Si no és perquè marxes lluny i has d'estar incomunicada, ja que dius que aprofitaràs per passejar per altres blogs, espero que la passejada sigui curta (i tant profitosa com pugui ser), i que tornis a regalar-nos escrits dels teus ben aviat.
No sóc la persona més adequada per demanar-te res, perquè jo volia tancar definitivament el meu espai. Només et diré que el teu bloc és del grapadet petit que m'emportaria a una illa deserta, que et trobaré molt a faltar, i que espero que tornis ben aviat. Un petó. Que tinguis una bona primavera.
Hem tingut la mateixa pensada!.Dia 21 de març és especial, no sols per l'arribada de la primavera, és especial per a mi ja que la meva filla fa anys. El meu post duia el mateix títol. Curiós!.
Fins aviat! Que un descans el necessitem tots, i la primavera arriba plena de colors, de llum, de nous aires, i cal que ens prenguem el nostre temps per a poder-ho disfrutar amb calma. Espero (de fet sé que ho faràs pel que he anat llegint fins ara) que ho disfrutis moltissim tu també, i que tornis ben aviat (bé, al teu ritme, això si!) No cal que ho digui, però encara que ens coneguem poquet, ja saps que sempre estas convidada a venir a passejar per el meu món! Un petó!
Descansa maca, però torna aviat... Has de descansar després del cap de setmana de festa d'aniversari??
Jo tampoc tinc quasi temps per escriure i vaig llegint els altres blogs quan puc. Però quan puc, m'encanta estar una estoneta llegint bons posts com els teus.
no faràs ni una plogudeta de lletres enmig d'esta benvinguda primavera?
ja t'he dit altres vegades que m'al·lucina que sigues capaç de fer pausa i d'allargar-la... però també et dic que m'agradaria llegir-te, encara que fossen només quatre gotes.
l'aicard estava jugant a futbol a la terrassa... i acaba de caure un tro tan potent que em sembla que ha fet un bot i ha arribat al quart pis de la impressió i ha tornat a entrar a casa: "mama!!!"
tant si plous alguna paraula com si continues tal com estàs, molt bon dia, joana
Mentrestant passajaré per els vostres. Gaudiré llegint-vos. 
descansa i torna aviat! Et trobaré a faltar. Els teus post m'acompanyen des dels primers passos dels meus
ResponEliminala primavera els blocs altera, no era així la dita?
ResponEliminabon passeig!
Fins a la tornada, Joana. Bon descans, i una abraçada ben forta.
ResponEliminafins aviat maca...
ResponEliminaSi no és perquè marxes lluny i has d'estar incomunicada, ja que dius que aprofitaràs per passejar per altres blogs, espero que la passejada sigui curta (i tant profitosa com pugui ser), i que tornis a regalar-nos escrits dels teus ben aviat.
ResponEliminaNo sóc la persona més adequada per demanar-te res, perquè jo volia tancar definitivament el meu espai. Només et diré que el teu bloc és del grapadet petit que m'emportaria a una illa deserta, que et trobaré molt a faltar, i que espero que tornis ben aviat. Un petó. Que tinguis una bona primavera.
ResponEliminaUn bon plaer passejar, bona setmana guapa.
ResponEliminaperò, però, però... descanses i tornes, nooooo??? t'esperem... muaks!
ResponEliminaSi és el que necessites, endavant! Passa pel racó de la solsida sempre que vulguis!
ResponEliminaLlum de dona, t'esperaré...
ResponEliminaperquè sé que tornaràs. I perquè és el meu desig, que tornis aviat!
Una abraçada molt forta!
Carrega piles, empesca't noves idees i torna quan estiguis preparada per fer-nos gaudir novament.
ResponEliminaUna abraçada.
Que descansis molt!
ResponEliminaTorna quan vulguis que t'esperem.
Una abraçada.
Descansa, cuida't, mima't, pensa en nous escrits i... TORNA SISPLAU!!
ResponEliminaPetons, Joana!
Descansa...i una abraçada!
ResponEliminaEl teu blog es com aquell banc de fusta sota un desmai, a la vora del riu, on asseure´s una estona mentre fem la passejada....
ResponEliminaFins aviat, bonica!! :-)
ResponEliminaGaudeix de la primavera!
Hem tingut la mateixa pensada!.Dia 21 de març és especial, no sols per l'arribada de la primavera, és especial per a mi ja que la meva filla fa anys. El meu post duia el mateix títol. Curiós!.
ResponEliminaFins aviat! Que un descans el necessitem tots, i la primavera arriba plena de colors, de llum, de nous aires, i cal que ens prenguem el nostre temps per a poder-ho disfrutar amb calma. Espero (de fet sé que ho faràs pel que he anat llegint fins ara) que ho disfrutis moltissim tu també, i que tornis ben aviat (bé, al teu ritme, això si!)
ResponEliminaNo cal que ho digui, però encara que ens coneguem poquet, ja saps que sempre estas convidada a venir a passejar per el meu món! Un petó!
Bona primavera i bon descans. Quan vulgues tornar ací estarem esperant-te.
ResponEliminadescansar de tant en tant va bé, però tenim a la sang un cuc que es diu blog i no ens deixa descansar gaire...
ResponEliminaCal que digui res? No. Ja saps que la primera, marca. Per tant, no voldria que fos aquest el teu darrer post. Seguirem mirant la bústica del replà...
ResponEliminaTorna quan vulguis, Joana. Al món blogaire hi ha un troquelat amb la forma del teu blog. Un petó.
ResponEliminaQue gaudeixis molt del descans blocaire. segur que ben aviat ens tornaràs a fer gaudir, sentir i pensar, amb els teus posts. T'esperem!
ResponEliminaUna abraçada primaveral
Descansa maca, però torna aviat...
ResponEliminaHas de descansar després del cap de setmana de festa d'aniversari??
Jo tampoc tinc quasi temps per escriure i vaig llegint els altres blogs quan puc. Però quan puc, m'encanta estar una estoneta llegint bons posts com els teus.
Avisa quan tornis, eh?
Doncs descansa Joana, descansa i respira, impregna't de totes les olors que porta la primavera i això si, quan tu vulguis, però torna, eh?
ResponEliminaPetonets bonica, i fins aviat!
Descansa i torna aviat.
ResponEliminaET NECESSITEM!!!!
un petó!
ResponElimina;)
Viatja, passeja, descansa, respira i gaudeix d'aquests moments!!!
ResponEliminaI quan tu vulguis torna, però torna si us plau!
Sempre t'esperarem!
Una abraçada,
;)
Hola maca!!
ResponEliminaHe deixat un moment la feina per donar-vos a tots el bon dia!!!
Va ser un plaer coneixer a tanta gent bonica com tu..
Petonets guapissima
Passeja per la primavera i torna ben aviat.
ResponEliminaquè tal, joana?
ResponEliminaquan de tant en tant te veig en alguna finestra, dixant-hi senyals de vida, m'alegra trobar-te.
i també m'alegra venir aquí i trobar algú capaç de descansar... :)
no tothom sabem fer-ho, bonica
bona nit, joana
He trigat una mica però és que la feina se m'acumula!!!!
ResponEliminaperò ja et tinc fitxada
Un autèntic plaer coneixe't!!!
petó
Una abraçada, Joana.
ResponEliminaTens el descans ben merescut... connecta't de vida, olors, terra i una miqueta de salabror de la mar.
I cuida't, wapa!
Ja t'enyore!!
ResponEliminasaps que esperem la teva tornada!!
Una abraçada
Aquesta que et parla tammbé...fins els nassos... vull canviar de vida, em sembla...cuida't!
ResponEliminaFins la tornada!
ResponEliminaFins aviaaaat!
ResponEliminaB7s
Petons i abraçades.
ResponEliminahttp://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/
joana...
ResponEliminano faràs ni una plogudeta de lletres enmig d'esta benvinguda primavera?
ja t'he dit altres vegades que m'al·lucina que sigues capaç de fer pausa i d'allargar-la... però també et dic que m'agradaria llegir-te, encara que fossen només quatre gotes.
l'aicard estava jugant a futbol a la terrassa... i acaba de caure un tro tan potent que em sembla que ha fet un bot i ha arribat al quart pis de la impressió i ha tornat a entrar a casa: "mama!!!"
tant si plous alguna paraula com si continues tal com estàs, molt bon dia, joana
No cal que passis de puntentes. El teu soroll no em destorba. Quan tornis a passar, fes-me un crit i vaig obrint una ampolla de cava!
ResponElimina