El somni. Henri Rousseau 1910Vaig enlentida. Mandrejo. Em costa desenganxar-me dels llençols.
Al matí badoco davant la finestra, amb una tassa de cafè a les mans. Com si l'inspiració hagués de venir de fora.
Diuen dels artistes que són mandrosos, que es distreuen quan els passa una papallona pel davant, que somien desperts, que viuen eternament enamorats i que vesteixen d'una manera "informal"... Amb vestits vaporosos, de lli ...
Fa dies que em costa barrejar els colors a la paleta, donar profunditat als relleus, moviment a les formes, llum als paisatges...
De fet fa dies que només gargotejo amb el pinzell dins aquest petit oasi de pau.
Avui, més mandrosa que mai, m'hi he deixat caure, així... " vestida informal" només per el pur plaer de contemplar el quadre per dins...
Una altra proposta de Relats Conjunts
Estas realment preciosa estirada al divan. Continua fen mandras que jo deleixo amb la teva visio nua.
ResponEliminael sol entra per la finestra i els teus cabells brillen per damunt de la teva nuesa
ResponEliminapetons
Doncs si que mandreja l'artista al quadre, si. Bona proposta.
ResponEliminaAra no se si m'agrades més així nua al sofà o dins un vaporós vestidet de lli...quins dilemes artista!
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu punt de vista, Joana!
ResponEliminaBon divendres i... bon cap de setmana!
un conte preciós per un quadre preciós...
ResponEliminaDins el verd de la selva, amb la pell per vestit i mandrejant...noia, pinzellada a pinzellada, del no res en fas un post.
ResponEliminaStriper , és un patit plaer mandrejar...
ResponEliminaCasi que fas un poema! Té la mà!
Gràcies Xexu !
Tu tries, Clint !;)
Bentornada viatgera!!! Violette !
Els teus també m'encisen, Nimue !
Gràcies Kamal per la teva visita!
molt ben penat, artista!
ResponEliminaOh! M'ha agradat molt, la senzillesa de les teves paraules m'ha fet entrar a mi també a dins del quadre.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies Déjà i Boira !
ResponEliminaQuè bonic ha quedat, Joana, tan proper i natural, ple de vida i de mandra, d'alegria i de joia com tu...Preciós...
ResponEliminaLa veritat és que estic mandrosa, Zel ! Deu ser l'astènia primaveral... Petons wapa!
ResponEliminajejeje, fes fes... mandreja tant com vulguis, aprofita aquest oasi :P
ResponEliminaUna abraçada, Joana!
Quin relat més preciós... ets tota una artista fonent-se amb la seva obra... saps amarar-te de sensacions..
ResponEliminaSalut!
Un plaer tenir-te per aquí pd40 !
ResponEliminaTocat del cargol , Potser em faltava inspiració...
Òstres, el duaner és un dels meus pintors preferits!
ResponEliminaTinc "La gitana adormida" enmarcada a casa!!!
Mandrejar per la immensitat d'un univers dins un quadre, gran visió!!
ResponEliminaMolt bona la visió que li has donat al relat. M'ha agradat molt, és bonic i mandrós. Felicitats!
ResponEliminaNo la tindràs damunt la capçalera del llit... Tondo!
ResponEliminaGràcies Anonymous writer
De fet Anna tenia mandra de veritat! Gràcies!
Quina mandritis, no? La tornada de Setmana Santa ha estat dura, sí senyora! Per mi també... Això que dius dels artistes, ho trob molt encertat, n'hi ha que somiegen molt i molt!! Jo també somiejo, però no faig gaire altra cosa (ni tan sols a la feina ;)
ResponEliminaBentrobada!
Joana nina...
ResponEliminaQuè podria dir-te que no t'hagin dit?
Si ja saps que casa teva és una feblesa per mi...
Sempre regalant sensacions...
Amarant-nos els sentits...
Gràcies, nina, de nou, per aquest obsequi.
Petonet dolç :¬)*
D'això... que podríem mandrejar plegats? ;)
ResponEliminaaguarelix Benvinguda. Passaré per casa teva. Gràcies!
ResponEliminaBarbollaire En tinc prou en que passis per aquí . No et calen paraules. Un petó
Una bona opció...suposant que també tinguis mandra! Estripanits !