És aquesta percepció lenta que em confon. El fet que em despullis amb la mirada...
I és que sovint em sento nua , només parlant-te.
Les teves nines s'aturen, sincronitzades. Es dilaten. Brillen. Apenes un micromoviment lubrificador les acompanya. Les parpelles , quietes. Enmudeixen. Els llavis closos, casi hermètics dibuixen un somriure galant. Les fines arrugues del voltant dels ulls s'afinen i l'expressió es relaxa.
Gesticulo massa, exterioritzo. Em costa desgranar. Fer tria. Prioritzar. De fet sintetitzo, resumeixo i condenso les paraules quan la simplesa és gratificant però, m'allargo i m'omplo de retòrica per a dir allò que és important.
Fins que el fred luxuriós sesga el diàleg.
Allargo la mà i enllacem escalf de remors i rebrecs d'emocions mentre parles en un to pausat...
La cara a frec, les pestanyes jugant. Bellugueig a destemps. Ara obro ara tanco. Ara miro ara espio...
Fins que les olors es barregen i les mans es desperten.
Hi ha moments impagables que el temps no esborrarà mai...
Bon cap de setmana a tothom!
Keane - This is the last time
*****
Reeditat a les 23h. Un blog amic que no us el podeu perdre - Té la mà Maria - té l'amabilitat de regalar-me poemes en els comentaris i com que la poesia és un regal us penjo l'últim poema perquè el podeu gaudir!
Gràcies Té la mà Maria.
*****
La teva mirada,
cotó fluix que sura en l'aire,
com la màgia d'una fada...
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada en els nostres cossos...
nuus en l'aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l'alba...
i caminant per les teulades,
m'he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos,
dues imatges...
a dins teu torno a ser lliure,
i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música,
els batecs del teu cor amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure,
i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
i a dins teu torno a ser lliure,
i et canto amb un somriure,
i puc volar quan no hi ha aire...
Si hagués d'escollir un color per aquest post d'esguards... n'escolliria un de més aviat fred, un to blau, cel blau-mirada franca. Instint bàsic.
ResponEliminaBon cap de setmana, Joana!
wapa
ResponEliminaI aquest moment que descrius el temps no acostuma a borrar-lo.
ResponEliminaLa teva mirada,
ResponEliminacotó fluix que sura en l'aire,
com la màgia d'una fada...
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos...
nuus en l'aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l'alba...
i caminant per les teulades,
m'he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i quan et mous encara més...
i a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i puc volar quan no hi ha aire...
Ets tota seducció, Joana! :-)
ResponEliminapetons de papallona?
ResponEliminaBon capde!
Qualsevol que hagi viscut una cosa així no ho oblidarà mai, això segur!
ResponEliminatens tota la rao del món... hi ha moments inpagables que le temps no pot esborrar mai. molt bonic Joana,
ResponEliminaBon cap de setmana maca!
Una escena envejable, pel contingut i per la manera d'explicar-ho. M'agrada molt.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Com moltes vegades, ens ofereixes sensualitat. Un joc de mirades i de paraules i de moviments. Bon cap de setmana.
ResponEliminaPD: és maco el poema.
Paraules sensuals, com sempre, i un bonic poema regalat.
ResponEliminaGaudeix del cap de setmana, guapa! petonet.
Deliciós Joana!! Realment són moments impagables.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Hi ha gent que té l'habilitat de fer-te un anàlisi complert i fer-te sentir nu davant seu.
ResponEliminaI el xiu-xiu dels moixonets parrupant-se. Un és la prosa, l'altre el vers confosos en l'àlgits moments de l'estima./ Aplaudiments a la que ha provocat l'intant sublim i al que la seguit./ Deixeume la Cullereta que vull tastar-lo... Anton.
ResponEliminaUn moment molt ben descrit, un moment que ningú esborrarà
ResponEliminaAquests moments no s'obliden mai! I jo, mentre et llegia, l'he viscut!
ResponEliminaDespertes una tendresa extraordinària!
sovint es lliga la nuesa a la vergonya... i altres, faria vergonya no saber o no poder mostrar-se tal qual
ResponEliminapetons i llepades nues!
ooh! tan suggerent com sempre! :) Doncs millor no deixar que s'esborren! :)
ResponEliminaSempre despertant els sentits del lector, Joana. Gràcies.
ResponEliminaÀlex
Et segueixo bé en aquest post, Joana. Força bé. Descrius el que sents i el que sentim.
ResponEliminaBon final de cap de setmana i molt bona setmana...
El que has escrit és preciós. El que has viscut encara ho deu ser més! tendra enveja...
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim. Ho he vist com si hi fos. Un petó, molt tendre, com el teu text.
ResponEliminaquè dir davant d'això? res més que dir que el teu estil continua desgranant el temps a cada mot, fent que llegir sigui semblant a despullar una dona amb amor i tendresa, sense presses....
ResponElimina"Amb les lentes alenades
ResponEliminaque acaronen els llavis
dibuixaré, al teu cos,
el ritme d'un batec arcà.
Cada murmuri serà
la paraula que faci
florir els sentits.
Fins que les pells brollin exultants i uberoses.
Silenci entremaliat
xipollejant a la suor
de les besades."
Una petó dolç.
Una abraçada gran, nina
:¬)***
Un petó balu ! TONDO
ResponEliminaMillor ...si ha estat bó! STRIPER
Gràcies TË LA MÂ MARIA!
No pas ...RITA!
Petons...CLINT! :)
Veig que també hi veus papallones XEXU!;)
Bona setmana MON!
Descriure situacions és tornar a reviure-les, no CARME?
El poema ...un regla PASEANTE.Bona setmana per a tu també.
Gràcies MONTSE! Gaudeix de la setmana!
Bona setmana ALBANTA!
Com una radiografia...DÉRIC!
Lllaminer...Amic ANTON! ;)
Les coses boniques perduren...KHALINA!
Mmmm...D'això es tracta GUSPIRA!
Que fa fred ...GATOT_X! ;)
Millor...NIMUE!
A tu per venir...ESPIA!
És bonic poder seguir...llegint!
Bona setmana Violette!
Són records...NÚRIA! ;)
Un petó JORDICINE! Gràcies!
Gaudint del moment ...ROBERTINHOS!
Un altre regal...BARBOLLAIRE! Moltes gràcies i bona setmana! ;)
quins instants més sublims, aquests previs entre la mirada i el tacte
ResponEliminaLa paraula "sublim" és única!
ResponEliminaGràcies J.Mª Tibau!