joana.

    Tens el descans ben merescut... connecta't de vida, olors, terra i una miqueta de salabror de la mar.

    I cuida't, wapa!

    ResponElimina
  32. Ja t'enyore!!
    saps que esperem la teva tornada!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  33. Aquesta que et parla tammbé...fins els nassos... vull canviar de vida, em sembla...cuida't!

    ResponElimina
  34. Petons i abraçades.

    http://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/

    ResponElimina
  35. joana...

    no faràs ni una plogudeta de lletres enmig d'esta benvinguda primavera?

    ja t'he dit altres vegades que m'al·lucina que sigues capaç de fer pausa i d'allargar-la... però també et dic que m'agradaria llegir-te, encara que fossen només quatre gotes.

    l'aicard estava jugant a futbol a la terrassa... i acaba de caure un tro tan potent que em sembla que ha fet un bot i ha arribat al quart pis de la impressió i ha tornat a entrar a casa: "mama!!!"

    tant si plous alguna paraula com si continues tal com estàs, molt bon dia, joana

    ResponElimina
  36. No cal que passis de puntentes. El teu soroll no em destorba. Quan tornis a passar, fes-me un crit i vaig obrint una ampolla de cava!

    ResponElimina