divendres, 21 de novembre del 2008

Nua



És aquesta percepció lenta que em confon. El fet que em despullis amb la mirada...

I és que sovint em sento nua , només parlant-te.
Les teves nines s'aturen, sincronitzades. Es dilaten. Brillen. Apenes un micromoviment lubrificador les acompanya. Les parpelles , quietes. Enmudeixen. Els llavis closos, casi hermètics dibuixen un somriure galant. Les fines arrugues del voltant dels ulls s'afinen i l'expressió es relaxa.

Gesticulo massa, exterioritzo. Em costa desgranar. Fer tria. Prioritzar. De fet sintetitzo, resumeixo i condenso les paraules quan la simplesa és gratificant però, m'allargo i m'omplo de retòrica per a dir allò que és important.

Fins que el fred luxuriós sesga el diàleg.

Allargo la mà i enllacem escalf de remors i rebrecs d'emocions mentre parles en un to pausat...

La cara a frec, les pestanyes jugant. Bellugueig a destemps. Ara obro ara tanco. Ara miro ara espio...

Fins que les olors es barregen i les mans es desperten.

Hi ha moments impagables que el temps no esborrarà mai...
Bon cap de setmana a tothom!

Keane - This is the last time

*****

Reeditat a les 23h. Un blog amic que no us el podeu perdre - Té la mà Maria - té l'amabilitat de regalar-me poemes en els comentaris i com que la poesia és un regal us penjo l'últim poema perquè el podeu gaudir!
Gràcies Té la mà Maria.
*****
La teva mirada,
cotó fluix que sura en l'aire,
com la màgia d'una fada...
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada en els nostres cossos...
nuus en l'aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l'alba...
i caminant per les teulades,
m'he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos,
dues imatges...
a dins teu torno a ser lliure,
i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música,
els batecs del teu cor amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure,
i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
i a dins teu torno a ser lliure,
i et canto amb un somriure,
i puc volar quan no hi ha aire...

27 comentaris:

  1. Si hagués d'escollir un color per aquest post d'esguards... n'escolliria un de més aviat fred, un to blau, cel blau-mirada franca. Instint bàsic.

    Bon cap de setmana, Joana!

    ResponElimina
  2. I aquest moment que descrius el temps no acostuma a borrar-lo.

    ResponElimina
  3. La teva mirada,
    cotó fluix que sura en l'aire,
    com la màgia d'una fada...

    i la nit és negre i clara,
    i els colors de la vesprada
    en els nostres cossos...

    nuus en l'aire,
    nuus al vent,
    nuus, pell a pell,
    jugant a ser tots dos,
    buscant amor a cada gest...

    qualsevol dels teus somriures,
    lluna plena al mig dels dies,
    blava marea que marxa amb l'alba...

    i caminant per les teulades,
    m'he posat sota el teu cel,
    he escoltat la pluja caure...

    a la teva pell,
    a la teva veu,
    al teu somriure,
    volant quan no hi ha aire,
    un sol cos, dues imatges...

    a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i quan et mous encara més...
    confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor amb els del meu...
    a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i quan et mous encara més...
    i a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i puc volar quan no hi ha aire...

    ResponElimina
  4. Ets tota seducció, Joana! :-)

    ResponElimina
  5. petons de papallona?

    Bon capde!

    ResponElimina
  6. Qualsevol que hagi viscut una cosa així no ho oblidarà mai, això segur!

    ResponElimina
  7. tens tota la rao del món... hi ha moments inpagables que le temps no pot esborrar mai. molt bonic Joana,
    Bon cap de setmana maca!

    ResponElimina
  8. Una escena envejable, pel contingut i per la manera d'explicar-ho. M'agrada molt.

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  9. Com moltes vegades, ens ofereixes sensualitat. Un joc de mirades i de paraules i de moviments. Bon cap de setmana.

    PD: és maco el poema.

    ResponElimina
  10. Paraules sensuals, com sempre, i un bonic poema regalat.

    Gaudeix del cap de setmana, guapa! petonet.

    ResponElimina
  11. Deliciós Joana!! Realment són moments impagables.
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  12. Hi ha gent que té l'habilitat de fer-te un anàlisi complert i fer-te sentir nu davant seu.

    ResponElimina
  13. I el xiu-xiu dels moixonets parrupant-se. Un és la prosa, l'altre el vers confosos en l'àlgits moments de l'estima./ Aplaudiments a la que ha provocat l'intant sublim i al que la seguit./ Deixeume la Cullereta que vull tastar-lo... Anton.

    ResponElimina
  14. Un moment molt ben descrit, un moment que ningú esborrarà

    ResponElimina
  15. Aquests moments no s'obliden mai! I jo, mentre et llegia, l'he viscut!
    Despertes una tendresa extraordinària!

    ResponElimina
  16. sovint es lliga la nuesa a la vergonya... i altres, faria vergonya no saber o no poder mostrar-se tal qual
    petons i llepades nues!

    ResponElimina
  17. ooh! tan suggerent com sempre! :) Doncs millor no deixar que s'esborren! :)

    ResponElimina
  18. Sempre despertant els sentits del lector, Joana. Gràcies.

    Àlex

    ResponElimina
  19. Et segueixo bé en aquest post, Joana. Força bé. Descrius el que sents i el que sentim.

    Bon final de cap de setmana i molt bona setmana...

    ResponElimina
  20. El que has escrit és preciós. El que has viscut encara ho deu ser més! tendra enveja...

    ResponElimina
  21. M'ha agradat moltíssim. Ho he vist com si hi fos. Un petó, molt tendre, com el teu text.

    ResponElimina
  22. què dir davant d'això? res més que dir que el teu estil continua desgranant el temps a cada mot, fent que llegir sigui semblant a despullar una dona amb amor i tendresa, sense presses....

    ResponElimina
  23. "Amb les lentes alenades
    que acaronen els llavis
    dibuixaré, al teu cos,
    el ritme d'un batec arcà.

    Cada murmuri serà
    la paraula que faci
    florir els sentits.

    Fins que les pells brollin exultants i uberoses.

    Silenci entremaliat
    xipollejant a la suor
    de les besades."


    Una petó dolç.
    Una abraçada gran, nina
    :¬)***

    ResponElimina
  24. Un petó balu ! TONDO
    Millor ...si ha estat bó! STRIPER
    Gràcies TË LA MÂ MARIA!
    No pas ...RITA!
    Petons...CLINT! :)
    Veig que també hi veus papallones XEXU!;)
    Bona setmana MON!
    Descriure situacions és tornar a reviure-les, no CARME?
    El poema ...un regla PASEANTE.Bona setmana per a tu també.
    Gràcies MONTSE! Gaudeix de la setmana!
    Bona setmana ALBANTA!
    Com una radiografia...DÉRIC!
    Lllaminer...Amic ANTON! ;)
    Les coses boniques perduren...KHALINA!
    Mmmm...D'això es tracta GUSPIRA!
    Que fa fred ...GATOT_X! ;)
    Millor...NIMUE!
    A tu per venir...ESPIA!
    És bonic poder seguir...llegint!
    Bona setmana Violette!
    Són records...NÚRIA! ;)
    Un petó JORDICINE! Gràcies!
    Gaudint del moment ...ROBERTINHOS!
    Un altre regal...BARBOLLAIRE! Moltes gràcies i bona setmana! ;)

    ResponElimina
  25. quins instants més sublims, aquests previs entre la mirada i el tacte

    ResponElimina
  26. La paraula "sublim" és única!
    Gràcies J.Mª Tibau!

    ResponElimina